Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Torras, Ferreria i Construccions
Empresa siderúrgica, constituïda a Barcelona el 1918, continuadora de les activitats de l’arquitecte Joan Torras i Guardiola.
Aquest havia creat una societat de construccions metàlliques el 1876, i el 1897 inaugurà uns forns d’elaboració d’acer a la fàbrica del Poblenou, de Barcelona El 1942, Torras promocionà la Siderúrgica Asturiana, a Avilés, amb procediments de la casa Krupp alemanya Participà igualment en la compra, per part de metallúrgics catalans, de Fàbrica de Mieres 1944 en un esforç d’obtenir primeres matèries Superà la crisi siderúrgica dels anys setanta, gràcies a una participació del Banc Industrial de Catalunya, el tancament de la planta industrial de Catalunya, el tancament de la planta…
Foment d’Obres i Construccions
Societat constituïda el 1900 sobre l’antiga societat col·lectiva Piera, Cortinas i Companyia dedicada a la construcció de ports, d’edificis urbans i industrials, d’obres hidràuliques, de carreteres, de ferrocarrils, etc.
Construí els ports de Palamós 1902, de Sant Feliu de Guíxols 1904 i de Castelló de la Plana 1909, clavegueres de Barcelona 1906, l’estació de França, de Barcelona 1924, etc El 1937 fou collectivitzada Actualment es dedica a la realització d’obres públiques i privades, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, especialment el Perú i Veneçuela Tenen molta importància les seves activitats en el sector de sanejament urbà neteja pública, irrigació i recollida d’escombraries, tractament de residus tòxics industrials, amb contractes amb una sèrie d’ajuntaments catalans —el de Barcelona des del 1915…
Avions Marcel Dassault-Breguet Aviation
Aeronàutica
Empresa francesa de construccions aeronàutiques.
Constituïda arran de la fusió, esdevinguda el 1971, dels Ateliers d’Aviation Louis Breguet o Breguet-Aviation amb el grup Marcel Dassault que ja havia adquirit Breguet-Aviation el 1967 El capital és repartit entre la Societat Marcel Dassault i l’Estat francès Fabrica avions civils en la gamma dels avions de negocis, com el Mystère bé que, bàsicament un 90% de les vendes, es dedica a la construcció d’avions militars Mirage, Jaguar, Alphajet, Super-Eténdard El 1990 s’anomenà Dassault Aviation
Brown Boveri & Cie
Economia
Empresa suïssa de construccions electromecàniques fundada a Baden el 1891.
El 1900 era la primera d’Europa en la fabricació de turbines de vapor Des del 1936 ocupa un dels primers llocs mundials en la indústria electromecànica Té una branca a Catalunya, a Sabadell, amb fàbrica pròpia de grups electrògens de petita i de mitjana potència
McDonnell Aircraft Corporation

McDonnell Douglas F-15B Eagle
NASA /Jim Ross
Aeronàutica
Empresa de construccions aeronàutiques nord-americana fundada el 1939 a Saint Louis (Missouri) per J.S.McDonnell Jr.
Durant la Segona Guerra Mundial començà el disseny i la construcció d’aeronaus de creació pròpia Posteriorment collaborà també amb la NASA en els projectes Gemini, Mercury i Skylab El 1967 es fusionà amb la Douglas Aircraft Company en la McDonnell-Douglas Aircraft Corporation , que el 1996 fou absorbida per The Boeing Company Fabricà tant avions militars F-15 Eagle, F-4 Phantom, A-4 Skyhawk, etc com comercials MD, MD-80 i, a partir de l’absorció de Hugues Helicòpters 1984, autogirs AH-64 Apache
Material y Construcciones
Economia
Empresa metal·lúrgica, els orígens de la qual es remunten a l’any 1857 amb la fundació de la Herrería Barcelonesa, controlada des del 1862 pels germans Ignasi i Casimir Girona.
El 1881 fou creada la societat Material per a Ferrocarrils i Construccions, productora de material ferroviari i productes siderúrgics que, el 1947, en fusionar-se amb Construccions Devis, de València, prengué el nom actual Tenia installacions actuals al barri barceloní del Poblenou, a València i Alcázar de San Juan Castella-la Manxa per produir laminats, automotors, vagons de ferrocarril, ballestes, construccions metàlliques i escales mecàniques, amb una forta activitat exportadora Pertangué al grup del Banc Central La xifra de vendes assolí 10452…
Empresa Nacional de Construcciones Navales Militares Bazán
Empresa propietat de l’INI, amb seu a Madrid, fundada el 1947.
Treballa sobretot per cobrir les necessitats de l’armada espanyola a Ferrol, Cadis i Cartagena El 1978 adquirí la Fábrica de San Carlos i engegà un ambiciós pla d’inversions A més de construccions navals per a ús militar, els anys vuitanta diversificà la seva activitat vers altres tipus de construccions mecàniques, com ara material per a centrals tèrmiques, etc El 1982 construí el primer portaavions fabricat a l’Estat espanyol La xifra de vendes de l’any 1983 fou de 76382 milions de pessetes i ocupava 14087 empleats De la fusió el 2000 amb Astilleros Españoles sorgí…
Göbekli Tepe

Göbekli Tepe
Teomancimit (CC BY-SA 3.0)
Centre religiós neolític del SE de la península Anatòlica, situat a 15 km de la ciutat de Şanlıurfa (Turquia).
Les excavacions arqueològiques en aquest indret, el nom antic del qual es desconeix, han evidenciat que els temples trobats a Göbekli Tepe serien els primers edificis de culte religiós de la història El nivell d’ocupació més antic estrat III es data entorn el 9100 aC Neolític preceràmic i conté sis construccions circulars, en uns casos, i ovals, en d’altres Aquestes estructures arquitectòniques mesuren entre 10 m i 30 m de diàmetre i estan formades per pilars monolítics en forma de T, decorats amb relleus animals, units mitjançant murs encara resten una desena de …
Sociedad Metalúrgica Duro Felguera
Empresa espanyola de construccions mecàniques fundada l’any 1900, continuadora de les antigues instal·lacions de Duro y Cía a Astúries.
El domicili social és a Madrid i les fàbriques a Astúries —Gijón i la Felguera— i a Galícia —Vigo i Barro— La seva principal activitat és la fabricació de béns d’equipament per a la indústria siderúrgica, centrals hidroelèctriques i nuclears, ciment i mineria
la Pia Almoina
Història
Nom que rebé a Barcelona l’almoina
.
Actualment designa l’edifici que té l’origen en la institució caritativa fundada l’any 1009 per la canongia de Barcelona Inicialment i fins al segle XII, s’emplaçà al lloc on actualment es troba la capella de Santa Llúcia, a tocar de la catedral de Barcelona , i a partir d’aquell moment es traslladà a l’emplaçament actual, el conjunt d’edificis que es recolzen sobre la muralla romana i que havien estat casa de la canongia des del segle X fins l’any 1369, quan els canonges deixaren la regla conventual Aleshores la muralla romana fou enderrocada parcialment i es bastiren les construccions…