Resultats de la cerca

Imprès per JMGarín, el redactaven Miquel Vicent Roca, Teodor Llorente i Olivares, Carles Calvo, Rafael Blasco i Enric Gaspar

Es proposava d’informar sobre la guerra civil als refugiats d’Euskadi Imprès als tallers de La publicitat , tenia quatre planes, tres redactades en castellà i la darrera en basc També publicà notes en català

Fou imprès successivament a Tarragona, Vilafranca del Penedès, Martorell, Sant Feliu de Llobregat, Alacant, València, Vilanova, Manresa, Vic i Berga A partir de l’abril del 1814, suspeses totes les altres gasetes de Catalunya, Antoni Brusi publicà, amb una periodicitat setmanal, una Gazeta de Cataluña , que durà almenys fins el 1815

Des del 1958 publicà un butlletí trimestral, bilingüe —francès i català—, ciclostilat fins al número 24 1964 i imprès després fins al número 37-38, el darrer 1967 Hi collaboraren Miquel Bouille, Albert Cazes, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich i, sobretot, J-G Gigot, que en fou sempre el director

Considerada l’associació del sector informàtic espanyol amb més antiguitat, edita la revista Novática en llengua castellana i en format imprès i també la revista digital UPGRADE , d’àmbit europeu i en llengua anglesa Té presència en diferents comunitats autònomes a través dels capítols territorials, amb seus a Barcelona, Sevilla, València i Saragossa

Cadascun dels quals manifesta tres aspectes positius o negatius relacionats amb l’home La majoria tenen caràcter satíric Redactat, segons Riquer, entre el 1380 i el 1396 i imprès abans del 1498, ha estat atribuït a Anselm Turmeda per certes similituds amb el Llibre de bons amonestaments Bibliografia Riquer, M de 1997 Llull, R Llibre de tres Barcelona, Quaderns Crema

Es proposava de fomentar la música catalana i de crear una Festa Anyal Catalana de Música, projecte que no reeixí Reuní una secció coral, amb la qual organitzà concerts, i publicà un “Butlletí de la Institució Catalana de Música” 1896-1900 imprès als tallers de “L’Avenç”, entitat que contribuí a sostenir-la, que per la seva actitud moderna i universal pot ésser considerada un precedent de la “Revista Musical Catalana”

Fundat per iniciativa d’Enric Alzamora i Guillem Sampol, era imprès a la casa Amengual i Muntaner, que aviat en fou propietària Els seus directors, successivament Joan Lluís Oliver, el seu fill Miquel dels Sants Oliver 1897-1905, Jeroni Amengual i Gaspar Reynés i Amengual li donaren un to moderat A més de tractar els temes balears, sobresortí per la secció literària, bilingüe, on collaboraren bona part dels escriptors insulars

Els diaris de sessions eren publicats i recollits per la premsa Cap al 1869 hom decidí d’editar les actes i els diaris des de l’assemblea de Baiona 1808 Des de la fi del 1937 i fins a la fi de la Guerra Civil fou imprès a la impremta del Diario de Barcelona És una font important per a l’estudi de la història política de l’Estat espanyol durant els segles XIX i XX

Obra gairebé personal de Francesc Benages, impressor, contenia informacions de l’actualitat catalana a Amèrica, del Principat i articles literaris