Resultats de la cerca

Només n'aparegué un fascicle el 1936 Pretenia d’ésser internacional i dedicada a tots els aspectes de la bibliofília

Francesc d’Assís Ripoll en fou el president i promotor Publicà, entre d’altres, Un segle de vida catalana 1814-1930 , obra collectiva dirigida per Ferran Soldevila, el Llibre de l’any 1962 i 1963, els almanacs Els llibres de tothom 1962, 1963, 1964 i 1965, dirigits per Joan Oliver, i la collecció Biografies populars 18 volums

Era d’actualitats, art i literatura, en castellà En foren redactors, entre altres, M Riera i Clavillé, J J Tharrats, J F de Lasa i Rossend Llates, i hi collaboraren J de Camps i Arboix, Carles Riba i el mateix Albert Puig El 1958 publicà un número dedicat a les revistes d’art d’avantguarda i impulsà iniciatives com l’exposició dedicada a Els Quatre Gats 1954 El 1960 prengué el nom Revista Granvia i el 1962 es titulà Revista Europa , dirigida per M Riera i Clavillé

Complementà les activitats de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona a l’escenari Publicà autors estrangers Tennessee Williams, Friedrich Dürrenmatt, Eugène Ionesco, Bertolt Brecht, etc i catalans Xavier Benguerel, Joan Brossa, Alfred Badia, etc Dissolta l’Agrupació, passà a formar part de les colleccions d’Editorial Aymà, que continuà el mateix criteri eclèctic de selecció Jean-Paul Sartre, Bertolt Brecht, Samuel Beckett, Joan Oliver, Josep MMuñoz i Pujol, etc

Concebut com a cor de cambra, volgué oferir una nova perspectiva coral partint del rigor tant en la tècnica com en la pràctica musical, amb l’objectiu d’assolir un alt nivell qualitatiu L’any 1981 l’agrupació entrà en una fase d’inactivitat de la qual sortí el 1992, quan inicià una nova etapa amb la incorporació de Mireia Barrera com a codirectora, que a partir del 1993 n’assolí la direcció Des d’aleshores el Cor Madrigal ha intensificat les seves activitats i actuacions Formada per una quarantena de membres, el seu repertori inclou la cançó popular harmonitzada, la polifonia…

Fou el resultat de la fusió dels governs francesos d’Alger Giraud i de Londres De Gaulle Ambdós generals foren nomenats copresidents, però Giraud es retirà el mes d’octubre De Gaulle donà més representativitat al Comitè incorporant-hi parlamentaris i creant una assemblea consultiva provisional El 3 de juny de 1944 el CFLN prengué el nom de Gouvernement Provisoire de la République Française

El 1954 s’installà al Theater am Schiffbauerdamm Ha posat en pràctica les teories brechtianes sobre direcció i interpretació

Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve Barcelona 1906 - 1992, i posteriorment pel fill d’aquest, Gustau Gili i Torra Barcelona 1935 - 2008, al qual succeïren els seus dos fills Mònica i Gabriel Gili Galfetti Especialitzada en grans obres, com la Historia de los papas, de Pastor 39 volums, 1911, i en obres tècniques, com Enciclopedia de Química Industrial , d’Ullmann 14 volums, 1928, i el Diccionario ideológico de la lengua española , de J Casares 1942 féu la primera edició de les obres completes de Maragall 1913 i Narcís Oller 1928 Del 1902 al 1934 edità els llibres escolars d’Eduard…

Substituït per Carmen Alcalde, al capdavant d’un grup d’intellectuals barcelonins, continuà fins el 1968 amb moltes dificultats administratives, malgrat que era redactat gairebé tot en castellà En el número 103 agafà el relleu un grup de Girona, dirigit per Narcís Jordi Aragó , i es catalanitzà totalment, però patí una sèrie de sancions i una suspensió de dos anys i mig 1971-74 El 1978 passà a periodicitat mensual Des del setembre del 1979 fins a l’octubre del 1982 fou dirigit per Pere Madrenys i Caballé Novament setmanari, des del 1982 passà a ser distribuït com a suplement setmanal d’ El…

Feu una feina essencial de substitució en períodes d’absència o de gran feblesa de les institucions culturals autòctones Dictadura de Primo de Rivera i franquisme La primera obra publicada fou Lo Somni  de Bernat Metge, amb la qual fou iniciada la collecció Els Nostres Clàssics , dedicada a escriptors catalans antics, molt especialment els clàssics medievals En destaquen les quatre grans cròniques, la publicació de les quals, promoguda des de l’IEC, realitzà en gran part A banda, l’editorial edità altres textos clàssics de gran interès històric, com el  Llibre del consolat de mar  a cura de F…