Resultats de la cerca

Bé que hom ha de considerar com els seus precedents directes Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, l’Escola Mallorquina seguí, de fet, una línia iniciada ja per Pons i Gallarza, la característica primordial de la qual seria la contenció, d’arrel clàssica, traduïda externament en el rigor acadèmic de la forma li interessà per damunt de tot l’art i la musicalitat com a recurs fonamental de la poesia, de la temàtica limitada i sovint paisatgista i del to expressiu volgudament mesurat, sense violències ni audàcies Aquesta perfecció formal dels versos i l’humanisme clàssic i mediterrani que hi ha…

Els primers anys de la postguerra hom organitzà amb el mateix nom sessions poètiques privades amb una intenció testimonial Amb mostres de les lectures fou editada l’única publicació poètica regular de l’època

Era format per Marc Aleu , Modest Cuixart , Josep Guinovart , Jordi Mercadé , Jaume Muxart , Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats Malgrat que tingué una existència molt efímera, té l’interès d’haver aplegat alguns dels noms més destacats de la nova avantguarda catalana de postguerra

Publicà cinquanta-un títols fins el 1965, en llur majoria breus, de temes literaris i històrics Fou important en el redreç de la postguerra perquè significà la continuïtat amb els escriptors joves del País Valencià, alguns dels quals Andrés i Estellés, Bru, Fuster, Cucó hi publicaren els primers llibres

Fundada el 1956, fou la primera revista sabadellenca de la postguerra a incloure articles en català Publicà números extraordinaris, com el dedicat a vint-i-cinc poetes catalans joves 1960 Hi collaboraren, entre altres, Sebastià Gasch, Joan Arús, Pere Valls i MCrusafont i Peiró Deixà de publicar-se el 1965

Fundat l’any 1928, començà competint en els campionats de la Lliga amateur Durant la postguerra alternà la Lliga comarcal amb la segona territorial, on debutà la temporada 1947-48 Després de baixar de categoria retornà a segona l’any 1971 Ha jugat catorze temporades a primera territorial 1979-90 i 1997-2000 Juga al camp municipal de Bellcaire

El puntal, tant en texts com en caricatures, fou Valentí Castanys, i hi collaboraren també, entre altres, Alfons Roure i Antoni Rué i Dalmau, en la part de text, i els ninotaires Benigani, Opisso, Bofarull, Moreno, Roca, Alloza, Xirinius, Salvador Mestres, etc Fou la capdavantera en el seu gènere Aparegué fins el juliol del 1936, i a la postguerra tingué una llarga continuadora en la revista en castellà El Once

En canviar de nom, se'n féu càrrec Albertí Editor 1954-62, des del número vuit fins al seixanta-vuit Fou una bona —i de vegades primera— tribuna per a narradors de la postguerra JMEspinàs, Mde Pedrolo, MACapmany, BPorcel, ETorres, JCarbó, FCucurull, JAmat-Piniella, JFolch i Camarasa i també d’èpoques anteriors ABertrana, RTasis, JMPoblet, PCalders Publicà sengles antologies de contistes balears i valencians i alguna versió francesa, portuguesa i basca

Organitzat per un grup d’artistes independents —Francesc Boadella, Fornells-Pla, López-Obrero, Jordi i JMde Sucre— sota la iniciativa de Víctor Md’Imbert Se celebrà normalment a les Galeries Laietanes, i al llarg de les seves deu edicions hi concorregueren més de cent trenta artistes, entre els quals es desvetllà la important generació d’avantguarda catalana de la postguerra, que trobà en el Saló la millor oportunitat per a donar-se a conèixer

Iniciada el 1932 amb el primer volum d' Els retaules de pedra d’Agustí Duran i Sanpere, n'hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l’art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals