Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Constitucions i altres drets de Catalunya
Dret
Compilació oficial dels texts legals (usatges, constitucions, capítols, actes de cort i pragmàtiques) del Principat de Catalunya, impresa a Barcelona en 1588-89 i el 1704 (i en facsímil el 1904 i el 1973).
La primera consta de tres volums Constitucions i altres drets de Catalunya 1588, Pragmàtiques i altres drets de Catalunya 1589, Constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits 1589 Fou duta a terme, per acord de les corts de Montsó del 1585, per una comissió formada per Onofre Pau Cellers, Joan Cella i Nicolau Freixenet substituït després per Miquel Pomet, nomenats pels estaments, i Miquel Cordelles, Martí Joan Franquesa i Francesc Puig, nomenats pel rei, seguint la sistemàtica de la compilació anterior, impresa el 1493 La segona consta…
Consell General de València
Història
Assemblea consultiva i deliberativa del govern municipal de València.
Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de les…
Estats Generals
Història
Territoris conquerits per les Províncies Unides al sud del Mosa i a la desembocadura de l’Escalda després de la unió d'Utrecht (1579).
Eren propietat comuna de les Províncies Unides i administrats per funcionaris nomenats pel parlament federal o general
Tribunal Superior de la Mitra
Dret processal
Antic organisme col·legiat de la justícia andorrana que coneixia, en tercera i última instància, dels recursos interposats davant seu contra les resolucions dictades pel jutge d’apel·lacions.
Els seus membres eren nomenats pel copríncep episcopal, per una durada de cinc anys Desaparegué amb la Constitució del 1993
Comitè Francès d’Alliberament Nacional
Política
Màxim organisme polític que dirigí la resistència francesa, creat el 3 de juny de 1943.
Fou el resultat de la fusió dels governs francesos d’Alger Giraud i de Londres De Gaulle Ambdós generals foren nomenats copresidents, però Giraud es retirà el mes d’octubre De Gaulle donà més representativitat al Comitè incorporant-hi parlamentaris i creant una assemblea consultiva provisional El 3 de juny de 1944 el CFLN prengué el nom de Gouvernement Provisoire de la République Française
Comitè Econòmic i Social Europeu
Economia
Institució creada pel Tractat de Roma l’any 1957 amb la finalitat de representar els interessos dels diferents grups econòmics i socials de la Unió Europea.
Organisme de caràcter consultiu que té la seu a Brusselles Representa collectius diversos de l’àmbit laboral, particularment treballadors i empresaris i llurs organitzacions, a més d’associacions diverses agricultors, grups cooperatius, moviments ecologistes, etc i formula propostes El nombre de representants és de 329, nomenats pel Consell Europeu per a un període de quatre anys Pot ésser consultat en els àmbits laboral, educatiu, social o mediambiental pel Consell, pel Parlament o bé per la Comissió Europea
Partit Agrari de Catalunya
Partit polític
Partit constituït a l’abril de 1931 a Barcelona amb l’objectiu de defensar els interessos agrícoles de Catalunya.
Al juny d’aquell any foren nomenats els següents presidents federals provincials Josep Ramon Fàbregas Barcelona, Josep M de Fonolleras Girona, Eduard Batalla Cunillera Tarragona i Ramon Sostres Maluquer Lleida En les eleccions legislatives de 1933, Josep M de Fortuny i Llibre es presentà a Barcelona en les llistes del Bloc Nacional de Dretes i en les de la Dreta Agrària a Girona Al novembre de 1934 la majoria del partit s’incorporà a Acció Popular Catalana Dirigents Josep M de Fortuny i Llibre, Enric Ràfols Martí i Miquel Bargues Morera
Tribunal Català de Defensa de la Competència
Dret
Organisme autònom de caràcter administratiu creat per decret 222/2002, en exercici de les competències executives de la Generalitat de Catalunya, que té per missió garantir la defensa de la competència en el territori de Catalunya.
A aquest efecte, li correspon, amb coordinació amb les competències de l’estat, efectuar requeriments i imposar sancions per conductes contràries al dret de la competència i instruir les autoritzacions previstes a la llei estatal de defensa de la competència El Tribunal Català de Defensa de la Competència es troba integrat per un president i sis vocals nomenats pel govern a proposta del conseller d’economia i finances entre juristes, economistes i professionals de reconegut prestigi per un període de cinc anys renovable una vegada pel mateix període de temps El 2009 fou integrat…
Estatut Reial
Història
Carta atorgada per la reina regent d’Espanya Maria Cristina, en nom de la seva filla Isabel II, per l’abril del 1834 i que fou vigent fins a l’agost del 1836.
Fou inspirat en la carta 1814 de Lluís XVIII de França i elaborat per Martínez de la Rosa Establia unes corts amb dues cambres l’estament de pròcers, els quals podien ésser hereditaris grans d’Espanya o vitalicis nomenats pel rei, i l’estament de procuradors, escollit per sufragi censatari restringit i que només tenia dret de deliberació i petició i la facultat d’aprovar les lleis i els imposts L’Estatut no aconseguí de satisfer cap partit polític, i el motí de La Granja agost del 1836 obligà la reina regent a restablir la constitució de Cadis, reformada al cap de poc temps per…
orde d’Alcántara
Militar
Orde militar fundat amb el nom d’orde de San Julián del Pereiro l’any 1156 per Suero Fernández i el seu germà Gome Fernández, sota la protecció de Ferran II de Lleó.
Des del 1187 fou subjecte a l’orde de Calatrava i, com aquesta, professava la regla del Cister En conquerir Alfons IX la vila d’Alcántara, el 1212, la lliurà a l’orde de Calatrava perquè hi fundés un convent que fos cap d’aquest orde fora de Lleó El 1218, el mestre de Calatrava, Martín Fernández, i el de San Julián del Pereiro, Nuño Fernández, establiren un acord pel qual el primer lliurava al segon la vila d’Alcántara i tots els béns de l’orde en el regne de Lleó a canvi de quedar l’orde del Pereiro sotmès a la visita del de Calatrava Des d’aleshores començà a ésser anomenat orde d’Alcántara…