Resultats de la cerca

Havia començat la tasca escolar cap al 1889, i fomentava la cultura obrera El 1936 formà part del Comitè Català pro Esport Popular Fou una de les entitats organitzadores de la Copa Thälmann 1936

Fomentà la cultura i l’esport entre les classes populars Combinà les activitats formatives amb l’esport Fou adscrita al Comitè Català pro Esports Populars 1936 Fou una de les organitzadores de la Copa Thälmann 1936 També organitzà la Volta a Peu a la Barceloneta

Integrat al Comitè Català pro Esports Populars el 1936, fou una de les entitats organitzadores de la Copa Thälmann 1936 Edità un butlletí fins el 1937 Amplià el seu radi d’acció incloent en les seves installacions un gimnàs, un laboratori fotogràfic, un museu i una biblioteca Desaparegué el 1939

Fundada el 24 de novembre de 1982, ha afrontat expedicions a algunes de les muntanyes més altes del planeta, especialment a l’Amèrica del Sud L’any 2006 fou una de les entitats organitzadores de l’expedició Terres de l’Ebre a l’Everest, que, encapçalada per David Ferrer i Marc Flos i dirigida per Josep A Sancho, assolí el cim el 17 de juny Des de l’any 2007 organitza anualment la Pujada al Montsià-Memorial Francesc Bort Madro, cursa de prop de 30 km i d’un desnivell acumulat de 3000 m

Fou fundada el 1933 per a fomentar la cultura i l’esport popular Nascuda a partir de la Societat Coral la Floresta, participà en competicions esportives populars i fou una de les organitzadores de la Copa Thälmann 1936 i del Primer Gran Premi de Sants, el Trofeu Zacaries Oliveres 1935, inici del futur Cros Popular de Sants Entre el 1936 i el 1977 hagué de tancar les seves portes, però el 1978 reinicià l’activitat amb la publicació d’un butlletí i la recuperació de la cursa de cros als carrers de Sants A partir del 1982 l’entitat s’anomena Ateneu Popular de Sants i es dedica…

Sorgit d’una escissió de la Unió Velocipèdica de Palma, tres anys després de la fundació 1898 promogué la creació de la Unió Velocipèdica Balear, que el 1932 es transformà en Federació Balear de Ciclisme Impulsà la construcció del Velòdrom de Tirador , del qual fou propietari, installació que centrà les activitats de l’entitat, especialment el ciclisme de pista Durant molts anys fou una de les primeres entitats organitzadores de competicions d’aquest esport a l’Estat espanyol Amb els anys, hi promogué competicions d’altres esports, com ara partits de futbol, combats de boxa, etc…

Publicació d’àmbit prioritàriament local i comarcal, inclou també informació general Successor de Tarrasa Información , i aquest, al seu torn, de Tarrasa , òrgan franquista a la ciutat, la capçalera aparegué inicialment com a Diario de Tarrassa , i posteriorment amb el nom  Diario de Terrassa El 1993 adoptà el nom actual Des de l’inici inclou articles en català, llengua que al llarg dels anys ha anat guanyant protagonisme fins que, des del juliol del 2019, el diari passà a publicar-se íntegrament en llengua catalana Entre altres activitats, organitza un concurs de relats breus amb el…

El primer aplec se celebrà el 15 de maig de 1977 al tossal dels Tres Reis Baix Maestrat, i fou organitzat per la secció de muntanya del Centre de Lectura de Reus Hi assistiren més de mil persones Des de llavors se’n celebra una edició cada any, sempre organitzada per una nova entitat excursionista Les entitats que han repetit com a organitzadores més vegades són el Grup Pirinenc Excursionista Nord-català 1980, 1985, 1990, 1995, 2000, el Centre de Lectura de Reus 1977, 1986, 2001, el Grup Excursionista de Mallorca 1988, 1992, 2002 i el Club Pollença 1988, 1992, 2006, aquests dos…

Foren fundades l’any 1939, simultàniament a Bèlgica i a França, amb el nom de Jeunesses Musicales L’any 1945 hom creà la Federació Internacional de Joventuts Musicals, que actualment aplega 35 organitzacions estatals Als Països Catalans n'han estat fundades delegacions a Barcelona 1951, València 1953, Terrassa 1954, Sabadell 1956, Palma 1956, Mataró 1956, Ciutadella 1958, Igualada 1958, Manresa 1959, Maó 1959, Tàrrega 1959, Badalona 1960, Tarragona 1962, Vilafranca del Penedès 1962, Granollers 1963, Berga 1966, Súria 1966, Sóller 1966, Pollença 1966, Solsona 1968, Olot 1969, Figueres 1972,…

El nom fa referència a la vida i l’obra del metge i eclesiàstic Pere Tarrés Té l’origen en el Servei de Colònies de Vacances SCV, creat el 1965 dins de  Caritas  Diocesana de Barcelona, entitat que el 1957 fundà el Secretariat de Colònies com a resposta al gran creixement de les entitats parroquials organitzadores de colònies, després de la signatura del Concordat entre el govern espanyol i el Vaticà 1953 El 1985 el SCV se separà de Caritas Diocesana de Barcelona i creà la Fundació Pere Tarrés, constituïda formalment el 1987 La fundació integrà també el Moviment de Centres d’…