Resultats de la cerca

Es proposa aconseguir un estat “fort” dins dels límits establerts per les lleis i la “bona moral” El secretari general és Juan López Camps

El seu lema era “Patria, Religión, Monarquía” i el seu propòsit la continuïtat de la Dictadura S'hi adherí poca gent políticament representativa només alguns antics membres del partit conservador la resta era formada per militants que volien situar-se en el nou règim Mantingué relació estreta amb el Somatén, milícia que imitava el sometent català i que Primo de Rivera estengué arreu d’Espanya De fet, tingué escassa consistència, i el suport que donà al règim fou insignificant Als Països Catalans, com a la resta de l’estat, la Unión Patriótica no assolí d’ésser mai un veritable partit de…

La caiguda del dictador el féu inoperant des de la meitat de 1930 Ideològicament, la UP era conservadora, amb inclinació a acollir alguns dels nous plantejaments que feia la dreta autoritària europea dels anys posteriors a la Revolució Soviètica el corporativisme, la centralització dirigista de l’economia i la recerca d’una forma d’enquadrament polític que incorporés la gent políticament “sana” a parer seu, els apolíticsdesenganyats del sistema de la Restauració L’apellació a la massa “neutra” i a esdevenir el partit dels apolítics fou permanent El seu lema era “Pàtria, Monarquia, Religió” i…

Féu front al carrer als partidaris del catalanisme exaltat liderats per Macià, amb el suport de medis juvenils jaumins de sintonia més oficialista L’LPE fou famosa pel fet de celebrar les actuacions de la “tonadillera” Mary Focela, que al Teatre Goya popularitzà “La hija de Malasaña”, cu-plet de ressonància patriòtica La violència produïda arribà a provocar un enfrontament amb bastons al Congrés de Diputats Malgrat la seva curta durada, l’LPE tingué una incidència important en la política catalana, en especial perquè marcà el moment de la disgregació del carlisme urbà sorgit a finals de segle…

Editat per Isidoro de Antillón , Guillem Ignasi de Montis , Vicenç Salvà i Pérez, Miguel de Victorica , Joaquim Porres i Josep Badia els dos últims reeixiren a guardar l’anonimat Combaté el clericat i l’absolutisme, per la qual cosa sostingué polèmiques amb els grups reaccionaris dirigits per Ramon Strauch i Miquel Ferrer Diari de Buja Deixà de sortir del 29 d’abril al 19 de maig de 1813 després reaparegué, però s’extingí definitivament el 19 de desembre Els absolutistes perseguiren els redactors i fins i tot els subscriptors els exemplars foren cremats, i la lectura prohibida sota pena d’…

Els seus membres s’oferiren per formar el primer batalló de milícies nacionals La societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una Constitución eclesiástica , de la qual s’encarregà Joan BGrassot Pel novembre del 1820 instauraren càtedres d’ideologia i de dret natural No hi ha notícies de la societat després de l’empresonament d’Oronoz, acusat de connivència en l’intent republicà de GBessières

Fou fundat pel capellà del regiment de Saragossa Sebastián Hernández Morejón per tal d’informar sobre els esdeveniments de la guerra del Francès El 15 d’agost de 1808 prengué el nom de “Diario de Mallorca” El 1811 registrà una polèmica sobre la immunitat dels béns eclesiàstics Amb l’aparició de l’"Aurora Patriótica Mallorquina” 1812 es decantà visiblement pel sector clerical, bé que posteriorment s’esforçà a mantenir una relativa neutralitat

Presidida en els inicis per Calvo de Rozas, aquesta societat patriòtica tingué la seva màxima influència en les manifestacions i els motins de la fi del 1820 i el començament del 1821

El 1958 formà part de la Junta Patriótica que substituí el dictador Marcos Pérez Jiménez, i ha governat el país amb els presidents R Caldera 1969-74 i L Herrera Campins 1979-84

Combaté el liberalisme de l' Aurora Patriótica Mallorquina Fou dirigit pel franciscà Ramon Strauch i Vidal, empresonat diverses vegades pels seus articles Hi collaboraren el felipó Antoni Togores i els dominicans Domènec i Miquel Lladó