Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Els degenerats
Els degenerats de Carles Mani
© Fototeca.cat
Escultura de Carles Mani, feta a Madrid a la fi del s XIX, presentada amb el títol Embrutiment
a l’Exposició Internacional de Barcelona (1907), on escandalitzà per la seva audàcia.
És un grup format per dos homes nus, asseguts, abatuts, amb les extremitats allargassades monstruosament, de formes expressionistes, exponent del que hom ha anomenat ala negra del Modernisme Malgrat ésser projectada com a monument, només n'hi ha un esbós, en guix, a la Casa-Museu Gaudí de Barcelona
Mavromikhalis
Història
Família grega originària de la regió de Mani, al Peloponès.
Dels seus membres es destaca Petros Mavromikhalis 1765-1848, patriota grec que el 1821 fou capitost de la insurrecció del Peloponès Fou partidari del comte de Kapodístrias, fins que aquest el feu arrestar fet que provocà la reacció dels familiars, que, al cap de pocs dies, l’assassinaren Alliberat el 1832, fou nomenat vicepresident del consell pel rei Otó I
els Negres
Grup d’artistes catalans format a Barcelona al principi del segle XX entorn de Manuel Ainaud i Sánchez.
L’integraven l’escultor Cèsar Cabanes i Badosa Arenys de Mar, Maresme 1885 — Terrassa, Vallès Occidental 1952, el dibuixant Joaquim Biosca , el pintor i escultor Martí Gimeno i Massague r Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1889 — Buenos Aires 1971 —fill de Francesc Gimeno—, Enric Moles i altres, actualment desconeguts, com Jaume Muntasell i el dibuixant Carles Grau Enric Casanovas s’apropà al grup i el 1903 exposà amb Ainaud i Grau a Els 4 Gats Admiraven Nonell, especialment el de temàtica sòrdida, i l’escultura de Carles Mani, al costat del qual Ainaud arribà a exposar Ainaud, Gimeno, Biosca…
Acília
Gens
d’origen plebeu romà que donà alguns personatges d’anomenada: Mani Acili Glabrió
, tribú de la plebs (201-191 aC), vencedor d’Antíoc III de Síria a les Termòpiles; Acili Gaius Glabrió
, filòsof que introduí (~150 aC) les idees gregues a Roma; Mani Acili Glabrió
, pretor (70 aC), cònsol (67 aC) i governador de Bitínia, que lluità contra Mitridates III, rei dels parts; Mani Acili Glabrió
, cònsol amb Trajà (91 dC), que fou condemnat a les feres per Domicià per haver-se convertit al cristianisme.
Des d’aleshores la família tingué un hipogeu al cementiri de Priscilla Fins a mitjan s III, altres familiars del mateix nom foren també cònsols
Borja

Armes dels Borja
Família probablement oriünda de Borja (Aragó), establerta a Xàtiva, que adquirí una gran importància en la vida política d’Itàlia i de l’Església romana durant els segles XV i XVI.
Dos dels seus membres foren papes Alfons de Borja — Calixt III — 1456-58 i Roderic de Borja — Alexandre VI — 1492-1503 Tant l’un com l’altre practicaren generosament el nepotisme Alexandre VI obtingué per als seus fills diversos títols nobiliaris d’Itàlia, de França i de Catalunya-Aragó Les famílies dels papes Calitx III i Alexandre VI de Borja El cognom Borja sovint italianitzat Borgia apareix vinculat a no pocs cardenals de l’època, a moltíssims bisbes la mitra de València, particularment, els pertangué del 1429 al 1511 i a un sant, Francesc de Borja i d’Aragó , general dels jesuïtes El…