Resultats de la cerca

Se subtitulava “satíric, literari, teatral, esportiu i mundà” El català només hi servia com a element folklòric expressiu A la fi del 1916 prengué una orientació política, defensà les idees socialistes i lluità contra el xovinisme, el nacionalisme i el ministre, i posteriorment cap de govern francès GClemenceau A partir del 1930 fou succeït per Le Cri Socialiste

Per l’octubre del 1936 esdevingué l’òrgan de la Federació Socialista dels Pirineus Orientals Interromput durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué des del novembre del 1944

Òrgan de la secció socialista, afavorí la República Espanyola durant la Guerra Civil de 1936-39 Interrompuda durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué el 1946 amb un to apolític, i des del 1969 pertany al “Midi Libre” Publica alguns texts en català, especialment d’Edmon Brazès

Fou fundada el 1984 i es dedicà a l’organització de sortides amb BTT i carretera de caràcter lúdic També obrí una escola de ciclisme El 2012 collaborà en la creació de la Marxa de l’Eix Transversal i organitzà la Marxa dels Murs Ha organitzat diverses edicions dels Campionats de Catalunya de fons 2004, 2010 i CRI 2001, 2009, 2012, a més de la prova final de la Copa Generalitat del 2007 Té una secció de triatló i organitza la Duatló de la Segarra

Fundat l’any 1986, fou constituït per Jesús Mur, Antoni Terrones i Carles Gasulla com a grup cicloturista Poc després creà equips de carretera amateur , femení i juvenil Entre els ciclistes destacà Marta Vilajosana El 1989 organitzà una prova del Campionat de Catalunya femení i el Trofeu Antoni Terrones El 1990 creà l’equip de BTT, on destacaren Albert Balcells, Sònia Julian i Marga Fullana El 1999 Joan Fuentes guanyà la Volta a Mallorca i José Guillén, el Campionat d’Espanya CRI Posteriorment destacà Bernat Seuba, campió del món de bicitrial Organitza proves cicloturistes

En esclatar la Segona Guerra Mundial plegà de sortir fins a la fi del 1940 el 1941 fou reduït a dues pàgines, dedicades a la tradició, l’art i l’esport català Demanà la reforma federalista Polemitzà amb “L’Éveil Catalan”, de caire més català

Conservada popularment i amb moltes variants melòdiques i textuals a través dels segles, anà adquirint caràcter d’himne nacional català a partir de la Renaixença Els dos textos més difosos han estat l’històric publicat ja per Milà i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Catalán i —en la primera edició musical— per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de Cançons populars catalanes i l’actual d' Emili Guanyavents , el més polític i reivindicatiu, vencedor en un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que provocà una apassionada polèmica pública i…