Resultats de la cerca

Es fundà el 1902 seguint el model de l’Orfeó Català de Barcelona Fou presidit per Antoni Agelet i Romeu, i dirigit per Francesc Xavier Gelambí i Dalmau El 1915 es fusionà amb la societat coral La Violeta, i passà a denominar-se Orfeó Lleidatà La Violeta Les circumstàncies històriques no afavoriren l’activitat de molts orfeons i l’Orfeó Lleidatà passà moments molt difícils durant la Dictadura militar de Primo de Rivera, durant la República i amb la Guerra Civil, fins a la seva pràctica desaparició el 1938 amb la mort del seu director Antoni Virgili i Piñol L’entitat es reorganitzà a partir del…

El 1895 fou fundada la Societat Coral La violeta, que el 1915 es fusionà amb l’Orfeó Lleidatà El 1902 ressorgí com a Orfeó Lleidatà, ja amb el nom en català, de la mà del mestre Gelambí i seguint l’ideari de l’Orfeó Català Amb algunes interrupcions, restà actiu fins a la Guerra Civil de 1936-39 El 1951 Lluís Virgili i Farrà n’impulsà la represa El 1958 fou creada la secció infantil, a la qual seguí la fundació el Patronat del Centre d’Art Juvenil amb l’objectiu de potenciar l’ensenyament de la música El 1964 l’entitat inicià les Cantarelles d’Estiu, les primeres colònies musicals del país El…

Es definí com a democrà-tic, català, autonomista, populista, comar-calista, reformista, progressista i solidari Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquell any 838 vots i poc després desaparegué Representants J Font, Tiburci Grustán, Ramon Berengué i Jaume Granent

El formaven membres de l’Athlètic Metalúrgic, fundat el 1917, i, per aquesta raó, tenia un caràcter obrerista Disputava els partits al Camp de Mart i després es traslladà al de Pardinyes

Fou fundada el 1898, i es dedicà principalment a la difusió del ciclisme Fou una de les entitats pioneres en la introducció de la pràctica esportiva a les terres de Ponent, encara que al principi aquesta activitat era reservada a les elits locals A partir del 1914, amb la creació de noves entitats com la Joventut Republicana de Lleida, l’esport s’estengué a altres capes socials

Sobretot d’ençà del 1956, ha exercit una influència cultural amb la publicació d’un butlletí mensual, gairebé tot en català, i la celebració de cursets, sessions literàries i exposicions Creu de Sant Jordi 1993

Fundat al setembre del 1927, nasqué impulsat per la Joventut Republicana de Lleida Fou dirigit, entre d’altres, per Humbert Torres, i promogué els esports de contacte a la ciutat de Lleida El 1927 organitzà les primeres vetllades pugilístiques al camp d’esports Els anys trenta també organitzà vetllades, en categoria sènior i infantil, a la Violeta, al Teatre Municipal dels Camps Elisis i a La Paloma En aquella època destacaren púgils com Isidre Sentís, Moreno, Labella i Miquel Rosell, campió de Catalunya El 1940 es refundà com a Boxeo Club de Lérida Fou dirigit per Víctor Colomé i seguí…

Fou fundat a Lleida el 20 de desembre de 1938, després d’haver estat ocupada per les tropes de Franco Editat per Prensa del Movimiento fins el 1976, després se'n féu càrrec l’estat fins el 1984, que fou tancat, i reaparegué el 1985 després de comprar la capçalera una empresa formada per empresaris lleidatans Fou l’únic de la comarca del Segrià fins que sortí Diario de Lérida 15 de maig de 1966 Tenia especial cura de la temàtica agrícola, una notable difusió entre la pagesia lleidatana i publicava alguns articles i informacions en català Després de l’elaboració d’un estudi per a valorar la…

Fundada l’any 1884 per Josep Pleyan i de Porta, primer president, i Frederic Renyé i Viladot Durant els primers anys destacà per la campanya que dugué a terme sobre la protecció del patrimoni monumental A partir del 1885 publicà el Butlletí de l’Associació Excursionista Ilerdense La mort prematura de Josep Pleyan 1891 suposà un afebliment del moviment excursionista lleidatà El 1906 donà peu a la creació del Centre Excursionista de Lleida

Després d’una sèrie de maniobres d’ambdós exèrcits al front lleidatà juny-juliol, centrades especialment entorn de Balaguer, les forces de l’arxiduc Carles passaren la Noguera Ribargorçana per Alfarràs i ocuparen aquella població 26 de juliol L’endemà formaren en ordre de batalla prop d’Almenar Segrià i atragueren les tropes borbòniques La batalla fou una victòria decisiva que permeté la darrera contraofensiva carolina i obligà les tropes filipistes a abandonar Catalunya En la campanya que seguí, Carles ocupà Saragossa 20 d’agost i entrà a Madrid 28 de setembre