Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
combat naval de Foç Pisana
Acció que tingué lloc davant la desembocadura de l’Arno per l’octubre de 1421 entre un estol organitzat per Alfons IV el Magnànim i comandat per Romeu de Corbera i un estol genovès, dirigit per G.B. Campofregoso, que tenia la intenció d’atacar Nàpols.
Els genovesos reberen una derrota tan greu, que el dux lliurà la ciutat al duc de Milà Felip M Visconti
Epimeteu
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, fill de Jàpet i Clímenes i germà de Prometeu.
Per ordre de Zeus, Hermes li lliurà Pandora , la qual esposà tot desatenent el consell de Prometeu relatiu a no acceptar cap regal que provingués de Zeus
Conjuració dels Barons
Història
Conspiració, l’any 1485, dels principals barons i funcionaris del Regne de Nàpols contra el rei Ferran I, que intentava de minvar-ne la preponderància.
Ajudats per Innocenci VIII, l’Àquila se li lliurà 1485 i hi hagué lluita oberta a Montorio 1486 Ferran, tanmateix, readquirí l’Àquila, i dugué a terme una forta repressió contra els revoltats
batalla de Bouvines
Història
Militar
Acció militar esdevinguda a tocar de Bouvines (Flandes való) el 1214 entre l’exèrcit de Felip II August de França i les tropes de la coalició formada pel rei d’Anglaterra Joan Sense Terra, l’emperador Otó IV, els comtes de Flandes i de Boulogne i el duc de Brabant.
La victòria de Felip II August lliurà Flandes a la influència francesa, obligà Otó IV a acceptar el triomf del seu rival Frederic II i assegurà la conquesta de Normandia, Maine i Anjou, efectuada pel mateix Felip II August
Memorial Joaquim Gràcia
Caça
Premi de caça major anual instaurat el 2002 per la Federació Catalana de Caça en record del caçador Joaquim Gràcia Calvo.
S’atorga al millor trofeu de caça major, i es lliura a l’assemblea general ordinària de la federació a partir de la llista dels millors trofeus que subministra la Comissió de Catalunya d’Homologació de Trofeus de Caça
Èol
Mitologia
Déu grec dels vents.
Lliurà a Ulisses un odre amb tots els vents, llevat d’aquell que l’havia de dur directament a Ítaca Mentre Ulisses dormia, els seus companys obriren l’odre, creient que hi havia vi, i els vents, escampant-se, desencadenaren una tempesta que llançà la nau a les costes d’Eòlia
batalla de Solferino
Història
Militar
Combat que tingué lloc el 24 de juny de 1859, prop de la vila llombarda de Solferino, entre les tropes francopiemonteses —dirigides per Napoleó III— i les austríaques —comandades per l’emperador Francesc Josep I—, en el curs de la segona guerra per la independència d’Itàlia.
Les forces d’Àustria hi foren derrotades, la qual cosa, juntament amb la desfeta anterior de Magenta , obligà Francesc Josep a cedir la Llombardia a França, que la lliurà al Piemont, en canvi de l’alta Savoia El carnatge produït en la batalla contribuí decisivament a impulsar la creació de la Creu Roja Internacional
setge de Peníscola
Història
Acció bèl·lica empresa per Jaume I de Catalunya-Aragó el 1225.
Hi participaren els bisbes de Lleida, Barcelona i Saragossa, el justícia d’Aragó, Pedro Pérez, i alguns nobles catalans i aragonesos La manca de cooperació d’un sector de la noblesa, però, obligà el rei a renunciar a la conquesta i a pactar amb Abū Sa'īd al-Raḥmān que aquest li pagaria un tribut en canvi de l’alçament del setge El 1233, tanmateix, Peníscola es lliurà sense lluita a la corona catalanoaragonesa
tractats de San Ildefonso
Història
Tractats signats entre Espanya i la República francesa el 1796 i el 1801.
Pel primer, Espanya entrà en guerra contra Anglaterra era una aliança ofensiva i defensiva Pel segon, Espanya lliurà als francesos la Louisiana en canvi de la Toscana, que fou incorporada al ducat de Parma Aquest tractat establia, a més, la cooperació militar de Carles IV a les empreses napoleòniques, motiu pel qual fou ordenat un reclutament militar al País Valencià Això provocà un seriós avalot a València estiu del 1801, que obligà Carles IV a renunciar-hi i a amnistiar els revoltats quinta
Hospital de Sant Pere i Sant Bernat
Medicina
Institució benèfica i sanitària per a sacerdots pobres, fundada el 1470 per la confraria de preveres beneficiats de la catedral de Mallorca, que havia estat instituïda el 1370 a la capella de Sant Bernat d’aquella seu.
El 1497 un soci cedí la casa que ocupa actualment, que amb modificacions posteriors és un dels exemplars importants de l’arquitectura de Palma El 1855 el govern s’emparà dels béns i els censals afectes a sufragis i beneficència El 1900 lliurà una inscripció intransferible a compte dels censals adscrits a sufragis, sense indemnitzar els adscrits a beneficència Avui la confraria de Sant Pere i Sant Bernat administra fundacions i causes pies i ha adaptat l’edifici per a residència sacerdotal per a jubilats