Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Polímnia
Música
Personatge mitològic, una de les nou muses.
El seu nom significa literalment ’molts himnes', i era la inspiradora del mim, de la dansa i de l’art de narrar És sovint representada amb la cítara anomenada bárbitos
Costums de la Batllia de Miravet
Dret català
Dret propi de la batllia de Miravet, de l’orde de l’Hospital, reduït el 1319 en capítols pels prohoms per disposició del castellà d’Amposta, el qual hi introduí algunes esmenes, feu traslladar al llatí el text català, i l’aprovà.
Foren confirmats pel capítol general de l’orde celebrat a Arles el 1320 El nucli principal és constituït pels Costums de Lleida, bé reproduïts literalment, bé adaptats i en alguns punts esmenats i rectificats L’ordre de prelació de les fonts establert fou capítols aprovats, constitucions de Catalunya, usatges i dret comú, amb el benentès que no pagarien cugucies, intesties ni eixorquies Aquests costums, caiguts en desús, foren gradualment substituïts pel dret general de Catalunya
Nit dels vidres trencats
Història
Nit del 9 al 10 de novembre de 1938 en què, promoguts pel govern nazi, tingueren lloc una sèrie d’atacs coordinats contra els jueus, els seus domicilis i les seves propietats, a Alemanya i als estats recentment annexats d’Àustria i Txecoslovàquia
.
El nom Kristallnacht en alemany, que literalment vol dir 'Nit dels vidres' prové del gran nombre d’aparadors de comerços i finestres destrossats que aquest acte produí La Nit dels vidres trencats fou l’episodi amb què culminaren una sèrie de mesures antisemites en accedir Hitler al poder 1933, especialment les lleis de Nuremberg 1935, per les quals es desproveïa els jueus de la ciutadania alemanya Hom estima en prop d’un centenar els jueus assassinats i en diversos centenars els ferits quant a les sinagogues incendiades, superaren de llarg el miler i els comerços…
Del meu tros
Literatura catalana
Primer recull de narracions d’Emili Vilanova, publicat el 1879 per la Impremta de La Renaixença, amb el subtítol d’Escenes casolanes de carrer i de més enfora.
Un anònim ressenyador ja observà, en el moment de la seva publicació, els trets que distingiren la prosa de l’autor i en justificaren l’èxit bon humor, sentimentalisme poètic, perspicaç observació i estil fluent, ple de modismes i girs locals i ric en conceptes poètics i frases pintoresques El volum conté proses d’estil ben diferent paròdies de les orientals romàntiques i del drama lacrimogen “Lo darrer envit”, “L’esclava d’Alí-Babau”, “Nocturno”, “Últimes escenes d’un drama”, d’un humor caricaturesc en la línia de Pitarra historietes sentimentals “Divuit anys”, “Sempreviva”, “Tot sol”, “…
l’Encarnació
Dogma segons el qual en Crist, criatura humana, es manifesta personalment, per la unió hipostàtica, el Verb de Déu.
La idea més genèrica d’un ésser diví que entra en la carn en un cos humà pertany al patrimoni religiós comú en l’àmbit complex de les manifestacions de la divinitat En certs sectors del budisme la idea d’encarnació va implicada en la doctrina de la transmigració de les ànimes Així, el dalai-lama és una encarnació del Buda i, en l’hinduisme, Kriṣhṇa i Rama són encarnacions del déu Viṣhṇu Hom pot veure una forma indirecta d’encarnació en el títol de “fill de la divinitat suprema” atribuït al rei pels clàssics del confucianisme xinès, i hom pot dir semblantment en relació amb el Japó, l’Egipte i…
Anàbasi
Història
Obra històrica de Xenofont sobre l’expedició (literalment significa: ‘marxa vers l’interior’) organitzada per Cir el Jove, amb l’ajut d’un cos mercenari grec, contra el seu germà Artaxerxes II, rei dels perses.
Malgrat el títol, l’autor hi descriví, sobretot, la retirada dels “Deu mil” després de la mort de Cir a la batalla de Cunaxa 401 aC i de l’assassinat de llurs caps principals Aleshores Xenofont n'esdevingué estrateg i aconseguí de retirar els grecs de Mesopotàmia a Trapezunt Trebisonda, a la costa de la mar Negra D’estil clar i senzill, la narració és, tanmateix, sovint àrida i monòtona, a causa de la manca de visió històrica, del gust pel detallisme tècnic i de la finalitat apologètica de Xenofont, el qual, “ni general, ni oficial, ni soldat”, intentà de justificar la seva actuació
Història general del Regne de Mallorca
Història
Primera història de Mallorca, obra de Joan Binimelis.
Descripció bibliogràfica L’original en llengua catalana fou escrit el 1593, i l’any 1601, que l’acabà, el mateix autor en feu una traducció al castellà, versions de les quals es conserven còpies posteriors La còpia més antiga i més completa en català és la de Jordi Fortuny de Ruescas 1640-53, que es troba a la Biblioteca Municipal de Palma Porta el títol de Varias coses tocants a la ciutat y regna de Mallorca, recullides de diversos autors per D Jordi Fortuny de Roescas y Garcia en la granga las Primaveres de 1640, 1641 y 1642 Subjectes a la correctió de tots Té un total de 606 folis en…