Resultats de la cerca

Fou fundat i dirigit per Esteve Terradas, i tingué a càrrec seu l’Escola de Directors d’Indústries Elèctriques i la de Directors d’Indústries Mecàniques Fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera

Assolí un nom mundialment conegut gràcies als èxits dels seus models de competició, i es desenvolupà molt, fins a esdevenir la primera indústria d’Itàlia El 1906 inicià la construcció de vehicles industrials el 1908 creà el primer motor d’aviació italià fabricat en sèrie el 1911, durant la guerra amb Líbia, llançà el tanc “Fiat” 15 i, després, el primer tractor agrícola El 1917 entrà en el camp de la producció siderúrgica i en la producció de motors dièsel Durant la Segona Guerra Mundial fou parcialment destruïda el 1947, però, la reconstruïren completament, i el 1950 tingué una participació…

Fou creada per Enzo Ferrari Mòdena 1898-1988, pilot de cursa i enginyer de la firma Alfa Romeo, que el 1947 decidí crear la seva pròpia escuderia amb vehicles preparats per ell mateix i basats generalment en la mecànica dels Alfa Romeo La fabricació és realitzada per la Societat Anònima SEFAC, que el 1960 succeí la societat Auto Construzioni Ferrari Els centres de producció són installats a Marandello Emília-Romanya i a Mòdena Els seus vehicles han obtingut nombroses victòries en curses, entre elles diverses vegades a les 24 hores de Le Mans, i és considerada com una de les…

Es dedica principalment a fixar les normes sobre la fabricació dels productes de la indústria mecànica

El domicili era a Nova York La seva producció estava en la línia de la mecànica, l’electromecànica i la informàtica A Barcelona, hi tenia la divisió Vickers de maquinària hidràulica i a Madrid la divisió informàtica —Univac— El 1986 es fusionà amb Burroughs, tot constituint Unisys

Publicació oficial de l’automobilisme espanyol, era dirigida per Pablo de Barnaola Els primers números tractaven sobre mecànica i a partir del 1905 incorporà notícies d’automobilisme esportiu, com les cròniques de la Copa Pirineus, la Copa Voiturettes i altres curses populars Tenia el subtítol Revista técnica quincenal de invenciones prácticas Els últims números del 1907 es publicaren a Madrid

Formada en el si de l’associació d’Amics de la Bici, el 2005 començà a funcionar com a entitat independent, tot i que forma part de la Coordinadora Catalana d’Usuaris de la Bicicleta Organitza excursions en bicicleta, cursos de mecànica per a menors, propostes a ens municipals per a la creació de carrils bici, foment del camí escolar amb bicicleta i estudi d’infraestructures amb l’objectiu del respecte per la natura

Foren molt estimats per la mecànica i l’estètica i dominaren els circuits, especialment entre el 1924 i el 1930 entre els models més característics hi ha el 41-Royale 1927, de 8 cilindres, 12 760 cm 3 i 200 km/h de velocitat màxima, un dels automòbils més potents i més luxosos del seu temps, i el Bugatti 59 1933, de 8 cilindres en línia, 2800 cm 3 i 280 km/h de velocitat màxima 1933

La seva creació havia estat gradual Comprenia cinc seccions laboratoris de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, de l’Institut de Química Aplicada, dels Serveis Tècnics d’Agricultura, de l’Escola d’Adoberia i de l’Escola Tèxtil Aquest darrer laboratori tenia al seu càrrec el condicionament Durant el govern de la Generalitat depengué del departament tècnic d’indústria i comerç, i a partir de la reestructuració del departament d’economia, per l’agost del 1937, fou òrgan del seu departament tècnic

Els Martini eren vehicles monoplaces de Fórmula 3 i Fórmula Renault, però foren modificats per a participar en el Campionat d’Espanya de Fórmula 1800, que feia servir mecànica de la firma SEAT Lluís Cortés i Francesc Brossa en produïren dotze unitats en tres anys, amb una de les quals Juan Ignacio Villacieros guanyà el campionat el 1975 Aturà l’activitat esportiva amb la desaparició de la Fórmula 1800, però un dels mecànics de l’equip, Joan Villadelprat, continuà dedicat a la competició i arribà a la Fórmula 1