Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
Associació de Lawn Tennis de Catalunya

Estatuts i reglaments publicats el 1918 per l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya
Federació Catalana de Tennis
Tennis
Associació de clubs de tennis catalans precursora de la Federació Catalana de Tennis.
Nasqué el 1913 com a successora de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona Mantingué els llaços amb el tennis internacional promovent partits amistosos contra grans clubs europeus i apostà pel desenvolupament dels clubs i per la formació de jugadors El 1923 organitzà els Campionats del Món en pista coberta a l’antic palau de la Indústria del parc de la Ciutadella La popularitat del tennis augmentà i l’associació prengué protagonisme organitzant els Campionats de Catalunya i establint les diferents categories i especialitats Cal destacar la presidència del lingüista Pompeu Fabra entre el 1927…
Acadèmia Medicopràctica de Mallorca
Reial cèdula d’aprovació de la constitució i estatuts de l'Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca (1789)
© Fototeca.cat
Medicina
Institució fundada a Palma per la Societat Econòmica d’Amics del País, de Mallorca, el 1787, amb l’objecte d’observar les malalties ‘‘esporàdiques, endèmiques i epidèmiques’’ i fer investigacions sobre la història natural i mèdica.
Les collisions amb la decadent Universitat de Mallorca i les dificultats econòmiques determinaren una curta durada L’última sessió acadèmica és registrada el 1800 El seu arxiu es conserva a l’actual Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca són interessants les descripcions medicotopogràfiques de diferents poblacions de l’illa
Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània
Vista del Dispensari Central Antituberculós del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània
© Fototeca.cat
Arquitectura
Associació creada a Barcelona —amb estatuts aprovats pel govern civil de Barcelona el 28 de novembre de 1930— com a secció catalana del CIRPAC
.
L’equip integrant es formà al final del decenni dels vint i adoptà en principi el nom del GCATSPAC Grup Català d’Arquitectes i Tècnics per a la Solució dels Problemes de l’Arquitectura Contemporània, amb el qual convocà la reunió constituent del GATEPAC Uns nous estatuts del 1936 el desvincularen d’aquest grup, ja pràcticament inexistent La finalitat era de fomentar i divulgar l’arquitectura contemporània i les indústries que hi eren relacionades Publicà la revista AC Documents d’Activitat Contemporània, de la qual fou redactor en cap Josep Torres i Clavé Hom féu una anàlisi de l…
Centre d’Estudis del Bages (CEB)
Historiografia catalana
Entitat fundada l’any 1978 a Manresa –tot i que no elaborà i aprovà els estatuts fins el 1980–, amb l’objectiu de fomentar la recerca i la divulgació de la temàtica bagenca en tots els camps de la ciència.
Segons els estatuts fundacionals, el Centre ha de donar ajut moral, humà i material al Museu i a l’Arxiu Històric Comarcal de Manresa, així com assistència a les entitats que ho sollicitin És format per socis investigadors i socis protectors Els òrgans directius són l’assemblea general i la junta directiva Formen part del CEB les seccions següents arqueologia, art antic, ciències naturals, geologia, geografia, història medieval i història moderna i contemporània S’hi organitzen activitats diverses i es disposa de la collaboració de l’Arxiu Històric i del Museu Comarcal de Manresa…
llei de Sindicats Agrícoles
Història del dret
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 de març de 1934, essent conseller d’economia i agricultura J.Comorera, segons la qual la sindicació no era obligatòria.
Els sindicats constituïts s’hi havien d’acollir i remetre llurs estatuts i reglament al Consell Superior de la Cooperació, i els que es constituïssin ho havien de fer en una assemblea general, en la qual s’establien els estatuts i l’acta de la qual s’havia de trametre també al Consell Superior
Orde de Maria Lluïsa
Història
Orde fundat el 1792 per Carles IV d’Espanya en honor de la seva muller, Maria Lluïsa de Parma, per distingir les dames.
El seu distintiu és una banda blanca perfilada de morat de la qual penja una creu de vuit puntes El 1794 en foren aprovats els estatuts per la reina, que n'és el cap Les infantes d’Espanya en són decorades des que neixen o des que són batejades L’any 1816 foren reformats els estatuts d’aquest orde, i fou concedit el tractament d’excellència per a les dames de l’orde
Col·legi d’Advocats de les Illes Balears
Dret
Corporació professional dels llicenciats en dret de les Illes Balears.
Fundat el 23 d’octubre de 1779 per impuls dels advocats Guillem Bestard i Antoni Pujals i amb l’autorització del rei Carles III, aprovà els seus estatuts l’any següent D’entrada aplegà 21 dels 46 advocats que llavors exercien a Palma i seguí l’exemple d’altres ciutats que ja havien obert els respectius collegis Els primers estatuts ja establien la collegiació obligatòria i l’elecció anual del degà, el primer dels quals fou Miquel Frontera Té la seu al número 10 de la Rambla dels ducs de Palma i edita la revista Missèr
Associació Wagneriana
Música
Entitat creada a Barcelona l’any 1901 per a promoure l’estudi i la divulgació de l’obra de Richard Wagner.
Sota l’impuls del seu president, Joaquim Pena, i de diverses personalitats del món cultural, fins l’any 1906 organitzà 175 sessions dedicades a l’estudi i l’audició d’obres de Wagner i d’altres autors, i també a la lectura de traduccions dels llibrets, conferències i concerts Gràcies a la tasca de Joaquim Pena, Antoni Ribera, Jeroni Zanné, Xavier Viura i Salvador Vilaregut es publicà la traducció catalana dels drames lírics de Wagner, adaptada a la música, i cinc reduccions per a piano i cant amb text alemany i català L’Associació possibilità així l’audició de fragments…
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries
Document aprovat pel Consell d’Europa el 1992 en reconeixement de les llengües definides com a regionals o minoritàries.
Reconeix aquestes llengües com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats signants a fer possible l’ensenyament, en tot o en part, en aquestes llengües i també a poder usar-les a l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació, entre altres àmbits La Carta Europea fou signada pel govern espanyol el mateix 1992 i l’instrument de ratificació fou dipositat al Consell d’Europa el 2001 En la declaració espanyola es fa constar que s’entenen per llengües regionals o minoritàries les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d’autonomia de les comunitats…
Unión Social Nacional
Partit polític
Partit fundat al novembre de 1935, radicat al districte barceloní de Gràcia.
“Es un partido que va estrictamente a la defensa del derecho de toda clase trabajadora” art 1 dels Estatuts President Alfonso Mier, fone-dor
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina