Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
Baruc
Personatge bíblic que apareix al llibre de Jeremies com a secretari o escrivent d’aquest profeta.
Era fill de Neries i fou obligat, juntament amb el profeta, a fugir cap a Egipte, on probablement degué morir
batalla d’Orpesa
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les envistes d’Orpesa (Plana Alta), a la darreria de juny del 1521, entre les forces dels agermanats de València, manades per Miquel Estellers
, i les del duc de Sogorb.
Aquest esclafà els agermanats, molts dels quals s’ofegaren a les séquies i a la mar Miquel Estellers pogué fugir, però fou capturat més tard
lladronici d’Efes
Nom amb què és conegut el sínode de bisbes de la línia monofisita presidit, a Efes, per Diòscor, patriarca d’Alexandria (449).
Rebutjà la distinció de dues natures en Crist i feu fugir els legats del papa Els fautors d’aquest sínode foren condemnats pel concili de Calcedònia 451
batalla d’Olmedo
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Olmedo (Castella la Vella) el 19 de maig de 1445, entre les forces d’Álvaro de Luna i el rei Joan II de Castella, i les de la lliga de nobles i els seus aliats, els infants d’Aragó Enric i Joan (el futur Joan II de Catalunya-Aragó).
La batalla sorgí inopinadament a partir d’una escaramussa i significà la victòria d’Álvaro de Luna L’infant Enric d’Aragó, ferit de mort, i el seu germà Joan hagueren de fugir a Aragó
Ícar
Mitologia
Fill de Dèdal.
Reclòs, juntament amb el seu pare, en el laberint de Creta, aconseguí de fugir-ne gràcies a les ales de cera que aquell li fabricà Però, havent-se acostat massa al Sol, se li fongueren i caigué, prop de Samos, a la mar anomenada, en record seu, mar d’Icària
Conspiració dels Verins
Història
Temptativa ordida contra l’exèrcit francès que ocupava Barcelona, el 1812, per un capellà, Jaume Coret, d’acord amb el capità general del Principat, Luis de Lacy, a fi d’emmetzinar el pa de la Ciutadella, de Barcelona, l’aiguardent de Tarragona i les cisternes d’Hostalric i de Mataró.
Malgrat que la policia napoleònica descobrí la conspiració, els resultats de la qual ja havien fet estralls en la guarnició francesa, Coret pogué fugir de la capital, però Lacy l’empresonà després a Cardona, culpant-lo d’impostor El 1811 ja hi havia hagut un altre intent d’emmetzinar la guarnició francesa de Barcelona
Mancini
Família italiana, de la qual es destaquen Francesco Maria Mancini
(mort el 1672), cardenal, i la seva neboda Maria Mancini
(? 1639 — Pisa? 1715?).
Intentà de casar-se amb Lluís XIV de França, però hi hagué de renunciar 1659, i el 1661 es casà amb el virrei d’Aragó i de Nàpols, Lorenzo Onofrio Colonna Olimpia Mancicni Roma 1639 — Brusselles 1708, casada amb el príncep Eugenio de Carignano, tingué un càrrec a la cort francesa i fou una de les favorites de Lluís XIV, peró hagué de fugir del país 1680 a causa d’una calúmnia
Bel·lerofontes
Mitologia
Heroi mític de Corint, fill de Posidó.
Els seus pares humans eren Glauc i Erimedes Havent hagut de fugir de Corint, anà a Tirint, i després a Lícia, on, per encàrrec del rei Jòbat, que desitjava la seva mort, lluità contra una Quimera, contra els Sòlims i contra les Amazones Ajudat pel seu cavall alat, Pegàs, els vencé tots Jòbat, reconeixent l’origen diví de l’heroi, li donà llavors com a muller la seva filla Filonoe Sembla que, enorgullit pels seus èxits, volgué arribar a la casa de Zeus muntant el seu cavall i el déu el matà estimbant-lo
Emili
Novel·la pedagògica (1762), en cinc llibres, de Jean-Jacques Rousseau.
L’autor hi exposa la seva concepció utòpica de l’educació dels infants al camp i lluny de la ciutat i de la societat, considerades corruptores, basada en la convicció que l’individu és naturalment bo i que la seva personalitat ha d’ésser respectada sempre pel preceptor Al llibre quart, el més famós, la visió de l’harmonia equilibrada de l’univers fonamenta un deisme contemplatiu La novetat de les idees de Rousseau provocà un gran escàndol el llibre fou condemnat a la foguera, i l’autor hagué de fugir a Suïssa, però l’obra ha tingut una gran repercussió
Catilinàries
Història
Conjunt de quatre discursos llatins pronunciats (63 aC) per Marc Tul·li Ciceró, aleshores cònsol de Roma, contra Luci Sergi Catilina, que conspirava contra la república, amb complicitats o benevolences molt poderoses (Cras, Cèsar, etc).
Mancat del poder personal suficient per a atacar Catilina abans que aquest es comprometés definitivament, pronuncià la primera Catilinària — que comença amb el famós Quousque tandem — al senat el 8 de novembre, i induí Catilina a fugir de Roma La segona fou pronunciada el 9 de novembre al fòrum per informar el poble La tercera, pronunciada el 3 de desembre també al fòrum, explica la detenció dels conjurats que havien restat a Roma La quarta, pronunciada el 5 de desembre al senat, decidí la condemna a mort dels conjurats Retocades pel mateix Ciceró, foren publicades el 60 aC i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina