Resultats de la cerca

Josep Masriera i Vidal Sant Andreu de Llavaneres, Maresme 1810 — Barcelona 1875 establí l’obrador, el 1840, al carrer de Vigatans de Barcelona, i el 1872 es traslladà al carrer de Ferran Fills seus foren Josep Masriera i Manovens , Francesc Masriera i Manovens i Frederic Masriera i Manovens Barcelona 1846 — Barcelona, 12 de desembre de 1932, escultor, deixeble de Rossend Nobas, que, essent soci de les Indústries Artístiques F Vidal, hi creà la secció de foneria 1878 fou el fundador de la important foneria Masriera i Campins, on foren foses una bona part de les més…

Els principals productes foren els de caldereria, de foneria i motlles Inicialment era al centre de la ciutat posteriorment les installacions foren traslladades al Cabanyal Després de la guerra civil de 1936-39 perdé importància i desaparegué en 1963-64

Ocupà l’edifici del Collegi de la Sapiència, alhora que eren installats també a Mallorca el Collegi d’Artilleria, continuador de l’Acadèmia d’Artilleria de Menorca acadèmia militar , i una foneria de canons Acabada la guerra del Francès 1814, tots aquests serveis militars foren traslladats novament a la península Ibèrica

Fou fundat el 14 de novembre de 1920, amb el nom de Balears Foot-Ball Club , per la unió del Mecànic FC —format per treballadors de la companyia naviliera Isleña Marítima i estudiants per a maquinistes naviliers— i el Mallorca FC —format per treballadors de la Foneria Carbonell, popularment coneguda com Can Salí—, ambdós fundats també el 1920 El 27 de maig de 1942 canvià el nom per l’actual, Club Esportiu Atlètic Balears , arran de la incorporació d’un altre equip de la ciutat fundat el 1922, l’Athletic Foot-Ball Club El 2011 es convertí en societat anònima esportiva L’equip ha…

En fou el primer membre Rafael Figueró el Figueró — Barcelona 1717, que actuà com a estamper i impressor a Barcelona almenys des del 1647 Casat amb una germana de l’estamper Joan Jolis, que s’inicià al seu taller, aviat fou ajudat pel seu fill Rafael Figueró i Jolis Barcelona 1669 — ~1751, que feu un viatge a l’estranger per conèixer noves tècniques i fundà una foneria de tipus Els anys 1680-1700 imprimien un gran nombre de llibres, molts dels quals amb boixos i gravats, alguns, veritables obres d’art El 1700 feren les Nenias reales i L’Harmonia del Parnàs per a l’Acadèmia…

Els components d’RCR Arquitectes estudiaren a l’Escola d'Arquitectura del Vallès, on es titularen el 1987 Des de la ciutat d’Olot han desenvolupat una arquitectura molt acurada que concentra la seva intensitat expressiva en formes i volums essencials i en la relació que mantenen els edificis amb el paisatge i el context Així es posà de manifest en el pavelló d’accés a la fageda d’en Jordà 1996, en les intervencions en el paisatge volcànic de la Garrotxa o en els equipaments esportius del parc fluvial Tussols-Basil 2002 L’any 1999 foren finalistes del premi Mies van der Rohe d’arquitectura amb…

Té l’origen en la foneria que Francesc Lacambra  i el seu fill Francesc Lacambra i Pont crearen a la Barceloneta l’any 1808 Sumida en una greu crisi, el 1981 la família Lacambra vengué la propietat de l’empresa Francisco Lacambra Lacambra i es constituí aleshores La Farga Lacambra Presidida per Vicenç Fisas  i amb Oriol Guixà com a conseller delegat, dugué a terme una modernització radical de l’empresa El desenvolupament de la colada contínua a partir de reciclats de coure per a l’obtenció de fil de coure tèrmic 1986 donà un gran impuls a l’empresa Les noves inversions…

Durant el període 1968-78 realitzaren una obra fímica de caràcter documental i de signe marcadament polític i de denúncia social Els films migmetratges rodats en 16 mm comptaven amb la participació directa dels afectats Rodaren El campo para el hombre 1973, sobre els problemes dels minifundis gallecs i els latifundis andalusos O todos o ninguno 1975-76, sobre la vaga a la foneria Laforsa de Cornellà de Llobregat, que en desencadenà una de més àmplia al Baix Llobregat el document fou segrestrat, i A la vuelta del grito 1977-78, sobre la crisi del capitalisme internacional i les…

Jòdar irromp en el panorama literari català l’any 1997 amb L’àngel de la segona mort —que va guanyar els premis Cavall Verd i Ciutat de Barcelona—, novella que iniciava la trilogia L’atzar i les ombres , un dels projectes narratius més ambiciosos de la literatura catalana recent El segon volum fou El trànsit de les fades 2001, que va guanyar el premi de la Crítica, mentre que amb El metall impur , premi Sant Jordi 2005 i Crítica Serra d’Or 2006, tanca aquest cicle que té com a objectiu explicar, des d’òptiques diverses, la història poc coneguda del proletariat català des dels anys cinquanta…

El primer de la família fou François Didot París 1689 — 1757, llibreter i impressor François-Ambroise Didot París 1730 — 1804, fill de François Didot, fou nomenat impressor de la clerecia el 1788 Imprimí una collecció dels clàssics francesos, per ordre de Lluís XVI, i també la Bible Latine Féu gravar a casa seva, per Waflard, els primers tipus de la seva impremta inventà la premsa dita d’un sol cop , i també la divisió de la força del cos de les lletres Pierre Didot París 1761 — 1836, primogènit d’Ambroise, presentà, el 1798, a l’exposició dels productes de la indústria, la seva edició del…