Resultats de la cerca

Defensà una estratègia revolucionària i de classe basada en la voluntat de connexió amb l’anarcosindicalisme, en el camí d’assolir la Tercera República Només aconseguí una certa presència a la ciutat de Barcelona i als seus voltants El 1932 es dividí entre els partidaris d’apropar-se al Partit Republicà Democràtic Federal de Barriobero i els de fer una Aliança d’Extremes Esquerres amb l’ Extrema Esquerra Republicana , els quals acabaren per separar-se’n Des de 1932 fou visible un progressiu retrocés en l’opinió i en l’afiliació alguns dels seus membres s’integraren en el PRDF de…

Sembla que s’integrà en el Partit Federal Ibèric Altres dirigents Eduardo Sanjuán, Raimon Samsó, Josep Guillamón, Antoni Ortega Farreró i Félix Burgada

A Barcelona es formà pel juliol del 1931, i aviat es fraccionà Els seus dirigents foren Eduardo Barriobero, Salvador Sediles, Antonio Jiménez, Eduardo Sanjuan, etc Aspirà, debades, a un suport electoral de l’anarcosindicalisme Pel gener del 1935 es convertí en el Partit Federal Ibèric

Fou presidit per Gabriel Garcia Tomàs secretari i Alfons Gassol Guilà La seva finalitat era “propugnar, per tots els mitjans, els ideals de justícia social, llibertat i resoldre i organitzar el treball en el camp i a la ciutat, fent impossible l’atur forçós i la usura en tots els ordres” El 1933 s’incorporà a l’ Extrema Esquerra Republicana

Pactà un Bloc Català d’Esquerres en la via de la constitució d’una Aliança d’Extremes Esquerres, amb l’ Extrema Esquerra Republicana , grup on segurament s’integrà el 1933 Altres dirigents Manuel Montero i Manuel Mayol

Té els seus orígens en diversos grups sorgits a partir del moviment del fets de Maig , entre els quals els Groupes d’Action Révolutionnaire Internationaliste GARI, creats el 1974, que collaboraren amb el Movimiento Ibérico de Liberación Autoqualificada de “comunista llibertària”, Action Directe fou fundada el 1977, i el 1979 s’organitzà en “guerrilla urbana” Adduint la lluita antiimperialista, els seus militants cometeren una cinquantena d’atemptats terroristes en empreses, organitzacions patronals, establiments comercials, seus governamentals i de l’exèrcit, delegacions del Govern israelià…

En aquest projecte mai no s’incorporaren la majoria dels sectors seguidors de José Franchy Roca El projecte s’estroncà al febrer de 1933, quan l’ Extrema Izquierda Federal es negà a anar més enllà d’una aliança, l’Extrema Izquierda Republicana es negà a perdre la seva personalitat dins d’una Unió Federal de Catalunya i el PRDF se’n desentengué quan s’orientà a Espanya vers la unitat d’abril de 1933 amb el franchysme Aleshores, el PFC desaparegué i els seus promotors es reintegraren al PRDF, per bé que al març-abril de 1934 alguns evolucionaren vers el Partido Sindicalista Els seus fundadors…

Amb seu a Barcelona, assajà fallidament de convertir-se en partit legalitzà el Partido Popular Alternativo, impulsat per Bau i Fernando Bueno, que edità dos números de Realidad entre el 1985 i el 1986 i també impulsà la creació d’un “front antisistema” Es caracteritzà pel fet de criticar durament l’extrema dreta “tradicional” representada per Fuerza Nueva i formacions afins i difondre un neonazisme rupturista amb l’ortodòxia “naziwagneriana” de CEDADE i el seu aïllament de la política activa Així, donà un nou tractament a temes com la immigració, el racisme i la “qüestió nacional…