Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
comte de la Reial Estimació
Història
Títol concedit el 1869 pel pretendent Carles (VII) a Pere Maça de Liçana-Cornell-Cardona-Luna-Aragó (òlim Caro i Álvarez de Toledo) (Madrid 1827 — ? 1888), cinquè marquès de la Romana, baró de Moixent i Novelda, únic titular.
Factor 4
Informe del Club de Roma, elaborat per Ernst Ulrich von Weizsäcker, Amory B.Lovins i L.Hunter Lovins, que proposa doblar el benestar consumint la meitat de recursos.
Es basa tant en la major eficiència en l’ús de recursos com en un replantejament del que significa el benestar Els autors proposen incloure elements com l’accés a l’educació i l’atenció sanitària en l’estimació del benestar
Regionals
Servei de trens regionals de Rodalies de Catalunya.
És operat per RENFE i utilitza la infraestructura d’ample ibèric de l’empresa pública ADIF, adscrita al Ministeri de Foment L’1 de gener de 2011 la Generalitat de Catalunya assumí la gestió dels trens regionals de la xarxa ferroviària catalana amb inici i final en territori català L’acord amb el Govern espanyol facultà la Generalitat a establir les tarifes, els horaris i la inspecció del servei, així com els nivells objectius de qualitat i l’aprovació dels contractes de transport i les empreses operadores Per la seva banda, l’Estat mantenia la titularitat de les vies, les andanes i les…
La puntaire
Cinematografia
Pel·lícula del 1927-1928; ficció de 122 min., dirigida per Josep Claramunt i Mesa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ JClaramunt Barcelona REFERENT LITERARI La comèdia dramàtica en tres actes i en vers La puntaire de la costa , original del poeta Tomàs Ribas i Julià 1926, inspirada en la poesia de Manuel Ribot i Serra 1859 – 1925 GUIÓ JClaramunt, FGelabert FOTOGRAFIA Fructuós Gelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ J Cuyàs SO Efectes de so sincronitzats INTERPRETACIÓ Teresa Pujol Agnès, Joan Xuclà Pere, Llorenç Adrià, JClaramunt, Joan Formiguera, Teresa Martí, Carme Prats, Llorenç Gibert, Intervenció del grup de ball de l’Orfeó de Sants ESTRENA Barcelona,…
Pla Hidrològic Nacional
Instrument d’ordenació i reequilibri hídric territorial de l’Estat espanyol.
El primer esborrany es presentà l’any 1992 El 1998, el ministeri de medi ambient publicà el Llibre Blanc de l’Aigua , en què es recollia la situació dels recursos hídrics de cadascuna de les conques hidrogràfiques de l’estat i s’establia una estimació dels excedents i els dèficits L’any 2000, Jaume Matas PP, aleshores ministre de medi ambient, presentà al Consell Nacional de l’Aigua una nova proposta de Pla, que el 2001 fou aprovada a les Corts per majoria absoluta El debat entorn del Pla Hidrològic Nacional fou especialment intens a Catalunya i Aragó, on bona part dels agents implicats s’…
Moving Pictures Experts Group
Conjunt de formats normalitzats per a la transmissió i l’enregistrament de senyals de vídeo i d’àudio digitals.
Ideats per un subcomitè de l’ISO i l’IEC del qual prengueren el nom, responen a la necessitat de fer compatibles els formats de dades dels diversos sistemes de radiodifusió i d’emmagatzematge de vídeo digital que apareixen en el mercat Ara per ara n'hi ha dos que han estat completament definits i que ja són operatius, l’MPEG1 i l’MPEG2, però encara n'hi ha d’altres en procés de desenvolupament En el format MPEG1, orientat a l’emmagatzematge i la reproducció de senyals de vídeo en disc compacte CD-ROM, els senyals han d’ésser fortament comprimits perquè s’acomodin a la taxa de transferència de…
Carmen Campidoctoris
Historiografia catalana
Literatura
Poema èpic, escrit en llatí, que narra les gestes de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, fins a la batalla d’Almenar (1082).
És el més antic dels textos dedicats a l’heroi castellà i es conserva incomplet en un manuscrit del monestir de Ripoll de la primera meitat del segle XIII Escrit en versos sàfics i adònics, n’han arribat trenta-dues estrofes, encara que sembla que n’arribà a tenir, com a mínim, una desena més, encara que només es poden fer conjectures sobre l’extensió original del text El poema adopta un to èpic marcat amb la voluntat de semblar una epopeia de tipus homèric per a ser cantada al poble, al qual recorda els beneficis rebuts de l’heroi La comparació amb els personatges clàssics d’Hèctor, Paris i…
,
les Germanies
les Germanies foren tema cabdal de la pintura d’història del s XIX: Els agermanats rebuts pel cardenal Adrià d’Utrecht (1872), de Josep Benlliure i Gil
© Fototeca.cat
Història
Alçament que esclatà als regnes de la corona catalanoaragonesa entre els anys 1519 i 1523, amb un intent, fracassat, de la burgesia de prendre el poder.
Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells municipals a…