Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
El cor del senglar
Literatura catalana
Novel·la de Baltasar Porcel publicada l’any 1999.
Construïda en vuit capítols, és una reflexió sobre la condició humana des de la indagació en les arrels del passat del narrador per trobar les claus de l’entitat familiar Amb un joc constant de dualitats, l’escriptor es projecta en alguns dels personatges i en especial en el protagonista, punt de vista narratiu del relat que inclou els altres relats, que té el nom de l’autor i el seu mateix ofici i ha escrit les seves obres La novella arrenca de l’etnocentrisme mallorquí exposat a Les Illes encantades , de la concepció cíclica de la naturalesa o mite de l’etern retorn expressat a Els dies…
Perseu
Mitologia
Heroi grec, fill de Zeus i de Dànae.
Amb aquesta fou llançat a la mar per Acrisi, rei d’Argos i oncle seu Conduïts per les ones a l’illa de Sèrifos, foren salvats per Ditti, germà del rei Polidectes, que els concedí hospitalitat L’heroi cresqué a l’illa ciclàdica i, ja adult, Polidectes li encarregà de portar-li el cap de Medusa Ajudat per Atena i Hermes, reeixí a decapitar el monstre Gorgona i alliberar Andròmeda, filla del rei dels etíops Tornat a Argos per fer les paus amb el seu oncle Acrisi, en una competició atlètica el colpí amb el disc i el matà, d’acord amb l’antic oracle Visqué amb…
baronia de Romañà
Història
Títol concedit el 1913 al doctor en dret i economista Francesc de Paula Romañà i Suari (Barcelona 1867 — 1950), a petició de la comunitat de regents del Sindicat Agrícola de l’Ebre per a recompensar els seus treballs que, com a director de la Reial Companyia de Canalització i Recs de l’Ebre, feu per la construcció del canal de l’esquerra de l’Ebre i els recs de l’Alt Aragó.
Fou oncle d' Antoni Romañà i Pujó Continua en la mateixa família
ducat de Popoli
Història
Títol concedit el 1577, a Nàpols, a Gian Giuseppe Cantelmo, comte de Popoli, que, no tenint fills, el deixà al seu parent Giulio Cesare Cantelmo, i aquest al seu cosí Ottavio Cantelmo, senyor de Pettorano.
Quadrineta d’aquest fou la vuitena duquessa Beatrice Cantelmo, princesa de Pettorano, que es casà amb el seu oncle Rostaino Cantelmo-Stuart , el qual el 1703 fou creat gran d’Espanya
batalla d’Atapuerca
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al pla d’Atapuerca (Burgos) al setembre del 1054 entre els fills de Sanç III de Pamplona, Garcia V de Pamplona i Ferran I de Castella, a causa de les aspiracions d’aquest darrer als territoris castellans que havien ampliat el regne de Navarra.
Garcia V fou mort en el combat, i en el mateix camp de batalla esdevingué rei el seu fill Sanç IV, el qual hagué de retre vassallatge al seu oncle Ferran I s’annexionà el nord-est de La Bureba
batalla de Portopí
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a les muntanyes de Portopí (Mallorca), el 12 de setembre de 1229, entre les tropes de Jaume I de Catalunya-Aragó i les del valí de Mallorca.
Fou un xoc molt violent, inicialment indecís, durant el qual moriren Ramon de Montcada, senyor de Tortosa, i el seu oncle Guillem de Montcada Un darrer assalt català assolí finalment la victòria, que permeté que les tropes de Jaume I avancessin fins a les portes de la ciutat de Mallorca
Laura a la ciutat dels sants
Cinematografia
Pel·lícula del 1986; ficció de 103 min., dirigida per Gonzalo Herralde Grau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona, Lauren Films Antoni Llorens, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1931 de Miquel Llor GUIÓ Gustau Hernández, GHerralde, EViciano FOTOGRAFIA Xabier Agirresarobe Eastmancolor i Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Marcelo Grande MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Jordi Cervelló, Joan Albert Amargós arranjaments SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira INTERPRETACIÓ Ángela Molina Laura, Juan Diego Tomàs, Terele Pávez Teresa, Sergi Mateu Adrià, Alfred Lucchetti l’oncle Liborio, Carles Lucena l’…
La família Deu
Pintura
Oli de Marià Pidelaserra (280×200 cm; Museu d’Art Modern, Barcelona).
Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïf Fou una de les obres més discutides del seu temps
consell dels Trenta
Història
En la tradició política i històrica antiga, nom donat a la comissió de trenta ciutadans oligarques (anomenats també els Trenta
i els Trenta Tirans
) instituïda a Atenes després de la derrota d’aquesta ciutat estat davant els espartans (404 aC).
Comandats, sobretot, per Críties l’oncle de Plató i Teramenes, els Trenta es feren tristament famosos per les seves persecucions ferotges dels partidaris de la democràcia i també per les venjances comeses contra llurs enemics personals, amb l’ajut de la guarnició espartana d’Atenes Després d’un any de domini, foren abatuts en una revolta, en la qual participà decisivament Trasibul
ducat de Lennox
Història
Títol escocès ja posseït, com a comtat de Lennox, per Alwyn Lennox (mort vers el 1180) i concedit, com a ducat de Lennox, el 1581 al comte de Lennox Enné Stuart (mort el 1583).
Destacats posseïdors del comtat foren John Stuart of Darnley mort el 1495 i Jaume VI d’Escòcia futur Jaume I d’Anglaterra, que el 1572 el cedí al seu oncle Charles Stuart mort el 1576, cosí germà del primer duc de Lennox El ducat passà, a la mort 1672 de Charles Stuart, al rei Carles II, que el donà al seu fill illegítim Charles Lennox mort el 1723, en els descendents del qual continua