Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Escola d’Administració Pública
Institució creada l’any 1914 per la diputació provincial de Barcelona com a Escola de Funcionaris de l’Administració Local.
El mateix any passà a la Mancomunitat de Catalunya amb el seu nom actual Suprimida 1924, l’any 1930 fou restablerta i funcionà normalment fins el 1936 Fou novament restablerta el 1979 per la Generalitat de Catalunya i inaugurada a Barcelona l’any següent Adscrita al departament de governació, té cura de la selecció, la formació, el reciclatge, el perfeccionament i l’especialització dels funcionaris de la Generalitat i dels funcionaris locals A més, organitza diverses activitats —seminaris, taules rodones, conferències, etc—, que inclouen la investigació, l’estudi i…
Estats Generals
Història
Territoris conquerits per les Províncies Unides al sud del Mosa i a la desembocadura de l’Escalda després de la unió d'Utrecht (1579).
Eren propietat comuna de les Províncies Unides i administrats per funcionaris nomenats pel parlament federal o general
Comissió Reguladora de Salaris
Política
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya de 5 d’octubre de 1937, amb l’objectiu de formular una política de salaris.
A més dels funcionaris de la Generalitat, en formaven part també dos representants de les centrals sindicals CNT i UGT
Oficina de Treball de la Generalitat
Servei dependent del govern català que coordina la implementació de les polítiques actives d’ocupació a Catalunya des del gener del 1998, en substitució de les antigues oficines de l’INEM
.
Aquest traspàs de competències afectà 944 funcionaris i 74 oficines, que conservaren el nom d’INEM pel fet que les competències en polítiques passives pagaments dels subsidis d’atur continuen depenent d’aquest organisme
Escola Judicial
Dret processal
Òrgan tècnic del Consell General del Poder Judicial que té per missió essencial coordinar els processos de selecció de jutges i magistrats.
També s’encarrega d’assegurar l’execució adequada dels programes de formació inicial destinats als funcionaris en pràctiques i dels programes i accions de formació continuada de jutges i magistrats La seva seu, anteriorment a Madrid, és a Barcelona
Constitucions Egidianes
Història
Ordenació jurídica dels Estats Pontificis promulgada en el parlament de Fano, a les Marques, pel cardenal Gil de Albornoz (abril-maig del 1357).
Consten de 6 llibres el primer és una exposició de l’obra del cardenal Albornoz a Roma, el segon es refereix als funcionaris estatals, i els altres quatre constitueixen un codi penal i civil Són conegudes també amb el nom de Liber Constitutionum sanctae Matris Ecclesiae
concòrdia de Vilafranca del Penedès
Història
Acord concertat el 21 de juny de 1461 a Vilafranca del Penedès entre Joan II de CatalunyaAragó, representat per la seva muller Joana Enríquez, i la diputació del general de Catalunya, que confirmava el triomf del príncep Carles de Viana, que era reconegut com a primogènit i com a lloctinent reial de Catalunya, càrrecs que, en cas de mort, passarien al seu germanastre Ferran.
El rei conservava en teoria la plenitud de la potestat reial, però sense intervenció efectiva, i no podia entrar al Principat sense consentiment de les autoritats locals Podia, tanmateix convocar corts i nomenar funcionaris públics, l’actuació dels quals podia ésser fiscalitzada La concòrdia establia de fet un règim constitucional, però la mort de Carles de Viana precipità els esdeveniments vers una guerra contra el rei Joan II
Bases de Manresa
Assemblea catalanista a la sala de sessions de la casa de la ciutat de Manresa (15 d’abril de 1892), on foren presentades les Bases de Manresa, segons un dibuix de Jaume Pahissa
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana, presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27 de març de 1892.
Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l’assemblea En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu El poder central s’havia d’organitzar sota el concepte de separació de les funcions legislativa, executiva i judicial, però residint el poder legislatiu central en el rei o cap d’estat i en una assemblea de representants regionals El poder executiu havia d’ésser…
Almanach de Gotha
Anuari editat a partir del 1763 a Gotha (Turíngia) sota la protecció de la duquessa de Saxònia-Gotha, que recollia l’estat personal dels membres de totes les cases sobiranes d’Europa, i més tard, del món.
Editat en alemany Gothaischer Genealogischer Hofkalender i en francès, fou ampliat més tard en dues parts l’anuari genealògic relació dels membres de les cases regnants o exregnants des del congrés de Viena 1815, de cases mediatitzades del Sacre Imperi que havien regnat fins el 1815 i de les cases principesques i ducals d’Europa i l’anuari diplomàtic i estadístic relació dels alts funcionaris politicoadministratius de tots els estats mundials La seva publicació fou suspesa el 1944
Junta d’Armament i Defensa
Nom de cadascun dels organismes auxiliars creats el 1836 pel capità general Espoz y Mina a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
Eren formades per militars, funcionaris, comerciants, etc, i s’ocuparen de mantenir l’ordre públic i d’aplegar recursos per a lluitar contra els carlins La de Barcelona intervingué en la reobertura i el funcionament de la seca de Barcelona moneda catalana Foren suprimides pel govern al principi de l’any 1837 Durant la Insurrecció Centralista de Barcelona, l’any 1843, fou constituïda a Gràcia una nova Junta d’Armament i Defensa per a collaborar al setge de la ciutat