Resultats de la cerca

El seu genearca és Bertold I , comte de Brisgòvia ja el 962, que morí, sembla, lluitant a Calàbria el 982 i que possiblement descendia de Godofred, duc dels alamans, que morí vers el 708 El succeí el seu fill Bertold II mort el 1005/06, que el 997 adquirí el landgraviat de Thürgau i fou avi de Bertold IV I , dit el Barbut , que fou, a més, comte a l’Ortenau, Albgau, Baar i Neckergau i el 1052 obtingué el reconeixement dels seus drets al ducat de Suàbia, el qual, malgrat tot, el 1052 passà als Rheinfelden però, en compensació, aconseguí el ducat de Caríntia i el marcgraviat de…

Adquirí possessions dels Zähringen al Baar pel matrimoni d' Egon IV von Fürstenberg mort el 1230 amb Agnès de Zähringen Els membres del llinatge foren comtes de Fürstenberg Vurstenberc el 1250 i landgravis al Baar el 1283 Per enllaços matrimonials també adquiriren el comtat de Heiligenberg i les senyories de Jungnau, Trichtelfingen 1534, Moesskirch i Gundelfingen 1637, el landgraviat de Stühlingen i la senyoria de Hohenhewen 1639 Els de la línia de Heiligenberg , extingida el 1716, foren creats prínceps del Sacre Imperi el 1664 els de la línia de Moesskirch, extingida el 1744, i…

El seu genearca conegut és Burcard I Bucco, o Buzic, marcgravi de la Marca Soràbica i comte de Grabfeld mort el 908, possiblement besavi de Teodoric I de la tribu dels Buzici mort abans del 976, comte de Hassengau, el qual fou pare de Dedo I mort el 1009, comte de Hassengau, que engrandí els seus territoris cap a l’E a expenses dels eslaus El seu fill Teodoric II mort l’any 1034, comte de Hassengau i Eilenburg es casà amb l’hereva del marcgraviat de Mísnia Tingué dos fills, Dedo II d’Eilenburg mort el 1075, comte d’Eilenburg, que obtingué 1046 del rei germànic la Marca Oriental Saxona Ostmark…

Té per genearca Burchard mort el 1040, comte al Scherragau, probablement del llinatge dels ducs de Suàbia El seu net Frederic I de Zollern o de Zolre o Zolorin mort entre el 1114 i el 1125 ja era comte de Zollern el 1111 El segon dels seus fills formà la línia del comtes de Zollern-Hohenberg , amb capital a Hohenberg, de la qual sorgiren les branques Hohenberg-Nagold extingida l’any 1417 i Hohenberg-Hohenberg extingida el 1486 i que acabà amb el comte Rodolf III de Zoller-Hohenberg mort el 1389, que vengué Hohenberg a Àustria el 1381 El primogènit continuà la línia dels comtes de Zollern ,…

La primera dinastia que regnà sobre el ducat de Saxònia fou la dinastia dels liudolfins ~850-961, que comprèn el duc Liudolf I de Saxònia mort el 866, descendent del duc saxó Widukind, el seu fill el duc Ot I de Saxònia , dit l’Illustre mort el 912 —que obtingué el ducat de Turíngia el 908—, el fill d’aquest, el duc Enric I de Saxònia , dit l’Ocellaire o el Saxó mort el 936, que esdevingué rei Enric I de Germània o dels francs orientals i fou pare del duc Otó II de Saxònia , dit el Gran mort el 973, que esdevingué emperador Otó I i cedí el ducat 961 al seu vassall saxó Hermann Billung, que…