Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
Centre Gimnàstic Barcelonès

Socis fundadors del Centre Gimnàstic Barcelonès
CG Barcelonès
Esport general
Associació poliesportiva del barri del Raval de Barcelona.
Fundada el 1933, nasqué amb l’objectiu de promoure l’activitat física entre les classes més populars Pionera en la pràctica de l’halterofília i la lluita grecoromana a l’Estat espanyol, també tingué seccions de gimnàstica, atletisme, muntanya, espeleologia, tennis, tennis de taula, basquetbol, futbol sala, ioga, educació física i teatre, i disposava d’una biblioteca Alguns dels seus esportistes foren campions de Catalunya i d’Espanya, com els gimnastes Evarist Esquerra, Jordi Elies, Josep Garcia i Adolf Folqué, els atletes Guillem Ros, que presidí l’entitat 1963-78, Albert López, Josep Picola…
Ulrike Meinhof
Un dels fundadors del
grup Baader-Meinhof
.
Associació Catalanista d’Excursions Científiques

Els socis fundadors de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques; d’esquerra a dreta: Pau Gibert, Ricard Padrós, Josep Fiter i Inglès, Marçal Ambròs, Eudald Canibell i Ramon Arnet
© CEC
Excursionisme
Entitat excursionista fundada a Barcelona el 1876.
L’objectiu era conèixer el territori català a partir de sortides de camp encaminades sobretot a la recerca arqueològica Es crearen tres seccions la científica, la literària i l’artística Fou la primera entitat peninsular amb aquest objectiu Instituí cursets d’arqueologia, literatura catalana i història, geologia, sigillografia i contribuí al salvament d’una gran part del tresor arqueològic del Principat Les personalitats més prestigioses de la cultura catalana collaboraren en les activitats de l’entitat El 1877 part de la secció artística es convertí en secció topogràfico-pintoresca,…
,
Éditions Gallimard
Editorial
Editorial francesa fundada a París el 1911 per Gaston Gallimard i els fundadors de la «Nouvelle revue française».
Inicialment dedicada a la publicació d’autors francesos contemporanis Gide, Claudel, Larbaud, etc, amplià, posteriorment les seves publicacions a autors estrangers i a d’altres colleccions
Briatore
Família d’artistes de circ italians.
Hi destacaren els pallassos Alex i Rico Alessandro i Enrico Briatore, casats amb Maria i Emília Alegria, respectivament, filles dels fundadors del famós circ català Alegria
Vijnanavāda
Escola filosòfica (‘doctrina de la consciència’) del budisme mahāyāna, anomenada també yogāchāra, que sosté que res no existeix fora de la consciència.
Representa una modificació del śunyavāda ‘doctrina del buit’, negador del món extern dels fenòmens L’obra més representativa, Saddharma Lankāvatāra Sutra ‘La manifestació de l’autèntica religió a Ceilan’, és atribuïda, alternativament, als dos germans fundadors de l’escola, Asaṅga i Vasubandhu
Boulongne
Família de pintors i gravadors parisencs dels segles XVII i XVIII.
Louis Boulongne , el Vell París 1609 — 1674, fou un dels fundadors de l’Académie, Bon Boulongne París 1649 — 1717, fill de Louis Boulongne, decorà les capelles de Sant Jeroni i Sant Ambrosi als Invàlids de París Louis de Boulongne el Jove París 1654 — 1733, germà de Bon Boulongne, fou director de l’Académie i primer pintor del rei Treballà al palau de Versalles
Maricel Sporting Club
Hoquei sobre patins
Patinatge
Club de patinatge sobre rodes i d’hoquei sobre patins de Barcelona.
Creat el 1930, fou un dels fundadors de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins Tenia la seu al Maricel Park, un parc d’atraccions si-tuat a la Foixarda de Montjuïc, la pista de patinatge del qual, inaugurada el 28 d’agost de 1930, acollí la final del primer Campionat de Catalunya l’11 de setembre del mateix any Després de la Guerra Civil Espanyola, desaparegué
Gamace Competició
Automobilisme
Escuderia automobilística fundada el 1977.
El 1983 es fusionà amb l’escuderia Mitalocompetició, nascuda l’any 1978, que mantingué el nom inicial, acrònim dels cognoms dels seus fundadors Garcia, May i Cerdà Els seus pilots més destacats foren Oriol Gómez, posterior pilot del Mundial de Rallis amb SEAT, i Manuel Muniente, que arribà a ser pilot oficial Peugeot Va estar presidida durant molts anys per Alfons Cerdà, succeït per Josep Arrieta
Revista de Valencia
Publicacions periòdiques
Publicació mensual apareguda a València del novembre del 1880 al desembre del 1883, per iniciativa de Pasqual Dasí i Puigmoltó, Josep Maria Torres Belda, Teodor Llorente i Olivares (que n’era director), Manuel Atard i Josep E.Serrano Morales.
Redactada en castellà, incloïa algunes collaboracions literàries en català Hi collaboraren, a banda els fundadors, Ruiz de Lihory, Amat i Maestre, JCamaña, Antoni Chocomeli, Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Greus, Víctor Iranzo, Martínez Aloy, JNavarro Reverter, Pascual i Genís, Vicent WQuerol, Josep Vives i Ciscar, FVives Liern, etc Entre els nombrosos articles erudits sobre temes valencians té especial interès una sèrie sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina