Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
η-Aquàrids

els η-Aquàrids Un meteorit Aquàrid creua sobre el nord de Geòrgia, EUA (29 d’abril de 2012)
NASA/MSFC/B. Cooke
Astronomia
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació d’Aquari, que té lloc anualment des de mitjan abril fins al final de maig, amb el pic d’activitat al voltant del 6 de maig.
Són més ben vists durant les hores prèvies a l’alba, lluny de les llums de la ciutat El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud El cos progenitor dels η-Aquàrids és el cometa 1P/Halley
San Marco
Astronàutica
Nom d’una sèrie de satèl·lits artificials italians destinats principalment a l’estudi de l’alta atmosfera.
El primer llançament tingué lloc, el 1967, des d’una plataforma marina que porta el mateix nom i que és ancorada a 5 km de la costa de Kenya i a una latitud S de 2,56°, per tal d’aprofitar l’avantatge que suposa una base equatorial quant a economia d’impuls i quant al tipus d’òrbita abastable Per a llançar aquests satèllits hom utilitzà els coets Scout
Devonià

Crani garibé complet del peix placoderm artrodir Eastmansteus calliaspis, corresponent al Devonià d’Austràlia occidental
© Albert Prieto-Márquez
Geologia
Quart període i sistema de l’era primària situat per sobre del Silurià i per sota del Carbonífer i datat d’entre els 408 i els 360 milions d’anys.
El nom prové del comtat anglès de Devon, on fou molt estudiat En general, els límits superior i inferior són discordants Ha rebut també el nom de vell gres vermell old red sandstone pel fet que els gresos vermells són molt característics de la sèrie continental tipus Les sèries més importants són en les àrees corresponents a antics geosinclinals, on, per raó de llur antiguitat, són fallades, plegades i de vegades contenen intrusions ígnies Els sediments són constituïts per conglomerats, gresos, esquists i calcàries a les fàcies marines abunden les restes d’organismes Les divisions no són d’…
cosmòdrom de Bajkonyr
Astronomia
Astronàutica
Base de llançament del Kazakhstan.
Construït el 1955, és situat prop de la mar d’Aral, uns 320 km al S de la ciutat homònima Per tal d’allotjar la població que subministra els serveis i treballa a la base, hom construí la ciutat de Leninsk, que el 1995 canvià el nom pel de Bajkonyr Inicialment fou concebut sobretot per al llançament de míssils, però per la seva situació 46° de latitud nord es convertí, després del cosmòdrom de Pleseck , en la primera base de llançaments espacials de l’URSS i esdevingué una de les installacions astronàutiques amb millors condicions i la més gran del món El 1957 hom hi dugué a terme…
Flota d’Índies
Història
Combois sota escorta de marina de guerra en què havia d’ésser efectuat obligatòriament tot el tràfic entre la corona de Castella i Amèrica en virtut del monopoli colonial.
Al principi, els viatges eren periòdics anuals del 1543 al 1563, bianuals després, i molt menys freqüents i més irregulars des de la segona dècada del s XVII Teòricament fou vigent fins els anys 1735-40 Aquesta flota oscillà entre les trenta unitats i les cent unitats obria la marxa la nau almirall , i la tancava la capitana les naus mercants eren flanquejades per les de guerra, i el tot era precedit, uns quants dies o setmanes abans, pels avisos , naus més lleugeres que n'anunciaven l’arribada Aquest sistema, destinat sobretot a protegir l’or i l’argent americans principal font d’ingressos…
depressió d’Islàndia
Meteorologia
Àrea depressionària de la faixa de baixes pressions subpolars de l’hemisferi nord, centrada habitualment a l’Atlàntic nord-occidental, entre el 50° i el 75° de latitud entre Grenlàndia i Islàndia.
És el centre d’acció més constant i uniforme dels que regeixen el clima de l’Europa occidental Canalitza cap al continent les masses d’aire fred polar i càlid subtropical i estableix a la seva vora meridional la trajectòria normal de les pertorbacions del front polar
Sol

Esquema de l’estructura del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Estel entorn del qual gira la Terra.
Té un diàmetre de aproximat de 1400000 km i una massa d’1,99 × 10 3 ⁰ kg la seva densitat mitjana és, doncs d’1,41 g/cm 3 El seu equador és inclinat 7° 10,5’ respecte a l’eclíptica, i l’acceleració de la gravetat a la fotosfera val 27,4 m/s 2 Com a estel pertany al tipus espectral G2, i la seva magnitud lluminosa aparent és de -26,7, mentre que l’absoluta és tan sols de 4,8 El Sol gira entorn d’ell mateix, però, atès que és constituït per una gran massa de gasos, les distintes regions no giren solidàriament, sinó que ho fan a velocitats diferents, que depenen de la latitud Així…
Saturn

Saturn i els seus anells en una imatge presa per l’astronau Cassini
© NASA
Astronomia
El sisè dels planetes del sistema solar atenent la seva proximitat al Sol.
És, però, el segon per la massa, malgrat que la seva densitat és la més baixa entre les densitats de tots els planetes i satèllits del sistema solar 0,69 gr/cm 3 Saturn orbita el Sol a una distància mitjana de 1429400000 km 9,54 unitats astronòmiques La velocitat de rotació del planeta sobre ell mateix és molt elevada i varia amb la latitud, però hom accepta com a valor mitjà del període de rotació a l'equador la de 10 h 14 min Aquesta gran velocitat de rotació i una densitat molt baixa expliquen que l’aplatament de Saturn sigui molt elevat La diferència entre el radi equatorial…