Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Strauss
Música
Família austríaca de músics.
Johann Strauss contribuí, juntament amb Joseph Lanner, a l’extraordinari desenvolupament que la música d’entreteniment tingué a Viena durant la primera meitat del segle XIX Strauss i els seus fills Johann, Josef i Eduard donaren al vals i a altres danses populars una nova qualitat musical i una immensa popularitat internacional Johann Strauss fill és el músic més destacat de la família L’últim membre que tingué una activitat musical important fou Eduard Strauss 1910-1969, net del primer Eduard i director de l’Orquestra Johann Strauss de Viena
Tàntal
Mitologia
Protagonista d’un dels mites grecs més difosos i representats a l’art clàssica.
Segons la versió més coneguda, fou fill de Zeus Rei de Lídia o de Frígia, engendrà Pèlops i Níobe Occí el seu fill, volgué tenir una vida igual als déus, robà l’ambrosia i el nèctar i cometé altres accions que li atragueren la ira divina Apareix al món d’ultratomba davant un llac envoltat d’arbres carregats de fruita sense poder sadollar la seva immensa set ni saciar el seu apetit d’on el significat de l’expressió suplici de Tàntal , que indica la situació turmentadora del qui veu o té a l’abast de la mà allò que desitja sense poder-ho aconseguir A vegades és representat sota una…
I Musici
Música
Conjunt orquestral fundat a Roma el 1952 per un grup d’estudiants de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, que iniciaren l’aventura professional sota els auspicis del seu professor Remy Principe.
I Musici és una de les orquestres més famoses del món, i figura per dret propi entre els grups amb més discografia, amb centenars de gravacions consagrades fonamentalment al repertori barroc italià La immensa obra d’Antonio Vivaldi és un dels grans cavalls de batalla del conjunt, integrat per onze instrumentistes de corda i clavicèmbal Amb una activitat concertística incessant, I Musici roman fidel al seu estil, allunyat de la revolució barroca amb instruments d’època iniciada als anys setanta per N Harnoncourt i G Leonhardt Amb una primera etapa liderada pel violinista Félix Ayo…
Cant espiritual
Poema de Joan Maragall, publicat dins Seqüències (1911) i compost entre l’octubre del 1909 i el febrer del 1910.
Cronològicament seguí els articles inspirats per la Setmana Tràgica La iglésia cremada i La ciutat del perdó , de la qual fou com la superació lírica Maragall cristianitzà la idea goethiana i nietzscheana sobre la bellesa del món i sobre la vida com a digna d’ésser viscuda Donant al poema la forma d’oració, demana a Déu que li inundi els sentits amb la seva pau per poder fruir del goig d’aquest món, a través dels ulls En la primera versió, probablement acabada pel novembre del 1909, veia la benaurança eterna, de la qual alguns instants de la vida són ja una mostra, dins els límits concrets…
Josafat
Literatura catalana
Protagonista de la novel·la Josafat (1906) de Prudenci Bertrana.
Pertany a la tradició d’arrel romàntica de personatges, com Quasimodo o Frankenstein, arrelats en la lletjor i la deformació física S’hi afegeix també el component simbòlic propi de la novella modernista De gran complexitat, atès el seu simbolisme, representa el marginat social a través d’una actitud sotmesa al determinisme i està mancat d’una psicologia individual Per bé que estàtica, la seva personalitat, que no pot evolucionar per les limitacions que el marquen, es va conformant al llarg de la novella a través de la contraposició a tot allò que l’envolta Se’l presenta des d’una òptica…
Illa Flaubert
Literatura catalana
Novel·la de Miquel Àngel Riera, publicada l’any 1990.
Desenvolupament enciclopèdic Colpit per la mort de la seva mare, el protagonista de la novella inicia un procés de catarsii de reconversió interior que el duu a refugiar-se en la solitud d’un illot, on prova d’administrar aquesta riquesa immensa que és el temps de cadascú i assaja, alhora, la forma de viure una voluptuosa recerca de la solitud S’installa en un far en desús, bateja l’indret com a Illa Flaubert, posa noms flaubertians als dos llaüts que té Emma i Salambó i escriu sobre la campana de l’escalfapanxes una dita emblemàtica del novellista francès que dona nom a la…
Girón
Llinatge castellà de rics homes, un dels més importants d’aquell regne, que fa remuntar la seva filiació a Pelayo Fruela el Diaca, ric home d’Alfons V de Lleó.
El seu quadrinet fou anomenat també Rodrigo I González Giron , mort a la batalla d’Alarcón 1195 El quadrinet d’aquest, Gonzalo IV Girón el Dolent , es casà amb María Téllez de Meneses, que vinculà el seu cognom als descendents Llur besneta Teresa Téllez-Girón , hereva del llinatge, es casà amb Martín Vázquez de Acuña, primer comte de Valencia de Don Juan Llur fill gran fou l’hereu de la mare, i es digué Alfonso III Téllez-Girón és casà amb María Pacheco, hereva d’aquest llinatge, i tingueren dos fills Pedro Girón y Pacheco, que formà la línia dels ducs d’Osuna, i el gran, que es digué Juan…
Col·legi del Corpus Christi
Col·legi i seminari per a la formació de sacerdots segons els decrets tridentins, fundat a València el 1583 per l’arquebisbe Juan de Ribera, patriarca d’Antioquia, sota el patronatge de Felip II de Castella.
Tingué un lloc preeminent, entre els fins de la institució, el culte de la capella, segons l’esperit reformista posttridentí el ritual litúrgic fou establert minuciosament per a la major esplendor del culte eucarístic En depenia una capella de música que ha estat el viver de la millor música religiosa valenciana Figuren entre els seus mestres de capella, al llarg del s XVIII, Joan Baptista Comes, Vicent Garcia, Josep Hinojosa, Antoni Teodor Hortells, Anicet Baylon Al final del s XIX es destacaren Salvador Giner i Vicent Ripollès Entre els organistes hom troba Manuel Nano a mitjan s XVIII,…
Arxiu Capitular de la Catedral de Girona
Historiografia catalana
Dipòsit documental que s’emmarca en la immensa xarxa d’arxius catòlics, dels més antics del món encara en vigència, i que s’integra en la tríada que estableix l’actual disciplina eclesiàstica: els arquebisbals o metropolitans, els episcopals o diocesans i els parroquials.
És situat a la plaça de la Catedral, al cor del barri vell de Girona, en un edifici annex al mateix temple al qual s’accedeix des del claustre La construcció s’ha adequat a les normatives modernes i, encara que continua havent-hi algunes calaixeres de fusta, s’han substituït els antics armaris per uns 480 metres de prestatges metàllics i 40 més de fitxers Tot i que els seus dos arxivers, el director mossèn Gabriel Roura i l’auxiliar Joan Villar, hi treballen a fons, l’ordenació encara no és definitiva El document més antic que s’hi guarda és del 817 i d’aquest any en endavant la quantitat de…
Historia de Mallorca
Historiografia catalana
Obra composta per nou volums de diferent constitució i criteri de realització, editada per Gràfiques Miramar a Palma (1970-75).
Coordinada per Josep Mascaró i Passarius, en els dos primers volums un ventall ampli d’especialistes hi fan un exhaustiu repàs a tota la història de Mallorca, des de la prehistòria fins a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola l’any 1936 En aquesta anàlisi històrica, s’hi intercalen dos capítols dedicats a la geologia i geografia de l’illa com a determinants per a l’evolució històrica, i un altre de dedicat al dret foral, que, en certa manera, justifica l’existència d’uns elements socials, polítics i culturals comuns dignes de ser analitzats des del punt de vista històric Els volums tercer,…