Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Circe
Mitologia
Màgica, filla del Sol i de Perseis que habità a la mítica illa d’Eea, la qual hom ha localitzat al Circeo (Itàlia).
Segons l’Odissea transformà en porcs els companys d’Ulisses, però aquest els alliberà i s’escapà de la metzina de Circe amb l’ajut d’Hermes De l’heroi, amb el qual visqué tot un any, Circe tingué Telègon, Cassífone i, segons unes altres llegendes, Llatí, epònim dels llatins, Anties, Àrdees i Rom, epònim de Roma
Teucre
Mitologia
Heroi grec.
Fill del déu Escamandre i de la nimfa Idea, és l’epònim dels teucres, habitants de la regió de la Tròade Hom el considera el progenitor de la família reial de Troia perquè la seva filla Batica, o Arisbe, esposà Dardani, el qual engendrà Erictoni, pare de Troos
Cízic
Mitologia
Heroi oriünd del nord de Grècia que regnà a la Propòntida sobre els dolíons, descendents de Posidó.
Intervingué en la llegenda dels Argonautes, segons la qual acollí amablement els navegants, però morí després, per equivocació, a mans d’un d’ells, Jasó En adonar-se de l’error, els Argonautes organitzaren jocs en honor de Cízic, que fou l’heroi epònim de la ciutat on havia regnat
Moab
Epònim del poble moabita.
Segons el Gènesi , era fill incestuós de Lot i de la seva filla gran
Bektaşi
Orde heterodox turc l’origen del qual sembla que es remunta a la fi del segle XV.
El seu epònim és un personatge gairebé llegendari, Haci Bektaç àr Ḥaǧǧi Baktāš , deixeble probable d’Ahmet Yesevi La secta, combinació sincretista de xiisme, cristianisme i gnosticisme, tingué una estreta relació amb els geníssers otomans i assolí un gran prestigi Amb la supressió del cos dels geníssers el 1826, el poder de l’orde començà a declinar, i fou reduït pràcticament a Albània Avui en resta un monestir Qayġusuz Abdāl al mont Muqattam, prop del Caire
Pèlops
Mitologia
Heroi grec, fill de Tàntal, rei de la Lídia.
Estirp de la família dels Pelòpides, fou occit, de petit, pel pare Tornat a vida pels déus, vencé el rei Enomau de l’Èlide i es casà amb la filla d’aquest, Hipodàmia La literatura i l’art antiga s’inspiraren sovint en el mite Considerat pare de molts fills, hom li atribuí la fundació dels Jocs Olímpics, però, segons els mitògrafs actuals, Pèlops no fou altra cosa que l’heroi epònim dels Pelopes , poble d’existència real, o mític, que degué donar el nom al Peloponès
Mart
Representació del déu Mart en l’obra d’Andrea Mantegna, Mart, Venus i Diana
© Corel Professional Photos
Mitologia
Nom d’una antiga divinitat itàlica assimilada al déu grec Ares
.
Venerat sobretot com a déu de la guerra, tingué un culte particular a Roma com a pare de Ròmul, el mític epònim de la ciutat Li fou dedicat un lloc, el campus Martius , i el primer mes de l’antic calendari romà li fou també consagrat març Al llarg del sIII aC, com a resultat d’un procés d’hellenització, els romans li atribuïren els mites propis d’Ares, i també l’associaren amb Afrodita A l’època imperial fou objecte d’un gran culte gràcies a la institució del culte del Mars Ultor per obra d’August Fou representat plàsticament revestit de cuirassa i amb casc
Aram
Cinquè fill de Sem, epònim dels arameus.
A l’Antic Testament designà els països de Síria i Mesopotàmia, poblats per pobles arameus
Cres
Mitologia
Rei epònim de l’illa de Creta.
Hom el feia fill de Zeus i d’una nimfa de l’Ida
Assur
Mitologia
Nom del déu epònim de l’estat assiri.
Era una divinitat guerrera, guia en les batalles i dispensadora de la victòria Es troba representat en figura d’home amb el símbols de la reialesa o les armes de guerra a la mà El santuari principal era a la ciutat d’Assur La seva representació i els seus títols foren atribuïts posteriorment pels perses a llur déu Ahura Mazdā