Resultats de la cerca

Fou editada i dirigida per Joan Juan i Pastor Tingué un caràcter eclèctic i insistí especialment en temes com la gimnàstica, el naturisme i l’amor lliure Posteriorment es convertí en Estudios

Complementà les activitats de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona a l’escenari Publicà autors estrangers Tennessee Williams, Friedrich Dürrenmatt, Eugène Ionesco, Bertolt Brecht, etc i catalans Xavier Benguerel, Joan Brossa, Alfred Badia, etc Dissolta l’Agrupació, passà a formar part de les colleccions d’Editorial Aymà, que continuà el mateix criteri eclèctic de selecció Jean-Paul Sartre, Bertolt Brecht, Samuel Beckett, Joan Oliver, Josep MMuñoz i Pujol, etc

Dirigit per Joan Colomines i Enric Moltó, el PPC fou, malgrat les seves migrades dimensions, membre de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, i publicà irregularment el periòdic Nova Catalunya Paladí d’un socialisme eclèctic, democràtic i autogestionari capaç d’interessar un ampli bloc de classes populars, s’acostà a Convergència Socialista de Catalunya i, el 1976, es dissolgué en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés

Realitzà una intensa activitat cultural, de caràcter eclèctic en les matèries i en la ideologia, i entre els seus socis figuraren alguns dels qui després foren escriptors importants del final del s XIX valencià Vicent W Querol, Teodor Llorente, Vicent Blasco Ibáñez Publicà un “Boletín-Revista” 1870 i 1876 La radicalització política, produïda entorn de la guerra carlina del 1872-76, hi suscità diverses escissions que en provocaren la decadència Encara subsistia vers el 1920

Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials El seu òrgan de premsa fou Unión Obrera Balear 1882-86

Es presentava com a periòdic literari “fet per escriptors catalans, mallorquins i valencians” Era una mena de continuació del “Calendari Català” i un òrgan oficiós dels jocs florals Tenia un cert aire polític i es presentava com a eclèctic i amb una collaboració nodrida vint-i-quatre redactors, entre els quals el grup de Mistral Interromput el 1869, reaparegué el 1878, fins el 1883, també sota la direcció de FP Briz tenia com a leitmotiv la defensa de la unitat de la llengua Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Ors, Teodor Llorente, Pitarra, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer, Víctor Balaguer i…

Plató hi ensenyà des del 387 aC Era una comunitat destinada al culte de les muses i a l’estudi de la matemàtica, la música, l’astronomia i la divisió i la classificació, que Plató considerava com una propedèutica a la dialèctica Irradiava també una influència política Tingué tres períodes l' Acadèmia antiga , els principals representants de la qual són Espeusip, Xenòcrates, Heràclides del Pont i Crates l' Acadèmia mitjana , iniciada per Arcesilau, i l' Acadèmia nova , iniciada per Carnèades, les dues darreres de predomini escèptic A partir de Filó de Larissa i Antíoc d’Ascaló, la filosofia…

Creat a iniciativa de l’Ajuntament de la ciutat, que n'és l’organitzador, hi presenta grups i intèrprets dels Països Catalans, tant consagrats com per als que s’inicien Des d’uns inicis amb un pes significatiu de la Nova Cançó Ovidi Montllor, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, etc ha evolucionat fins a esdevenir acusadament eclèctic, i abastar des del jazz fins a la cançó d’autor en sentit ampli, passant pel rock i el pop , la música popular tradicional, la salsa , el flamenc i els gèneres més experimentals S'hi atorguen els premis Altaveu als artistes, entitats i iniciatives que d’una manera…

Els seus propòsits restaren expressats en una Declaration 1957, a la qual contribuïren Lindsay Anderson, Kenneth Tynan, Stuart Holdroyd, John Osborne, Doris Lessing, Colin Wilson, Bill Hopkins i John Wain Reaccionant contra unes formes d’expressió allunyades de la realitat i preocupades per la perfecció formal imperants aleshores al país, els “joves colèrics” es proposaren d’investigar aquesta realitat i atacar els mòduls de vida i les institucions angleses presentant “gent real en situacions reals” Malgrat que obres anteriors de gèneres diversos ja l’anunciaven, hom n'ha considerat com a…

L’any 1970 tenia mil arquitectes i altres professionals, amb grups associats a les ciutats nord-americanes més importants Louis Skidmore 1897-1962 i Nathaniel Owings 1903 crearen una oficina conjunta 1936 i dissenyaren alguns edificis per a la fira de Nova York 1939-40 El 1939 s’uní a la firma John OMerrill 1896, que deu anys després la dirigí Bé que en els inicis havien dut a terme obres de tipus historicista i eclèctic, incorporaren a la societat la manera de fer de Mies van der Rohe a través de l’arquitecte Gordon Bunschaft, que treballava per a la firma La Lever House Nova York, 1952 fou…