Resultats de la cerca

És emplaçat a l’antic Teatre Principal, obra neoclàssica de l’arquitecte Josep Roca i Bros 1848-50, que fou originalment recreat per l’arquitecte Emili Pérez i Piñero Conté obres i muntatges de Dalí —que hi donà classes públiques de dibuix i pintura—, i la seva concepció i agençament han fet que el conjunt fos una autèntica obra personal de l’artista És un dels museus més visitats de Catalunya El 1984 fou ampliat amb l’adquisició de la torre Gorgot rebatejada amb el nom de torre Galatea i que fou residència de Dalí El 1989 hi foren enterrades les despulles del pintor L’edifici és…

Situat a les dependències de les antigues escoles municipals, és fruit d’una donació que féu al municipi el 1911 l’eminent naturalista Francesc Darder i Llimona , fill adoptiu de la ciutat Fins a la reforma del 2007 fou un clar exemple dels criteris colleccionistes i les concepcions científiques del final del segle XIX i el començament del XX, en la línia dels gabinets de curiositats S'hi mostraven diverses espècies animals, tant exòtiques com del país, però el museu fou conegut arreu del món per la polèmica creada per l’exposició a la sala de l’Home, on s’exhibien diverses restes humanes, d'…

Actualment, el consorci és format per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Terra Alta i un bon nombre d’ajuntaments de les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre Gestiona un territori de memòria, conformat per diferents espais memorials, antigues trinxeres, rutes i centres d’interpretació L’any 2005 s’inaugurà el primer equipament, el Centre d’Interpretació Les Veus del Front al Pinell de Brai, que apropa el visitant al paper que tingueren la premsa i la propaganda d’ambdós bàndols durant la batalla I també el Memorial de les Camposines , lloc d’homenatge a totes les…

Localitzat al vessant de ponent i encarat a la Zona Franca, té l’origen en la pedrera Moragas, on s’enterraven els difunts sense recursos o no identificats Durant la Guerra Civil de 1936-1939 també s’hi enterraren víctimes de la repressió i dels bombardeigs del bàndol franquista En instaurar-se el franquisme, el Fossar de la Pedrera esdevingué el dipòsit de les restes sense identificar dels executats pel règim entre el 1939 i el 1953, sobretot de militants republicans, d’esquerra i catalanistes Posteriorment es convertí en un espai semiabandonat i recuperà la condició de fossa comuna per a…