Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Banū Ǧahwar
Família àrab cordovesa (1031-68).
El membre que li donà nom, Abū-l-Ḥazm ibn Ǧahwar, destronà el darrer califa, Hišām III Sota la seva direcció, una assemblea de principals abolí el califat i establí la república municipal al terme de Còrdova Després de mantenir una lluita continuada amb els abbadites sevillans per detenir la supremacia àrab a la península Ibèrica, els abbadites acabaren la dinastia i s’empararen temporalment 1068 de la ciutat de Còrdova
expedició de Còrdova
Història
Campanya empresa per un exèrcit català de 10 000 homes comandat per Ramon Borrell, comte de Barcelona, i Ermengol I, comte d’Urgell, l’any 1010.
Per ajudar el califa cordobès Muḥammad ibn Hišām, cap del partit dels eslaus, contra el seu rival Sulaymān ibn al-Ḥakam, cap del partit dels berbers, que fou vençut L’exèrcit català triomfà en la batalla d’Akabat al-Bakr, fou vençut prop del Guadiana i, finalment, entrà a Còrdova i la saquejà El botí fou molt quantiós, però també ho foren les pèrdues uns 3 000 morts, entre els quals el comte Ermengol I d’Urgell, dit el de Còrdova Aquell any fou anomenat pels historiadors musulmans “any dels francs”, o sia, dels catalans Fou, en part, una represàlia pel saqueig de Barcelona per Almansor 986,…
califat de Còrdova
L’emirat i el califat de Còrdova: Comtats: 1, Aragó fins el 922; el 1035, regne; 2, Osona fins el 1054; 3, Besalú; 4, Girona fins el 914; 5, Cerdanya-Conflent; 6, Urgell; 7, Empúries; 8, Rosselló; 9, Pallars; 10, Ribagorça fins el 1037; 11, Sobrarb fins el 1037 Taifes: 1, Algesires; 2, Ronda; 3, Huelva; 4, Niebla; 5, Silves; 6, Algarbe; 7, Mértola; 8, Tortosa; 9, Alpuente; 10, Albarrasí; 11, Morón; 12 Carmona
© fototeca.cat
Història
Període en què Al-Andalus deixà de dependre políticament i religiosament del califat oriental (756-929 i 929-1031).
La proclamació del califat fou precedida d’un període 756-929 d’independència política, però no religiosa, anomenat emirat de Còrdova Quan la dinastia omeia de Damasc fou exterminada 750 pels nous califes abbàssides, el príncep ‘Abd al-Raḥmān aconseguí d’alliberar-se de la matança i, després d’una curta estada al nord d’Àfrica, pactà amb els iemenites de la península Ibèrica que eren a l’oposició, travessà l’estret de Gibraltar 756 i enderrocà el poder constituït ‘Abd al-Raḥmān I es proclamà sobirà de tot Al-Andalus i adoptà, a la mesquita de Còrdova 773, el títol d’emir, fins aleshores…
Banū Qasī
Família muladí originària de la regió navarresa de l’Ebre, la qual, unes vegades al costat dels emirs de Córdova i d’altres en franca revolta, aconseguí (segles VIII-X) de formar un regne propi, amb l’aliança freqüent dels regnes veïns.
Provenia del comte Cassius, el qual renegà el cristianisme per conservar les seves propietats davant la irrupció de Mūsà ibn Nuṣayr a la península Ibèrica Mūsà ibn Fortun , net del comte visigot, es mantingué sota l’autoritat de l’emir Hišām I, i en morir 789, la seva vídua es casà amb Ennegó Aritza de Pamplona, regne que governà com a valí el seu fill Mutarrif ibn Musà ibn Fortun Un altre fill, Mūsà ibn Mūsà ibn Fortun , arribà a governar sobre un territori que comprenia Tudela, Osca i Saragossa Enfrontat amb el veí regne asturià, fou derrotat per Ordoni I 859, i el seu poder anà minvant…