Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
Associació Catalana d’Universitats Públiques
Entitat sense ànim de lucre creada l’any 2003.
Està formada per les universitats finançades bàsicament pels pressupostos de la Generalitat de Catalunya la Universitat de Barcelona, l’Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra, la de Girona, la de Lleida, la Rovira i Virgili i la Universitat Oberta de Catalunya El seu objectiu és actuar com a òrgan collegiat en la definició de les prioritats del sistema universitari de Catalunya i en la negociació conjunta dels interessos de les universitats associades, potenciant l’educació superior i la investigació universitària, l’intercanvi d’informació i esforços…
Conferència de Rectors de les Universitats Públiques Valencianes
Entitat formada per les universitats públiques de la Comunitat Valenciana.
Fou creada el 18 de juny de 2003 amb l’objectiu d’identificar i treballar per les qüestions comunes a les universitats membres, com ara les relacions amb les Corts Valencianes i el Govern de la Generalitat, el finançament i les inversions, les relacions laborals del personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis, la imatge conjunta, l’intercanvi d’informació, el foment de la cooperació entre les universitats membres i altres institucions estatals i internacionals, i la definició del sistema universitari valencià, entre d’altres En formen part la Universitat d’Alacant…
Consell Social
Entitat de caràcter social vinculada a cadascuna de les universitats públiques.
La Llei de Reforma Universitària LRU del 1983 establí la creació dels consells socials com a instruments de participació de la societat en les universitats públiques Entre les seves atribucions destaquen l’aprovació dels pressupostos, la composició de plantilles, la política de beques i la concessió del vistiplau a les noves titulacions Segons la llei 16/1998, de la Generalitat de Catalunya són formats per 25 membres, 15 dels quals representen els interessos socials de Catalunya, i els 10 restants, la junta de govern de la Universitat
Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya
Dret
Institució de dret públic català que té per objecte vetllar pel respecte dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans en tot allò que concerneix les operacions fetes mitjançant processos automatitzats o manuals de dades personals.
Creada l’any 2002 amb el nom d' Agència Catalana de Protecció de Dades ACPD , és una institució amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar amb independència de les administracions públiques El seu àmbit de control se cenyeix als tractaments de dades personals duts a terme per la Generalitat de Catalunya, pels ens que integren l’administració local i per les universitats en l’àmbit territorial de Catalunya, pels organismes i les entitats autònomes que depenen de l’administració de la Generalitat o dels ens locals i pels consorcis dels quals formen part Així mateix…
Hipermapa
Cartografia
Atles electrònic de Catalunya promogut pel departament de política territorial i obres públiques de la Generalitat de Catalunya i desenvolupat dins el Programa d’Accions Innovadores amb finançament de la Unió Europea.
L’aplicació, activa des de l’octubre del 2003, consisteix en un sistema d’informació geogràfica d’accés públic que permet consultar cartografia de base de Catalunya, com també obtenir dades socioeconòmiques i informació territorial dels serveis i les actuacions dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions públiques i privades
Pla Nacional de Joventut de Catalunya
Dret
Pla sectorial de coordinació en matèria de joventut que té per finalitat assegurar la coherència metodològica en l’actuació de les diverses institucions públiques que duen a terme polítiques de joventut.
Determina les línies, els eixos i els objectius de les polítiques de joventut i és aplicat preferentment per les administracions públiques de Catalunya, tot respectant l’autonomia dels organismes als quals s’aplica i, en tot cas, exercides d’acord amb el Consell Rector del Pla, òrgan collegiat adscrit al departament competent en matèria de joventut En el Consell Rector del Pla hi ha representats els diversos ens que participen en l’establiment i aplicació de les polítiques de joventut l’Administració de la Generalitat, les entitats municipalistes i el Consell Nacional de Joventut…
Institut Català de Finances
Economia
Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament d’Economia i Finances, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar pública i privada, creat el 1985.
Representà, en absorbir les seves funcions, la dissolució legal automàtica del Consell Assessor Econòmic-Social i Financer establert el 1984 Les funcions d’aquest nou Institut són la direcció i la coordinació de les activitats de les institucions públiques de crèdit depenents de la Generalitat i el control de llur gestió funcions de tresoreria de la Generalitat i concessió de crèdits i avals en favor d’entitats autònomes, de corporacions públiques i d’empreses públiques o privades El finançament inicial provenia de la dotació inicial de 2000 milions de…
Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles
Associació d’àmbit estatal sense ànim de lucre.
Fou constituïda al desembre del 1994 i formada per les universitats públiques i privades espanyoles associades a l’empara de la llei 161/64, de 24 de desembre, i de les normes complementàries del decret 1440/65, de 20 de maig Té com a objectius potenciar actuacions sobre la promoció, la gestió i el desenvolupament de l’educació superior i la investigació universitària, fomentar la cooperació de les universitats espanyoles entre elles i amb institucions anàlogues estrangeres, i intercanviar informació, promoure estudis, informes i recomanacions per a obtenir una millor i més…
Banc Internacional d’Inversions
Entitat financera creada el 1970 per diversos països socialistes de l’àrea soviètica, amb seu a Moscou.
Es proposava la concessió de crèdits a mitjà i llarg termini a favor d’empreses públiques dels estats associats
Sturdza
Llinatge de boiars moldaus que tingué un paper important en la vida política i cultural romanesa dels segles XIX i XX.
Dels seus membres —que ja apareixen documentats al segle XV— cal esmentar Ior Sandu Sturdza mort el 1842, que fou gospodar o príncep de Moldàvia, amb el nom de Joan , del 1822 al 1828, any que fou deposat i Mihail Sturdza Iaşi 1795—París 1884, que, gràcies a la protecció del tsar Nicolau I, fou gospodar de Moldàvia, amb el nom de Miquel , del 1834 al 1849 impulsà les obres públiques i l’agricultura i acumulà una notable fortuna personal El seu fill Grigore Sturdza mort el 1901 fou pretendent al tron moldau el 1859 Un cosí del gospodar Miquel, Alexandru Sturdza 1791-1854, fou…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina