Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Pla d’estabilització
Economia
Nom que rep el conjunt de mesures adoptades per l’Estat espanyol de liberalització i d’internacionalització de l’economia espanyola.
Representà la fi del règim d’autarquia i intervencionisme del primer franquisme Alhora, contribuí decisivament a superar una crisi resultat de l’estancament del creixement, i a frenar uns elevats nivells d’inflació, de dèficit i de deute públic Dissenyat per l’economista Joan Sardà , entrà en vigor el juliol del 1959 i rebé el suport d’institucions financeres internacionals de l’aleshores món capitalista, especialment del Fons Monetari Internacional i l’OCDE Entre les mesures aplicades s’incloïen un sostre de despesa pública, la reducció del dèficit públic, la fonamentació del valor de la…
primavera de Praga
Història
Nom donat a l’ampli moviment de liberalització iniciat a Praga (1967-68), com a contestació a la crisi econòmica i política del règim txecoslovac.
Començat per una crítica dels escriptors al sistema, a la qual s’afegiren els universitaris i una majoria dels membres del comitè central del partit, aquest votà la separació del càrrec de president de la República del de secretari del partit i atorgà el darrer a ADubček- Més tard, el president Novotn hagué de dimitir i fou substituït per Svoboda El partit elaborà i inicià un programa de liberalització en tots els aspectes de la vida del país, que també cercava uns lligams majors amb Occident Aquest procés finí amb la invasió del país per part de les tropes del Pacte de Varsòvia agost del 1968
Aliança Renovadora Nacional
Política
Partit polític brasiler progovernamental fundat el 1965 pel govern militar del general Castelo Branco.
Sota l’artificial sistema bipartidista, obtingué la majoria parlamentària des del 1966 Fou dissolt oficialment el 1979, amb la liberalització del règim
Front Portuari Català
Consorci que coordina la política portuària de Catalunya.
En formen part la Generalitat i els ports catalans Té com a objectiu que cada installació portuària trobi un àmbit d’actuació adequat per a l’optimització de la seva competitivitat Es constituí el 1999 i el 2004 hom li donà un nou impuls per a afrontar amb garanties la liberalització del tràfic de mercaderies a la Unió Europea
ALALC
Economia
Sigla de l’Asociación Latinoamericana de Libre Comercio, organització creada pel tractat de Montevideo al febrer del 1960, formada per l’Argentina, el Brasil, el Perú, Mèxic, el Paraguai, l’Uruguai i Xile.
A l’octubre del mateix any s’hi adheriren Colòmbia i l’Equador i el 1966 Veneçuela Tenia com a finalitat de reduir progressivament les tarifes i altres traves al lliure comerç, de manera gradual en dotze anys, fins a arribar a la plena liberalització del comerç entre els països signants Els seus objectius massa ambiciosos foren la principal causa del seu fracàs L’any 1980 es transformà en l’ Asociación Latinoamericana de Integración
Organització Europea de Cooperació Econòmica
Economia
Organisme creat el 1948 a París per administrar el Pla Marshall.
Compost inicialment per Àustria, Bèlgica, Dinamarca, França, la Gran Bretanya, Grècia, Holanda, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Portugal, Suècia, Suïssa i Turquia, el 1949 s’hi incorporà la República Federal d’Alemanya, i el 1959 l’Estat espanyol Promotor de la liberalització i la integració regional de mercats, la creació de la CEE i l’EFTA en determinaren la transformació, el 1961, en l’ Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics
Renfe Operadora
Ens públic empresarial de l’administració general de l’Estat espanyol, creat com a operadora de transport de mercaderies i passatgers en règim de competència amb altres operadors.
Es creà arran de l’aprovació de la Llei ferroviària per a la liberalització del mercat del ferrocarril a la Unió Europea i de la llei posterior aprovada per l’Estat espanyol, d’acord amb la qual l’1 de gener de 2005 finalitzà el monopoli que fins aleshores tenia la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles RENFE A partir d’aquesta data, RENFE es dividí en dues entitats ADIF , que passà a encarregar-se de la infraestructura vies, estacions, etc, i Renfe Operadora, que s’ocupà del transport de viatgers i mercaderies
Administrador de Infraestructuras Ferroviarias
Ens públic empresarial que pertany a l’administració general de l’Estat espanyol i que s’encarrega de la gestió de les infraestructures ferroviàries.
Es creà arran de l’aprovació de la Llei ferroviària per a la liberalització del mercat del ferrocarril a la Unió Europea i de la llei posterior aprovada per l’Estat espanyol D’acord amb aquesta llei, l’1 de gener de 2005 finalitzà el monopoli que fins aleshores tenia la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles RENFE A partir d’aquesta data, RENFE es dividí en dues entitats ADIF, que passà a encarregar-se de la infraestructura vies, estacions, etc, i Renfe Operadora , que s’ocupà del transport de viatgers i mercaderies
Universitat Autònoma de Barcelona
Institució d’ensenyament superior, fundada l’any 1968 i establerta a Bellaterra d’ençà del 1971, al municipi de Cerdanyola del Vallès.
S'inaugurà amb la facultat de filosofia i lletres inicialment a Sant Cugat del Vallès i la de medicina provisionalment a l’Hospital de Sant Pau, de Barcelona En l’ambient dels darrers anys de la dictadura franquista, la UAB significà una relativa liberalització, especialment en el camp de l’ensenyament en català El curs 2005-06 oferia un total de 92 titulacions Aquest any disposava de nou biblioteques, una cartoteca general, dos centres documentals i una hemeroteca general, amb un fons total de més de 869 000 volums i més de 46 000 colleccions de publicacions periòdiques
Voluntaris Reialistes
Història
Organització de milícies absolutistes creada cap al 1822, en defensa de Ferran VII d’Espanya com a monarca absolut, a diversos indrets de l’Estat espanyol.
A Catalunya tingueren una activitat notable Descontents de la repressió moderada exercida per Ferran VII en restaurar l’absolutisme, iniciaren un moviment subversiu guerra dels Malcontents , que fracassà 1827 Reorganitzats pel comte d’Espanya, capità general de Catalunya, des del 1830, per tal de reprimir els liberals, eren sovint reclutats entre els indesitjables de les viles, on instituïen tiranies locals a sou dels ajuntaments El nou capità general de Catalunya, general Llauder, els combaté i els debilità fins que la liberalització política que suposà la mort de Ferran VII 1833 permeté de…