Resultats de la cerca

Fou aprovada el 22 de desembre de 2009, amb la denominació de Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas Propias de Aragón, en la tercera i darrera legislatura del president catalanoparlant d’Aragó, Marcel•lí Iglesias PSOE  Reconeixia quatre zones lingüístiques segons la proporció d’ús del castellà, el català i l’aragonès una zona d’ús exclusiu del castellà, una zona de coexistència històrica del castellà i l’aragonès al nord d’Aragó, una zona de coexistència del castellà, el català i l’aragonès al nord-est i una zona de coexistència del català i el castellà a l’est Les…

Àustria reconeixia a França la possessió dels Països Baixos austríacs, es comprometia a cedir-li un sector de terres alemanyes a l’esquerra del Rin i reconeixia la República Cisalpina França, per contra, li atorgava el marge esquerre de l’Àdige amb Venècia, Ístria i Dalmàcia

Després de les abdicacions de Carles IV i Ferran VII, aquest text reconeixia Josep, germà de Napoleó, com a rei d’Espanya i es volia atreure la confiança del poble La constitució era la base del pacte que unia el poble amb el sobirà El text comprenia 13 títols i 146 articles La religió del país seria la catòlica El poder executiu es compondria de nou ministeris Hom instaurava un senat, un consell d’estat i unes corts integrades per tres estaments, que es reunirien cada tres anys per discutir lleis fonamentals i aprovar els pressuposts Hom reconeixia la independència del poder…

Amb aquest acord hom reconeixia les annexions que feu França anteriors a l’agost del 1684 i cedia a França les ciutats d’Estrasburg, Luxemburg, Beaumont i Chimay

El rei castellà reconeixia Ramon Berenguer com a sobirà d’Aragó i li retornava, bé que en feu, Saragossa, Tarassona, Calataiud, Daroca i altres places de les quals s’havia apoderat Una altra part del tractat estipulava l’aliança d’ambdós sobirans contra Navarra i el repartiment d’aquest regne en cas de victòria

El tractat reconeixia la independència de la Valtellina , Bormio i Chiavenna, sota control del papat i, de fet, dins l’àrea d’influència castellana, cosa que assegurava les comunicacions entre el Milanesat, dominat per Castella, i l’imperi austríac i permetia el forniment d’armes i diners a les tropes hispanoaustríaques que lluitaven a la guerra dels Trenta Anys

Estanislau hi obtingué Lorena i el Barrois com a vitalici —mort ell, havien de passar a França—, i Lorena obtingué Parma, Piacenza i Toscana l’infant Carles —fill de Felip V d’Espanya— assolí Nàpols, Sicília i els Presidis de Toscana Àustria rebé el Milanesat, i Sardenya obtingué Novara, Tortona, Longha i Tesino La clàusula que reconeixia la pragmàtica sanció de l’emperador no hi fou ratificada per algunes potències

Contenia la Declaration of Rights ‘Declaració dels drets’ acceptada per Guillem d’Orange i la seva muller Maria 1688, com a condició del parlament per a ésser elegits reis d’Anglaterra Aquesta llei reconeixia diversos drets exigits pel parlament, com la facultat exclusiva de dictar lleis, el vot dels subsidis econòmics, el control de l’exèrcit, eleccions lliures, etc Fou una de les bases jurídiques de la constitució britànica

Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent

Tingué l’adhesió d’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Catalanista, Estat Català, Front Nacional de Catalunya, Unió de Rabassaires, Moviment Socialista de Catalunya, Front de la Llibertat, Partit Republicà d’Esquerra, Front Universitari de Catalunya i grups de la CNT i de la UGT Reconeixia la presidència de la Generalitat a l’exili, però reclamava llibertat d’acció a Catalunya Actuà com a element coordinador fins a la mort de Josep Pous i Pagès, el 1952