Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Kama-Sutra
Tractat d’erotisme, escrit en sànscrit per Vātsyāyana (ss V-VI).
Composta de 1 250 versets i dividida en set parts, l’obra aborda el tema del kama , plaer sensible que culmina en l’amor sexual, i és un document important per a conèixer la vida privada a l’antiga Índia
avalot de la placeta de les Panses
Història
Alçament popular antinapoleònic esdevingut a València el 23 de maig de 1808.
S'originà en arribar a la placeta de les Panses —on era exhibida al públic— la Gazeta del dia 20, que duia la nova de les abdicacions de Baiona Això provocà una manifestació popular que anà al palau reial i d’allí a l’audiència, i que culminà amb el cèlebre el Crit del Palleter
congregació de Windesheim
Congregació de canonges regulars de sant Agustí, fundada el 1387 a Windesheim, prop de Zwolle (Holanda), per Florens Radewijns, seguidor de Geert Groote, fundador del moviment de la Devotio Moderna
, aprofitant l’oferta feta per un devot, Berthod ten Hove.
El bisbe d’Utrecht, Florens van Wevelinkhoven, la posà sota la regla augustiniana Cresqué ràpidament durant el s XV hi havia 82 cases el 1464, i des del 1400 n'existia també una branca femenina, obra de JBrinkerink Amb la Reforma anà en decadència, i, després d’una petita represa al s XVII, inicià una forta davallada, que culminà el 1802 amb el tancament de la darrera casa
Lo fill del senescal d’Egipte
Literatura catalana
Narració breu, versió catalana del final del segle XV, sovint excessivament literal, del conte francès, d’origen oriental, Du roi qui volt fere ardoir le filz de son seneschal.
Desenvolupament enciclopèdic De caràcter moralitzant, desenvolupa el tema de l’innocent perseguit per l’enveja—del fill del senescal d’Egipte condemnat a mort a conseqüència de les insídies d’un preceptor— i el càstig de l’intrigant L’obra culmina amb la conversió a la vida eremítica —no debades un ermità salva la vida del protagonista— del fill del senescal, el mateix rei d’Egipte i el seu hereu Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Vegeu bibliografia
Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV
Institució creada el 1952 a Tarragona amb la finalitat de fomentar, estimular i coordinar treballs d’investigació a les comarques meridionals de Catalunya.
Entre d’altres activitats es destacà la publicació de treballs i de llibres, com ara els quatre darrers de la Tarragona Cristiana d’E Morera i Llauradó D’ençà del 1979 l’Institut es remodelà i donà més empenta a les publicacions, la catalanització, la preferència pels treballs de caràcter collectiu i la visió comarcalista L’any 1997 la Diputació de Tarragona culminà la dissolució de l’entitat i es feu càrrec de les seves activitats
Risorgimento
Història
Moviment polític i literari italià del s XIX que culminà amb la unitat estatal d’Itàlia.
En foren les causes principals la influència del pensament del s XVIII, sobretot del revolucionari francès, i del Romanticisme el desenvolupament de l’economia i les comunicacions, amb l’aparició consegüent d’una burgesia cada vegada més àmplia i forta i la dependència de bona part dels estats italians respecte a les potències que s’imposaren a Europa l’any 1815 —especialment d’Àustria—, dependència que contribuí decisivament a esperonar el sentiment nacional Format per diversos corrents, comuns en llur odi a la dominació estrangera, s’hi distingiren el republicà, dirigit per Mazzini el…
Museu d’Història de la Ciutat de Girona
Museu
Museologia
Institució museística de la ciutat de Girona creada l’any 1981.
Els seus continguts es reparteixen per diferents espais del Barri Vell, a l’edifici principal, situat al carrer de la Força, i a les sales d’exposicions emplaçades a la placeta de l’Institut Vell i a la Pujada Sant Feliu El 2005 inaugurà les sales dedicades a la Guerra Civil Espanyola, el franquisme i la Transició, amb les quals culminà el seu discurs museogràfic, que permet resseguir tota la història de la ciutat, des dels orígens més remots fins a l’actualitat
Act of Union
Història
Nom donat a dues lleis que formaren primer el regne de la Gran Bretanya, amb la unió d’Escòcia i Anglaterra (1707), i després el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, amb la unió d’Irlanda i la Gran Bretanya (1800).
La Union Act amb Escòcia culminà un procés iniciat amb la unió personal Jaume I d’Anglaterra, 1603 i accelerat davant del perill d’una restauració dels Stuart Anglaterra La Union Act amb Irlanda fou una reacció defensiva contra el desvetllament dels catòlics rebellió dels Irlandesos Units de Wolfe Tone, 1789 El parlament irlandès l’acceptà, però l’oposició a la unió es mantingué fins que Irlanda aconseguí l’autonomia 1921 i finalment, el 1949, la independència total República d’ Irlanda
Nacional-Pescara
Automobilisme
Marca de cotxes creada a Barcelona el 1929.
Gràcies a l’impuls de l’enginyer Raúl Pateras Pescara, marquès de Pescara, i del seu germà Jaume, la fàbrica creà el primer prototip el 1929 Un cop provat a l’autòdrom de Terramar, el mateix any fou inscrit a la Pujada a la Rabassada Raúl Pateras guanyà la categoria sport d’aquella prova S’inicià una etapa destacada per a aquests models en la modalitat de muntanya, que culminà amb la victòria al Campionat d’Europa, amb Juan Zanelli com a pilot El 1933 la fàbrica tancà
Club Esportiu de Barcelona
Ciclisme
Club ciclista de Barcelona.
Fou fundat el 1909 gràcies a l’impuls de Miquel Arteman amb l’objectiu de crear una cursa per etapes que cobrís tot el territori català després de l’èxit de la primera edició de la Volta a Tarragona 1908 El 1909 organitzà diverses curses de ciclocròs i l’any següent començà a treballar en el projecte de la Volta Ciclista a Catalunya, que culminà el 1911 amb la disputa de la primera edició d’aquesta prova entre els dies 6 i 8 de gener Es feu càrrec de l’organització de la Volta fins el 1913
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina