Resultats de la cerca

El seu primer director fou Enrique Jordá 1982-84, seguit posteriorment per Maximiano Valdés 1985-86, Mathias Kuntzsch 1987-89, Miguel Ángel Gómez Martínez 1989-93 i Hans Graf 1993-96 Del 1996 fins a la temporada 2000-01, Gilbert Varga i Mario Venzago foren els responsables de la direcció artística A partir de la temporada 2001-02 C Mandeal substituí M Venzago A més de la temporada d’abonament a Sant Sebastià, Bilbao, Vitòria i Pamplona, la Simfònica d’Euskadi fa concerts didàctics i nombrosos enregistraments discogràfics Ha participat també en prestigiosos festivals, com el…

Fou integrada pel canal de televisió Euskal Telebista fundat el 1982 i per les emissores radiofòniques Euskadi Irratia fundada el 1982, Radio Euskadi 1982 i Radio Vitoria 1984 Cobreix tot el País Basc El 1986 començà a emetre Euskal Telebista 2 Posteriorment, foren creats dos canals més de caràcter internacional ETB Sat 2001, i Canal Vasco 2002, destinat sobretot als teleespectadors d’Amèrica Pel que fa a les emissores de ràdio, s’hi afegiren Euskadi Gaztea i Radio EiTB Irratia 2001

D’ideologia marxista leninista i contrari a la reforma política democràtica, durant els primers anys de la Transició es caracteritzà pel fet de promoure violentes manifestacions al centre de Barcelona on va morir el militant Gustau Muñoz, mentre propugnava la independència d’Euskadi, Catalunya, Galícia, Balears i Canàries Al juny de 1979 una escissió fundà Resistència Catalana d’Alliberament Nacional La seva activitat durant els anys vuitanta se centrà a donar suport a moviments revolucionaris exteriors, com Sendero Luminoso o Euskadi Ta Askatasuna El 1990…

Sortí del 12 de desembre de 1936 al 27 de novembre de 1937 Redactat en castellà, té interès per la guia d’evacuats d’Euskadi que publicava

Es proposava d’informar sobre la guerra civil als refugiats d’Euskadi Imprès als tallers de La publicitat , tenia quatre planes, tres redactades en castellà i la darrera en basc També publicà notes en català

Fundat el 1923, fou impulsat en el si de la fàbrica de construccions i reparacions navals Nueva Vulcano, crea-da el 1836 Promogué l’esport entre la classe obrera, fent especial èmfasi en el futbol Durant el segle XX la fàbrica Nueva Vulcano, amb sucursals a diferents ciutats de l’Estat espanyol, creà diversos clubs amb el mateix nom, en especial a Galícia i a Euskadi

Caracteritzada per una abundant i bigarrada producció doctrinal, propugnà l’alliberament nacional, en un marc revolucionari, d’Euskadi, Galícia, els Països Catalans i Canàries, i exterioritzà les seves simpaties pel Partido Comunista del Perú-Sendero Luminoso Edità Revolución Proletaria i Cuadernos de la Revolución Proletaria El 1990 esdevingué Partido Comunista Marxista-Leninista-Maoista de Catalunya, editor de La Rebelión se justifica Por la construcción del Partido Comunista

El partit s’ha caracteritzat per la seva oposició al nacionalisme basc L’increment de la força electoral del PP a Euskadi a la segona meitat dels anys noranta l’afectà negativament, i en les eleccions al parlament basc del 1998 passà a ésser la cinquena força política a Àlaba El 2001 concorregué a les eleccions basques dins les llistes del PP, i en les del 2005 els migrats resultats tan sols un 2,2% dels vots marcà la seva davallada definitiva que precipità la seva davallada definitiva

El 1988 s’integrà en l’ Alianza por la República En les eleccions autonòmiques de 1992 s’incorporà, amb el Partido Obrero Socialista Internacionalista POSI i Democracia Socialista escissió del PSOE de 1990, a la coalició Socialistes Independents Seguí aliatamb el POSI en les legislatives de 1993 i europees de 1994 en la Coalición por un Nuevo Partido Socialista En les eleccions legislatives de 1996 s’integrà en una Coalición Republicana, novament amb el POSI i Izquierda Republicana de Euskadi Igualment, constituí el mateix any la Federació Catalana d’Electors Independents

Més tard 1976, s’estructurà com una federació de partits nacionals i regionals Adscrit al marxisme leninisme i al pensament de Mao Zedong, propugna la lluita revolucionària per assolir una república popular i democràtica, que reconegui el dret d’autodeterminació de les nacionalitats i reivindica la independència d’Euskadi Minoritari dins de CCOO, té una destacada presència en lluites sectorials —feminisme, pacifisme, barris, gais, ensenyament— i els últims anys ha mantingut una collaboració estable amb la LCR Al Principat MCC, la seva actitud nacionalista el portà, el 1974, a l’…