Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers
Columbofília
Organisme que regeix la pràctica dels coloms missatgers a Catalunya.
Fou fundada a Barcelona, el 1935, amb l’ànim d’aglutinar tots els clubs existents El primer president fou Lluís Codina Arimón L’any 1960, en el 25è aniversari de la seva fundació, organitzà una aviada des de Porto Portugal, com a Gran Concurs de Resistència, on s’engabiaren més de 800 coloms Entre el 1966 i el 1968, es denominà Federació Catalana d’Associacions de Coloms Missatgers L’any 1985, per commemorar les noces d’or, organitzà una aviada especial de gran fons des de Rekkem-Menen Bèlgica, amb una distància de 1060 quilòmetres en línia recta L’any 2009 tenia 332 llicències
Club Columbòfil Missatgera Mataró
Columbofília
Club de coloms missatgers de Mataró.
Fundat el 1894, nasqué amb el nom de Societat Columbòfila Missatgera Mataró El primer president fou Joan Castany S’afilià a la Federació Columbòfila Espanyola un any després de la fundació, quan ja disposava de trenta socis El 1902 el rei Alfons XII li concedí el títol de reial durant el primer congrés internacional de columbofília celebrat a Madrid El 1931 recuperà la denominació original i el 1990 prengué el nom actual El 1934 cofundà l’Agrupament Columbòfil d’Entitats Catalanes, que el 1935 es convertí en la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers
Club Columbòfil Missatgera Barcelona
Columbofília
Club de coloms missatgers del barri de Gràcia de Barcelona.
Fundat el 1926, fou impulsat per Domingo Fusté i Bessó Nasqué amb el nom de Sociedad Colombófila “La Paloma Sport”, el 1948 prengué el nom de Societat Columbòfila Missatgera Barcelona i el 1990 es convertí en club El 1934 cofundà l’Agrupament Columbòfil d’Entitats Catalanes Aquesta institució fou el preludi de la Federació Columbòfila Catalana de Coloms Missatgers, creada l’any 1935 i de la qual el club fou soci fundador Organitzà nombroses amollades i exposicions columbòfiles El 1951 organitzà el Gran Concurs Internacional de Resistència de Porto Aquesta fou la primera vegada a…
Reial Club Columbòfil de Catalunya
Columbofília
Club de coloms missatgers de Sant Julià de Vilatorta.
Es fundà amb el nom de Societat Columbòfila de Catalunya el 1890 i fou la primera entitat de columbofília a tot l’Estat Del 1902 al 1931 i del 1939 al 1990 s’anomenà Reial Societat Columbòfila de Catalunya, mentre que en el període 1931-39 es denominà Societat Columbòfila de Catalunya A partir del 1990 prengué el nom actual L’impulsor i el primer president fou Diego de la Llave García, que fundà l’entitat juntament amb Sebastià Pascual, Ferran de Sagarra, Josep Sert, Bonaventura Renter i els germans Francesc i Pasqual Monravà En els seus inicis, promocionà la columbofília a Espanya, creant…
Club Columbòfil Bètula Missatgera
Columbofília
Club de coloms missatgers de Badalona.
Fundat el 1930, fou impulsat per Miquel Torrandell, que en fou el primer president Els seus fills, Antoni i Ricard Torrandell, difongueren l’afició pels coloms cedint als socis del club alguns exemplars de la raça que criaven des de feia anys El 1930 s’afilià a la Federació Columbòfila Espanyola, i el 1936, a la Federació Columbòfila Catalana Ha organitzat nombroses exposicions i concursos estatals i internacionals, com ara la Copa Bètula Els seus socis aconseguiren èxits remarcables en exposicions i olimpíades d’arreu del món Obtingué primers premis i guanyà anelles d’or en les categories…
Unió Internacional de la Marioneta
Teatre
Organisme internacional que aplega diferents organitzacions d’amics del teatre de titelles d’arreu del món.
D’ençà del 1984, Catalunya hi és representada a través d’UNIMA España, entitat que federa les associacions nacionals i regionals de l’estat Impulsada per titellaires alemanys, francesos i txecs per tal de compartir experiències, fou constituïda oficialment a Praga al juny del 1929 en el decurs del I Congrés Internacional de Titelles Fins a la Segona Guerra Mundial celebrà congressos a París desembre del 1929, Lieja 1930 i Ljubljana 1933 La guerra i la postguerra en paralitzaren les activitats, que es reprengueren amb el V Congrés Praga, desembre del 1957, celebrat gràcies a la tenacitat de…
Llibre de les solemnitats de Barcelona
Historiografia catalana
Llibre manuscrit redactat per l’escrivania del racional del Consell de Cent i compost per set volums, que recull els esdeveniments més destacats i solemnes celebrats a la ciutat de Barcelona des del final del s. XIV fins al principi del s. XVIII.
El Llibre , per a ús dels consellers de Barcelona i dels oficials al servei del Consell de Cent, tenia com a funció donar raó de les despeses, per a la qual cosa s’ocupava també de prendre nota de tots els esdeveniments que tenien lloc en la capital catalana Sembla que s’inicià l’any 1383, tal com indica una anotació consignada en el mateix llibre i datada l’any 1518, però el primer i el segon volum s’han extraviat, i l’original, tal com es conserva actualment, abraça cinc volums, des de l’any 1424 fins a l’any 1719, data en què se’n tancà la redacció L’original es conserva a l’Arxiu de l’…
Manual de novells ardits
Historiografia catalana
Dietari del racional de la ciutat de Barcelona, on eren registrats quotidianament els nomenaments d’oficials, les trameses de missatgers i correus, les eixides de consellers o de la host i, en general, totes aquelles notícies (ardits) que podien ésser explicació d’una despesa.
El manual Conegut també amb el nom de Dietari de l’antic consell barceloní , el document original es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, consta de 49 volums en foli i comprèn anotacions des del 12 de setembre de 1390 fins al 1839 S’ha editat en dues fases el període que correspon a 1390-1714 28 volums del 1892 al 1922 es publicaren 17 volums 1390-1667 dins la Collecció de Documents Històrics Inèdits de l’Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona i, interrompuda la publicació per la dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava d’un text català, la continuà entre el…
,
Sindicat Forà
Història
Consell plenari dels consellers de la part forana de Mallorca que es reunia cada any alternativament a Inca i a Sineu per tractar de qüestions comunes a les viles, expedir missatgers a la cort, imposar talls i subsidis, disposar de l’execució dels acords del Gran i General Consell.
El 1358 era format per 50 representants dels pobles, entre els quals eren elegits els consellers que, en nombre variable, havien de formar part del Gran i General Consell de Mallorca , del qual havien de constituir un terç del total dels consellers Des del 1315 nomenà anualment els síndics o consell permanent que residia a ciutat síndic
Jocs Olímpics
© Fototeca.cat
Esport general
Festes religioses, culturals i esportives —les més antigues i més famoses de les quatre festes nacionals gregues— celebrades cada quatre anys a l’antiga ciutat d’Olímpia.
Instituïdes, segons la llegenda, per Hèracles mateix, en una edat remota, hom accepta, des del punt de vista històric, l’any 776 aC com a data de la primera celebració, atès que és la que apareix a la llista dels vencedors, escrita per Hípies d’Èlide al segle V aC Sempre foren presidides pels eleus i, si en un principi només hi hagué la participació de la gent de l’Èlide, gradualment cresqué llur popularitat, que hi feu acudir gent de tota la Grècia, i fins de les colònies d’Occident i d’Orient Dies abans de l’acabament de l’estiu, diversos missatgers proclamaven la treva sagrada, anunciaven…