Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Llei de llengües d’Aragó
Llei aprovada el 2009 i derogada el 2013 que reconeixia alguns drets lingüístics als catalanoparlants de la Franja de Ponent i als aragonesoparlants de l’Alt Aragó, referents a l’ensenyament i a les relacions amb l’Administració.
Fou aprovada el 22 de desembre de 2009, amb la denominació de Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas Propias de Aragón, en la tercera i darrera legislatura del president catalanoparlant d’Aragó, Marcel•lí Iglesias PSOE Reconeixia quatre zones lingüístiques segons la proporció d’ús del castellà, el català i l’aragonès una zona d’ús exclusiu del castellà, una zona de coexistència històrica del castellà i l’aragonès al nord d’Aragó, una zona de coexistència del castellà, el català i l’aragonès al nord-est i una zona de coexistència del català i el castellà a l’est Les…
tractat de Campoformio
Història
Tractat signat entre França (negociat per Bonaparte i ratificat pel Directori) i Àustria el 1797 a Campoformio (Friül), que posà fi a la Guerra d’Itàlia.
Àustria reconeixia a França la possessió dels Països Baixos austríacs, es comprometia a cedir-li un sector de terres alemanyes a l’esquerra del Rin i reconeixia la República Cisalpina França, per contra, li atorgava el marge esquerre de l’Àdige amb Venècia, Ístria i Dalmàcia
constitució de Baiona
Dret constitucional
Text legal aprovat a Baiona per una assemblea de notables (que mai no passà de 91 membres), qualificada de «corts», convocada per Murat i per la junta de govern pel juny-juliol del 1808.
Després de les abdicacions de Carles IV i Ferran VII, aquest text reconeixia Josep, germà de Napoleó, com a rei d’Espanya i es volia atreure la confiança del poble La constitució era la base del pacte que unia el poble amb el sobirà El text comprenia 13 títols i 146 articles La religió del país seria la catòlica El poder executiu es compondria de nou ministeris Hom instaurava un senat, un consell d’estat i unes corts integrades per tres estaments, que es reunirien cada tres anys per discutir lleis fonamentals i aprovar els pressuposts Hom reconeixia la independència…
treva de Ratisbona
Història
Acord signat entre França, l’Imperi i Espanya que posà fi a la guerra d’Espanya amb França (1683-84) i a la polèmica hàbilment portada per Versalles sobre les ‘‘Reunions’’ que derivaven dels tractats de Westfàlia i Nimega (1681).
Amb aquest acord hom reconeixia les annexions que feu França anteriors a l’agost del 1684 i cedia a França les ciutats d’Estrasburg, Luxemburg, Beaumont i Chimay
tractat de Carrión
Història
Pacte entre Ramon Berenguer IV de Catalunya-Aragó i Alfons VII de Lleó, signat a Carrión de los Condes (Lleó) el 1140.
El rei castellà reconeixia Ramon Berenguer com a sobirà d’Aragó i li retornava, bé que en feu, Saragossa, Tarassona, Calataiud, Daroca i altres places de les quals s’havia apoderat Una altra part del tractat estipulava l’aliança d’ambdós sobirans contra Navarra i el repartiment d’aquest regne en cas de victòria
tractat de Montsó
Història
Pacte signat entre els representants de Lluís XIII de França i Felip IV de Castella, a Montsó —on el rei castellà celebrava corts—, el 5 de maig de 1626.
El tractat reconeixia la independència de la Valtellina , Bormio i Chiavenna, sota control del papat i, de fet, dins l’àrea d’influència castellana, cosa que assegurava les comunicacions entre el Milanesat, dominat per Castella, i l’imperi austríac i permetia el forniment d’armes i diners a les tropes hispanoaustríaques que lluitaven a la guerra dels Trenta Anys
tractat de Viena
Història
Conveni establert a Viena que acabà la guerra de successió de Polònia (2 de maig de 1738, amb data del 18 de novembre següent) i recollí un seguit d’acords entre Àustria i Lorena, i entre França, Espanya, Nàpols, Sardenya i l’exrei de Polònia Estanislau Leszczynski.
Estanislau hi obtingué Lorena i el Barrois com a vitalici —mort ell, havien de passar a França—, i Lorena obtingué Parma, Piacenza i Toscana l’infant Carles —fill de Felip V d’Espanya— assolí Nàpols, Sicília i els Presidis de Toscana Àustria rebé el Milanesat, i Sardenya obtingué Novara, Tortona, Longha i Tesino La clàusula que reconeixia la pragmàtica sanció de l’emperador no hi fou ratificada per algunes potències
Bill of Rights
Dret
Nom amb què és coneguda la llei jurada el 1689 per Guillem III d’Orange.
Contenia la Declaration of Rights ‘Declaració dels drets’ acceptada per Guillem d’Orange i la seva muller Maria 1688, com a condició del parlament per a ésser elegits reis d’Anglaterra Aquesta llei reconeixia diversos drets exigits pel parlament, com la facultat exclusiva de dictar lleis, el vot dels subsidis econòmics, el control de l’exèrcit, eleccions lliures, etc Fou una de les bases jurídiques de la constitució britànica
tractat de Perpinyà
Història
Conveni signat a Perpinyà el 17 de setembre de 1473 per Pere de Rocabertí, en nom de Joan II de Catalunya-Aragó, i el senyor de Lude, en nom de Lluís XI de França, el qual el signà el 10 de novembre.
Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent
Consell Nacional de la Democràcia Catalana
Història
Agrupació de partits polítics catalans fundada a Barcelona el desembre del 1945 sota la presidència de Josep Pous i Pagès, tornat de l’exili.
Tingué l’adhesió d’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Catalanista, Estat Català, Front Nacional de Catalunya, Unió de Rabassaires, Moviment Socialista de Catalunya, Front de la Llibertat, Partit Republicà d’Esquerra, Front Universitari de Catalunya i grups de la CNT i de la UGT Reconeixia la presidència de la Generalitat a l’exili, però reclamava llibertat d’acció a Catalunya Actuà com a element coordinador fins a la mort de Josep Pous i Pagès, el 1952
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina