Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Reacció termidoriana
Història
Cop d’estat que tingué lloc el 9 termidor de l’any II (27 de juliol de 1794) a la França revolucionària.
Aprofitant que els atacs de Robespierre contra hebertistes i dantonistes havien debilitat les forces revolucionàries, els moderats provocaren la caiguda de Robespierre, que fou executat el 10 termidor juntament amb Saint-Just, Couthon i d’altres caps jacobins i, amb l’ajut de l’exèrcit, venceren la resistència popular de la Comuna de París El triomf del cop d’estat significà la fi del Terror i del domini jacobí a la Convenció Nacional i posà el procés revolucionari a les mans dels elements moderats, que promulgaren la constitució de l’any III 1795
Grup de Reacció Ràpida
Grup de combat conjunt creat el 2002 a partir d’un acord entre Alemanya, Espanya i França, i dintre de la política comuna de seguretat i defensa de la Unió Europea.
Aquest grup pretén disposar el 2007 de 13 grups de combat per tal d’afrontar de manera ràpida situacions de crisi i emergència fora del seu territori nacional Cadascun d’aquests grups estaria compost per prop de 1 500 efectius que podrien desplegar-se en un termini de deu dies a una distància d’uns 6 000 km, i amb autonomia durant quatre mesos
Armory Show
Nom d’una de les primeres i la més cèlebre de les exposicions d’art nou celebrades als EUA.
Tingué lloc a Nova York l’any 1913 i fou organitzada pel fotògraf Alfred Stieglitz , que reuní a la caserna del 67 regiment de cavalleria 1 100 obres de pintura moderna Al costat de teles realistes i impressionistes i de pintors americans com Whistler, Ryder i Twachtmann, hi exposaren els millors pintors europeus de les darreres tendències plàstiques del moment La reacció general del públic i de la premsa fou de franca censura i oposició, cosa que donà a l’exposició una publicitat inesperada i suplementària Aquesta exhibició massiva de l’Armory Show assolí, per reacció…
Tugendbund
Història
Societat secreta prussiana, fundada a Königsberg (l’actual ciutat russa de Kaliningrad) per nacionalistes que s’oposaven a la dominació napoleònica i volien la regeneració de Prússia.
Collaborà en la reacció prussiana del 1815 El liberalisme dels seus membres mogué Frederic Guillem III a dissoldre-la 1815
manifest de Brunsvic
Història
Proclama signada pel duc Carles-Guillem Ferran de Brunsvic a Coblença el 25 de juliol de 1792, en la qual, en nom de les potències coalitzades, amenaçava París amb la destrucció total, si la família reial patia el més petit ultratge.
Aquest manifest provocà en el poble de París una reacció que determinà l’atac a les Tulleries del 10 d’agost
tractat de Westminster
Història
Aliança entre la Gran Bretanya i Prússia signada a Westminster el 16 de gener de 1756.
En provocar, com a reacció, l’aliança entre França i Àustria tractat de Versalles, 1756, significà la “inversió d’aliances” que menà a la guerra dels Set Anys
el Trasllat
Processó que es fa a València, al matí de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats (segon diumenge de maig), en què hom porta una imatge de la patrona, de la seva basílica a la catedral.
Prengué caràcter multitudinari des del 1911, com a reacció a un discurs de Fèlix Azzati al congrés de diputats, en què valorava la força política del blasquisme per damunt de la dels creients
Jove Alemanya
Moviment literari de filiació liberal als membres del qual la dieta federal prohibí de publicar llurs escrits (1835).
Unes característiques comunes, més que un programa, els unien eren individualistes, racionalistes i enemics de la reacció política Rebutjaven els prejudicis morals i socials i preconitzaven l’emancipació de les dones, la llibertat sexual i la unió lliure
batalla d’Angora
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al pla de Cibuq Abad, prop d’Angora, al juliol del 1402 entre l’emir mongol Tamerlà i el soldà otomà Baiazet I; aquest darrer fou vençut, fet presoner i morí en la captivitat.
Aquesta derrota deturà durant uns quants anys l’expansió de l’Imperi Otomà Com a exemple del seu ressò, i conseqüent reacció a Occident, poden adduir-se unes cartes de Martí I de Catalunya a l’emperador Manuel II Paleòleg i a Tamerlà, que contenen dures expressions envers Baiazet
Test Act
Història del dret
Llei aprovada pel parlament anglès (1673).
Establia que tot funcionari públic havia de jurar fidelitat al rei com a cap de l’Església d’Anglaterra segons l’Acta de Supremacia del 1534 i combregar segons el ritu anglicà Significà la reacció anglicana contra la política procatòlica de Carles II i anava dirigida sobretot contra el duc de York, el futur Jaume II Fou abrogada el 1829