Resultats de la cerca

Aparegué a Barcelona del 13 d’octubre de 1935 al 28 d’abril de 1938

Dirigit teòricament per Ángel Pestaña, en foren redactors els principals dirigents del Partit Sindicalista, com Natividad Adalia, Marín Civera, Ricard Fornells, Eduard Medrano, Josep Robusté, Sánchez Requena, ERueda, etc Fou substituït a partir del 15 d’agost de 1937 pel diari “Mañana”

Dirigit per Pere Oriol Costa i Badia, que havia estat director del diari “Tele-exprés”, intentà obrir-se a un públic divers Fortament marcat pel seu origen socialista, no trobà les ajudes publicitàries i de públic que necessitava per a fer front a les despeses d’edició

Pretengué d’ésser una revista política, cultural i d’orientació ideològica comunista, i inserí sovint reportatges informatius sobre l’URSS El seu primer director fou Daniel Domingo Montserrat, i en foren principals redactors Àngel Estivill, Jordi Arquer, Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jaume Miravitlles, etc Tingué una segona època abril-octubre del 1934 i una tercera gener-maig del 1937 —aquesta com a portaveu del POUM— amb collaboracions regulars de Baptista Xuriguera, Pere Bonet, JOltra i Picó, Andrade, etc

Desenvolupament enciclopèdic Conclou la trilogia formada per Ramona, adéu 1972 i El temps de les cireres 1977 A mig camí entre l’assaig i la ficció, indaga en la nova realitat de la transició democràtica Definida com a novella feminista, ofereix una reflexió múltiple i complexa de les noves possibilitats vitals de la dona de l’any 1980 Les protagonistes femenines, Natàlia, Norma i Agnès, afronten l’alliberament sexual, el conflicte personal entre professió i maternitat i la indagació de la memòria històrica Estructurada en quatre parts, a la primera, “L’hora perduda”, Natàlia encarrega a…

Aquestes emissions tenien el suport econòmic de comerciants i industrials catalans residents i també, però de manera secundària, es nodrien d’aportacions econòmiques dels oients L’emissió pionera fou la de Buenos Aires, el 4 de novembre de 1928, a ràdio Prieto, adreçada a l’audiència catalana, promoguda per Joan Ferrer i Bigatà fou una de les primeres audicions de la radiofonia argentina En convertir-se en un programa setmanal, emetia els diumenges al migdia, sempre amb música i cançons catalanes Dirigida també per Miró Cairol, Solé Jornada i Antoni Domènech Inicià un declivi, després d’anys…

Fou dirigit primer per Baltasar Champaus, i a partir del 1895 per Joan Lluís Estelrich, que el convertí en periòdic d’informació, literari i artístic, de caràcter castellanista, amb suplements i amb números extraordinaris interessants Més tard, dirigit per Pere A Serra i integrat en el Grupo Serra, s’ha caracteritzat pel seu to lleugerament radical, independent i sensacionalista A partir del 1976 publica una secció setmanal en català Des del 1997 fa una edició per a Eivissa i Formentera i, des del 2000, una atra per a Menorca

En fou secretari Joan Gil-Albert Pere Quart hi publicà l' Oda a Barcelona La revista fou l’exponent més important de la coalició dels escriptors al costat de la causa republicana

Fou fundada el 1947 per un grup de socis d’una agrupació ciclista Els primers anys es dedicà a la promoció de les competicions de motor a Catalunya El primer president fou Gabriel Cos, i Francisco Folch ocupà la presidència coincidint amb l’època de màxima esplendor 1967-79 Les dues proves més emblemàtiques que organitzà foren el Gran Premi d’Espanya de Motocròs des del 1964 i el Ralli Costa Brava des del 1953, que compartí curses de cotxes i motos fins l’any 1977 i fou internacional a partir del 1969 El 1972 formà part del Campionat d’Europa i esdevingué, del 1980 al 1984, una de les proves…

Foren perpetrats entre les 21 h i les 22 h del vespre en establiments públics de la capital francesa, i causaren 130 morts A banda, set dels terroristes moriren a conseqüència dels atacs, per trets de la policia o bé autoimmolats El primer atemptat es produí a les 2120 h, durant un partit amistós entre França i Alemanya a l’Stade de France, del qual fou evacuat en helicòpter el president François Hollande Poc després, alguns terroristes dispararen indiscriminadament en tres restaurants i un altre terrorista s’immolà en un quart establiment en aquests atacs moriren 40 persones, i prop d’una…