Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
batalla de Jutlàndia
Història
Militar
Batalla naval lliurada entre les esquadres britànica (almirall Jellicoe) i alemanya (almirall Von Scheer), els dies 31 de maig i 1 de juny de 1916, en aigües situades a l’oest del pas de Skagerrak.
Fou el combat naval més important de la Primera Guerra Mundial, tant pel nombre d’unitats que hi participaren com per les conseqüències estratègiques, puix que l’esquadra alemanya hagué de tornar als seus ports, on romangué blocada fins al final de la guerra
Consell de la República
Història
Segona cambra del parlament de la Quarta República francesa (1946-58).
Les seves atribucions eren molt limitades, puix que, fora de la seva participació a l’assemblea nacional per a l’elecció del president, només tenia un poder consultiu en matèria legislativa el 1954, però, tornà a rebre part dels poders legislatius tradicionals de la cambra alta
tractat de Milà
Història
Pacte secret, signat el 8 d’octubre de 1435 a Milà, entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i Filippo Maria Visconti, duc de Milà.
Alfons IV renunciava Còrsega i les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d’Itàlia fins a Bolonya Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l’alliberà amb tots els nobles catalans que l’acompanyaven
Santa Hermandad
Història
Força de policia i tribunal existent a Castella (1476-98).
Fou el resultat de la transformació de les milícies populars de les ciutats castellanes medievals germandat en una institució centralitzada, creada pels Reis Catòlics corts de Madrigal, 1476 Encarregada de perseguir els bandolers i vigilar els camins i el camp, era formada per homes proporcionats per viles i ciutats Els delinqüents capturats eren jutjats pels alcaldes de l’Hermandad, que imposaven penes molt dures Restablert l’ordre a Castella, i puix que el seu manteniment era molt carregós, fou dissolta 1498 i al seu lloc ressuscitaren les germandats locals, que prolongaren…
El productor
Capçalera d’un número d' El productor (13-VII-1901)
© Fototeca.cat
Setmanari
Publicació que aparegué a Barcelona primer com a òrgan de les societats obreres i diari (1 de febrer — 8 de març de 1887) i després com a setmanari anarquista (març del 1887 — setembre del 1893).
Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç…
Tribunal de Cassació de Catalunya
Dret processal
Organisme judicial de la Generalitat de Catalunya creat el 2 de març de 1934.
La seva actuació era purament jurídica, i es referia a matèries de dret civil català, en el qual la seva competència fou total, i contenciós administratiu No tenia funcions polítiques, com el Tribunal de Garanties Constitucionals de la República, ni sala per a afers penals, puix que la Generalitat no hi tenia competències pròpies En foren presidents SGubern i Fàbregues 1934-36 i JAndreu i Abelló fins el 1939 Entre els magistrats es destacaren Borrell i Soler, Martí i Miralles, Comes i Calvet i Roca i Sastre Atesa la seva curta durada i el fet que les seves decisions no pogueren…
confessió d’Augsburg
Document presentat a la dieta d’Augsburg del 1530, redactat en llatí i alemany per Melanchthon en termes més aviat moderats i aprovat preventivament per Luther.
Té per al luteranisme una importància simbòlica, puix que els luterans en foren anomenats seguidors en la pau d’Augsburg , i, d’altra banda, en conté la formulació clàssica ha estat el prototipus dels formularis posteriors i la seva influència ha arribat fins avui La primera part conté la formulació de la fe luterana, procurant de citar poc els punts de divergència, i la segona assenyala els abusos dels catòlics que hom ha de corregir L’emperador encarregà a Johann Ech i Konrad Wimpina i d’altres la redacció de la resposta, coneguda amb el nom de Confutatio Pontificia finalment…
la Matança
Economia
Nom donat a la crisi de la borsa de Barcelona de l’estiu del 1914, que significà la fi d’una època de llibertat i d’espontaneïtat i motivà la seva transformació en borsa oficial el 1915.
Arran de la notícia, el 25 de juliol de 1914, de l’atemptat de Sarajevo i del pànic de la borsa de París, a la qual la de Barcelona anava molt vinculada, el 27 de juliol la junta del Casino Mercantil suspengué la contractació i el pagament de diferències, i el 28 el govern féu tancar la sala de contractació de la casa de la Llotja El 24 d’agost següent se celebrà una sessió —la “matança” pròpiament dita— al Casino Mercantil, davant notari, que fixà els canvis…
batalla de Trafalgar
Història
Militar
Lluita naval entre la flota britànica i una coalició francoespanyola que tingué lloc el 21 d’octubre de 1805 prop del cap de Trafalgar, a la costa SW de la península Ibèrica, en el curs de la tercera coalició contra França.
Manava la flota anglesa, composta de 27 vaixells i 6 fragates, l’almirall HNelson, i la francoespanyola, composta de 18 vaixells i 7 fragates per part francesa i de 15 vaixells per part espanyola, l’almirall francès Pierre Charles de Villeneuve i l’espanyol Federico Carlos Gravina La flota francoespanyola es trobava estesa en forma d’arc a sis quilòmetres, i fou atacada perpendicularment per dues columnes angleses que dividiren la flota i atacaren després els vaixells Nelson morí sobre la nau Victory i Villeneuve fou pres amb el seu vaixell Bucentaure La victòria dels anglesos fou total, i…
concordat de Worms
Història
Pacte entre Calixt II i Enric V (1122) amb què hom posava fi a la lluita de les Investidures
.
L’emperador renunciava a la investidura per l’anell i el bàcul, però conservava el dret a la investidura de les regalies, que lliuraria amb el ceptre a Alemanya, després de l’elecció, i a Borgonya i Itàlia, després de la consagració L’emperador encara concedia l’elecció canònica i la lliure consagració, bé que l’elecció a Alemanya havia d’ésser feta en presència seva o dels seus ambaixadors en cas de discrepància, era ell, juntament amb els metropolitans, qui decidia quina era la sanior pars Els estats de l’Església, que restaven al marge de les decisions, eren restituïts al papa, com també…