Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Bitnet
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica orientada principalment a institucions universitàries i governamentals.
És una de les xarxes d’ordinadors més antigues i amples, usada per universitats d’arreu del món La versió Bitnet II és utilitzada per les xarxes internet per a la transmissió de fitxers, missatges i correu electrònic Aquesta xarxa nasqué l’any 1981 com una connexió entre la Universitat de Yale i la de Nova York, i l’any 1986 s’oficialitzà en documents escrits L’any 2000 Bitnet unia ordinadors de 1 400 organitzacions repartides en 2 271 nodes de connexió entre 49 països La xarxa Bitnet es basa en el protocol de comunicacions NJE d’IBM El servidor de correu Listserv, molt emprat a internet,…
Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació
Associació professional dels enginyers de telecomunicació de Catalunya.
Fou constituïda el 29 de desembre de 1992 per impulsar la creació d’un Collegi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya autònom i independent, que representés, de manera eficaç, els interessos dels enginyers de telecomunicació que exerceixen la seva professió a Catalunya La seva activitat és orientada a proporcionar eines i mitjans per al desenvolupament professional dels enginyers de telecomunicació
escola de Cambridge
Grup de filòsofs analítics britànics del segle XX, impulsat des de Cambridge i inspirat en G.E. Moore, B. Russell i L. Wittgenstein.
Units més aviat pel mètode, llur obra es caracteritza per la tendència antimetafísica i antiidealista i per l’anàlisi lògica del llenguatge, orientada a la classificació de les qüestions més que no pas a la construcció de sistemes Entre els membres que se solen incloure en el grup, cal destacar AJ Ayer, RB Braithwaite, J Wisdom, CD Broad i LS Stebbing
Llibres Gregal
Editorial
Editorial creada a València per iniciativa del Consorci d’Editors Valencians (1983), amb el propòsit de crear una oferta cultural en català.
Especialment orientada cap al camp de l’educació, cobreix totes les àrees de l’ensenyament primari i secundari , que complementa amb una collecció d’antologies literàries Mantenia també unes edicions generals de literatura infantil i juvenil i les colleccions “Gregal Literària” i “Gregal Poesia” És l’editora de Caplletra , revista de l’Institut de Filologia Valenciana L’editorial plegà les seves activitats l’any 1989
Qüestions d’Art
Publicacions periòdiques
Revista apareguda a Barcelona, en principi trimestralment, des del 1967, promoguda pel grup d’Ars Sacra amb l’assessorament primer d’Evangelista Vilanova i, des del número 13, de Pere Busquets, que n’esdevingué director.
L’edità Estela fins al número 12 i la Galeria AS després Orientada primer a difondre el nou art religiós reclamat pel concili II del Vaticà, derivà cap a una divulgació eclèctica d’actualitats culturals A part els membres del grup promotor hi han collaborat sovint Daniel Giralt-Miracle, Arnau Olivar, Ricard Creus, Josep ACodina i Josep Carol i esporàdicament JVFoix, JMValverde, Rafael Leoz, Joan Vilacasas, entre altres
Sociologia
Xarxa social creada el 2002 i activa des del maig del 2003
.
Fundada per Reid Hoffman, que n’és el president, té la seu a Mountain View, Califòrnia És orientada als professionals, i destaca especialment pels recursos que ofereix en la presentació i difusió de currículums, formació, projectes i interessos amb l’objectiu de connectar usuaris del mateix àmbit Esdevinguda la xarxa social més important del mercat laboral, el 2015 el nombre d’usuaris arreu del món era d’uns 300 milions Està disponible en més de vint llengües, i des del 2014 han tingut lloc diverses campanyes perquè incorpori el català Cotitza en borsa des del 2011 Al juny del…
Editorial Estela
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1958.
Es proposà de difondre el pensament pontifici i l’esperit de renovació eclesial, sobretot a través d’escriptors i grups catòlics francesos Formà un públic que enllaçà tot seguit amb la línia del concili II del Vaticà, del qual divulgà en un sol volum els documents Alguns títols, com Reeixir i Pregàries de Michel Quoist, arribaren a un tiratge d’uns quaranta mil exemplars La línia de publicacions fou orientada, segons les èpoques, per Joan Misser, Vicenç Nolla, Maria Martinell, Josep M Pinyol, Alfons Carles Comín i Josep Verdura El 1971, uns quants mesos després d’haver publicat…
NH Hoteles
Economia
Grup hoteler.
Fou fundat l’any 1978 per l’empresari navarrès Antonio Catalán, amb el nom original de Navarra Hoteles L’any 1998 vengué la cadena i n'inicià una altra anomenada AC Hoteles NH Hoteles és un dels primer grups hotelers del món, i cotitza a la borsa espanyola i a la d’Amsterdam Ha adquirit diverses empreses del sector la neerlandesa Krasnapolsky 2000, la mexicana Krystal 2001, l’alemanya Astron 2002 i la italiana Jolly Hotels 2007 L’any 2009 signà un acord d’integració amb la cadena Hesperia, que controla el 25% del capital del grup L’any 2010 disposava de més de quatre-cents hotels en vint-i-…
Grupo Anaya SA
Editorial
Grup editorial espanyol creat el 1988, a partir d’Ediciones Anaya, fundada el 1959 a Salamanca per Germán Sánchez Ruipérez.
Dedicat inicialment al llibre de text, impulsà posteriorment colleccions literàries Càtedra, 1973, de ciències humanes i divulgació científica Pirámide, 1973 Eudema, 1986, dirigida al sector universitari i s’introduí en el mercat de les altres llengües de l’Estat Ediciones Xerais, 1979 Editorial Barcanova , 1980 Haritza, 1996 el 1985 creà Ediciones Algaida, especialment dirigida al mercat andalús Els anys vuitanta inicià una política d’absorció d’altres editorials, entre d'altres, Tecnos 1981, Biblograf 1985 i Alianza Editorial 1989, a més de l’adquisició d’editores Llatinoamericanes Ha…
Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya
Història
Organisme de control econòmic de la Generalitat de Catalunya, creat l’11 d’agost de 1936.
N'havia estat un precedent el Consell Consultiu d’Economia de la Generalitat de Catalunya, creat pel març del 1934 i que havia funcionat amb intermitències Tingué la missió de dirigir l’economia catalana i de formalitzar un programa comú de totes les organitzacions polítiques i sindicals Pla de Transformació Socialista del País els seus punts principals eren collectivització de la gran indústria, dels serveis públics i de la gran propietat rural i urbana, control obrer de la banca i de la petita indústria no collectivitzada, intervenció dels establiments abandonats pels propietaris,…