Resultats de la cerca

A finals de 1918 es reuní un collectiu de personalitats de diversos partits monàrquics amb l’objectiu de fer un acte d’afirmació conjunt El grup aviat es dividí per l’actitud a adoptar davant la Lliga Regionalista i l’autonomia i donà origen a la UMN i l’FMA Aleshores un grup de polítics monàrquics de simpaties regionalistes, procedents tant del Partit Conservador com del Partit Liberal , constituí l’FMA, “a l’estil de les associacions d’opinió angleses recollint totes les essències i tradicions del monarquisme català amb el reconeixement de la personalitat de la nostra terra” L’FMA es…

Dividida en vuit llibres, narra no únicament l’educació de Cir el Gran, sinó també tota la seva trajectòria política Els fets històrics hi són tractats molt lliurement, de manera novellesca, i l’autor hi idealitzà la figura protagonista, i a través del personatge preconitzà les idees aristocràtiques i monàrquiques

El partit no es declarà republicà, i així englobà la majoria de les forces monàrquiques, les quals se'n separaren el 1933 i formaren Renovación Española El 1933, poc abans de la constitució de la Confederación Española de Derechas Autónomas , José M Gil Robles quedà com a cap del partit

L’FMA participà en les eleccions presentant-se a les llistes de la Lliga Regionalista i aconseguí una certa presència institucional L’any 1924 foren convocats pel general Barrera per oferir-los collaboració amb la dictadura L’oferta fou rebutjada per l’FMA i la Lliga Finalitzada la dictadura, l’FMA aconseguí l’alcaldia de Barcelona, encapçalada per Joan Antoni Güell i López, comte de Güell, i la presidència de la diputació, assumida per Joan Maluquer i Viladot L’any 1931, l’FMA s’integrà a la Lliga Regionalista

Arran dels incidents del Cu-cut es creà un ampli moviment d’oposició al projecte de llei de Jurisdiccions , que aplegava des del carlisme fins a una bona part dels republicans Organitzà com a primer acte públic la festa de l’homenatge als diputats que votaren contra la llei de Jurisdiccions 20 de maig de 1906 En formaren part dels carlins, la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana Salmerón, Eusebi Coromines, Junoy, Layret, Bastardas, etc Només en restaren fora els partits monàrquics centralistes i…

Proposada per Azaña, primer ministre, en principi només havia de tenir validesa durant el període de les corts constituents Preveia la possibilitat de deportar les persones considerades perilloses, apartant-les dels centres neuràlgics de l’activitat política, i permetia d’imposar multes fins a 10 000 pessetes Aquesta llei es justificava perquè, sobretot durant les discussions de l’article 26 de la Constitució, sobre l’Església, s’havien manifestat reaccions contra el fet d’un estat laic La llei anava dirigida també a controlar els anarquistes catalans i andalusos, que amb llurs postures…