Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Emmanuel
Expressió hebrea («amb nosaltres Déu») convertida en nom de persona.
Isaïes se'n serví en una profecia messiànica, i l’evangelista Mateu l’aplicà a Jesús
Simeó
Personatge bíblic, conegut també pel vell Simeó, que l’evangeli segons Lluc presenta com un ancià devot que rebé en els seus braços l’infant Jesús.
En el llenguatge dels evangelis de la infància simbolitza, juntament amb la profetessa Anna , l’acompliment de l’esperança messiànica, tema que celebra la festa de la Presentació del Senyor presentació , la Candelera És venerat com a sant Festa 8 d’octubre
La columna de foc
Literatura catalana
Llibre de poemes de Gabriel Alomar, publicat l’any 1911.
Desenvolupament enciclopèdic El recull, que conté la traducció de dues odes d’Horaci, és una compilació en què tenen cabuda una bona part de les formes i els motius vigents durant el modernisme Està dividit en tres seccions “Sonates primerenques”, amb uns primers textos de tempteig “Epigrammata”, que conté quasi exclusivament sonets, i “Simfonies”, amb poemes llargs La primera part és la que té un caràcter més compilatori, amb poemes en els quals es plasma, amb ressò decadentista, la simbòlica agonia d’una natura caduca d’altres en què, partint de formes classicitzants, es reconeix un…
Església
Comunitat dels seguidors de Crist.
El mot grec ἐκκλησία o el llatí ecclesia , que ha sobreviscut en les llengües romàniques, síntesi de l’expressió ἐκκλησία του Κυρίου ‘assemblea del Senyor’, tradueix el concepte bíblic qahal Iahvè ‘poble de Déu’ El mot, en el Nou Testament, designa la comunitat dels darrers temps, la “resta d’Israel”, que confessa Jesús en nom de tot el poble com el Messies esperat Sovinteja en l’apòstol Pau, el qual el devia aprendre de la comunitat de Jerusalem Però prengué una extensió nova, per raó de la crida dels pagans a constituir també ells el “poble de Déu”, de cara a una nova etapa de la seva…