Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
concili V del Laterà
Divuitè concili ecumènic (1512-17), convocat per Juli II (enfront d’un sínode cismàtic reunit a Pisa per Lluís XII de França) i prosseguit per Lleó X.
Ratificà el concordat amb Francesc I de França, establí la superioritat del papa sobre el concili, definí la doctrina de la immortalitat de l’ànima i promulgà decrets de reforma
concili III del Laterà
Onzè concili ecumènic (1179), convocat per Alexandre III per posar fi al cisma de l’antipapa Calixt III.
Dictà normes sobre l’elecció del papa, condemnà el catarisme i ratificà la pau amb Frederic I Barba-roja Per primera vegada hom coneix el nom dels 291 pares que hi assistiren
pau de Toledo
Història
Tractat signat a Toledo, el 23 de setembre de 1436, entre els representants d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, Joan II de Navarra (el futur Joan II de Catalunya-Aragó) i Joan II de Castella.
El pacte posava fi al conflicte entre la corona catalanoaragonesa i Castella sorgit de l’anomenada guerra dels Infants d'Aragó que continuà encara uns quants anys a Castella Alfons IV de Catalunya-Aragó ratificà aquest tractat des de Somma Nàpols
congrés del Teatro de la Comedia
Teatre
Reunió de 437 delegats de la CNT que representaven uns 756 100 afiliats de tot l’Estat espanyol, celebrada els dies 10-18 de desembre de 1919 al Teatro de la Comedia, de Madrid.
El congrés ratificà els acords del congrés de Sants i organitzà els sindicats únics per ram d’indústria Refermà que l’objectiu final de la CNT era el comunisme llibertari i optà per l’adhesió de la CNT a la Internacional Comunista
conferència de Jalta
Història
Encontre a Jalta dels tres grans caps aliats de la Segona Guerra Mundial (Roosevelt, Churchill i Stalin) els dies 4-12 de febrer de 1945.
Hom ratificà que només seria acceptada la rendició incondicional d’Alemanya i que aquesta seria dividida en quatre zones d’ocupació No hi hagué acord sobre les fronteres de Polònia Hom decidí la reunió d’una conferència prèvia a la fundació de l’ONU a San Francisco per l’abril del 1945 Stalin es comprometé a declarar la guerra al Japó després de la capitulació d’Alemanya
Strategic Arms Limitation Talks
Negociacions iniciades el 1969 entre els EUA i l’URSS per frenar la cursa d’armaments, especialment la dels nuclears.
Celebrades gairebé cada any a ciutats diferents Hèlsinki, Viena, Moscou, Ginebra, etc, les principals foren les de Moscou 1972, a partir de les quals hom les anomena SALT II, i les de Vladivostok 1975 Continuades el 1975 i 1976, el 1979 J Carter i L Breznev signaren els acords SALT-II a Viena, però el senat nord-americà no els ratificà Les negociacions es reprengueren el 1982 sota la denominació de START Strategic Arms Reduction Talks
pactes del Laterà
Història
Acords diplomàtics entre el regne d’Itàlia i l’estat del Vaticà signats l’11 de febrer de 1929 per Mussolini i el secretari d’estat, cardenal Gasparri, pels quals hom posava fi al conflicte entre la Itàlia unificada i els Estats Pontificis desapareguts de fet amb l’ocupació de Roma el 1870.
Comprenien tres documents un tractat polític reconeixent l’estat del Vaticà, un concordat i una convenció financera Pel primer era suprimida la llei de garanties del 1871, no acceptada per Pius IX, i reconegut l’estat del Vaticà El concordat signat representà l’acceptació de l’Església Catòlica com a oficial de l’estat italià, les escoles confessionals, la validesa dels matrimonis canònics, etc Desaparegut el feixisme, la república ratificà el concordat, però posteriorment hom n'ha plantejat la renovació, sobretot d’ençà de l’aprovació de la llei del divorci 1970 El tercer…
Academia Naturae Curiosorum
Institució fundada el 1652 a Schweinfurt (Francònia, Alemanya) per G.L. Bausch.
L’any 1867, Leopold I de Baviera li donà l’oficialitat i el títol de reial Carles VII, el 1742, ratificà aquell decret i per això fou coneguda amb el nom d' Academia Sacri Romani Imperii Caesarea-Leopoldina-Carolina Naturae Curiosorum Tingué la particularitat de no tenir domicili fix, per tal com seguia el del seu president Durant el segle XIX tingué el centre a Bonn, Jena i Dresden des del 1878 radica a Halle i és anomenada Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina Es consagrà a la recopilació de curiositats mèdiques i biològiques Les publicacions d’aquesta acadèmia han…
comanda de Barberà
Història
Comanda dels templers, una de les més antigues i més importants de l’orde a Catalunya.
El lloc i el castell de Barberà fou cedit a l’orde els anys 1132 i 1135 per donacions del comte Ermengol VI d’Urgell, que ratificà Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1143 Al començament del s XIII els seus religiosos endegaren la casa de Vallfogona, que aviat 1240 s’independitzà de Barberà Extingits els templers la comanda de Barberà es distingí per la resistència oposada al decret d’extinció de l’orde, la comanda passà al gran priorat de Catalunya de l’orde de Sant Joan, creat el 1319 per aquell temps era, de molt, la casa més rica de l’orde a Catalunya Els seus religiosos es…
Congrés de Roma
Patinatge
Assemblea de la Federació Internacional de Patinatge sobre Rodes (FIRS)
celebrada el 29 de novembre de 2005 a Roma En aquesta reunió es rebutjà definitivament l’admissió de la Federació Catalana de Patinatge com a membre oficial de la FIRS El Congrés fou la repetició, ordenada pel Tribunal Arbitral de l’Esport TAS, del congrés que se celebrà el 26 de novembre de 2004 a Fresno EUA, en el qual, a causa de les irregularitats comeses en la votació, no es ratificà l’admissió provisional de la federació catalana que havia estat presa pel comitè central del mateix organisme el 27 de març a Miami Fou presidit per l’italià Sabatino Aracu, nou president de la…