Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Obra de la Visitació
Congregació de beneficència (Obra de la Visitació de la Mare de Déu), fundada a Barcelona per Josep M.d’Alòs i de Dou i aprovada pel bisbe Ramon Guillamet el 1923.
El 1954 rebé l’aprovació de Roma com a organització de dret diocesà Té com a finalitats la visita, el socors i l’assistència gratuïta als malalts pobres en els seus domicilis o bé en residències de convalescència pròpies de la congregació Les seves afiliades es divideixen en religioses, agregades, visitadores, sòcies i protectores Té una junta directiva central i grups parroquials, formats pel rector i una delegada de la junta central Compta amb 48 grups parroquials, i té cases de convalescència a l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell
Societat Catalana de Geografia
Entitat fundada el 1935 per iniciativa d’E. Fontserè, com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans i annexa a la seva secció de ciències.
Pau Vila en fou el primer president Prengué una gran volada inicial, però la guerra civil de 1936-39 en deturà l’activitat El 1947 reprengué vida en la clandestinitat i realitzà diverses publicacions, organitzà conferències i cursos en domicilis particulars a càrrec de rellevants personalitats del món científic català i estranger, i féu excursions d’estudi Concedeix el premi Eduard Brossa per al recull de noms de lloc d’una localitat catalana i, des del 1986, el premi Lluís Solé i Sabarís Des del 1976, connectà amb els nuclis universitaris i regularitzà les seves activitats i…
Festival Internacional de Música Cantonigròs
Música
Dansa i ball
Festival dedicat a la música i la dansa popular i folklòrica d’arreu del món celebrat a Cantonigròs (l’Esquirol, Osona).
La primera edició tingué lloc el 1983 Constava d’una competició i una exhibició en cinc categories, per a cadascuna de les quals s’elegien els guanyadors cors mixtos cors infantils cors femenins cors mixtos, masculins o femenins de música popular i danses populars Els objectius d’aquesta trobada musical eren assolir una gran qualitat artística i fomentar la convivència entre cultures Durant quatre dies, a Cantonigròs se succeïen les funcions fins ben entrada la nit, i era costum que els grups actuessin fora de programa als pobles que els acollien, estenent així a vint-i-dues poblacions l’…
,
el Tancament de Caixes

L’exemplar de La Campana de Gràcia del setembre de 1899 il·lustra la vaga fiscal impulsada pels comerciants en el Tancament de Caixes
Història
Nom amb el qual és conegut el moviment de protesta de comerciants i industrials barcelonins (1899) davant els increments tributaris establerts pel ministre de finances, Fernández Villaverde, per tal de fer sortir el govern del malpàs econòmic que patia per la pèrdua de les darreres colònies, l’any anterior.
Malgrat les esperances suscitades inicialment pel govern Silvela-García Polavieja cristallitzades en la formació de la Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja , l’actuació del ministre era la negació de les reformes promeses, i singularment del concert econòmic a què hom aspirava campanya del Concert Econòmic per tal de posar terme a l’exagerada contribució catalana a les despeses de l’Estat espanyol, abusivament administrat pel centralisme madrileny La Lliga de Defensa Industrial i Comercial convocà un míting gener del 1899 que inicià el moviment, però no fou fins a la…
Nit dels vidres trencats
Història
Nit del 9 al 10 de novembre de 1938 en què, promoguts pel govern nazi, tingueren lloc una sèrie d’atacs coordinats contra els jueus, els seus domicilis i les seves propietats, a Alemanya i als estats recentment annexats d’Àustria i Txecoslovàquia
.
El nom Kristallnacht en alemany, que literalment vol dir 'Nit dels vidres' prové del gran nombre d’aparadors de comerços i finestres destrossats que aquest acte produí La Nit dels vidres trencats fou l’episodi amb què culminaren una sèrie de mesures antisemites en accedir Hitler al poder 1933, especialment les lleis de Nuremberg 1935, per les quals es desproveïa els jueus de la ciutadania alemanya Hom estima en prop d’un centenar els jueus assassinats i en diversos centenars els ferits quant a les sinagogues incendiades, superaren de llarg el miler i els comerços destruïts foren uns 7500 Es…