Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
casa de Borgonya
Història
Casa ducal que fou regida per tres dinasties successives.
La primera, inaugurada per Ricard el Justicier, comte d’Autun, regnà del 877 al 943 la segona, dels robertians i capetians, originà la primera dinastia reial portuguesa i durà del 943 al 1361, quan Borgonya fou incorporada a la corona francesa El 1363 el rei Joan II creà en apanatge el ducat-paria de Borgonya per al seu fill Felip II l’Ardit, el qual inicià la dinastia dels Valois, que durà fins a la mort de Carles I el Temerari 1477 El rei confiscà el ducat a Maria, filla i hereva del darrer duc i muller de Maximilià I d’Àustria Llurs successors els reis d’Espanya continuaren intitulant-se…
Saló de Maig
Exposició anual de Belles Arts fundada a Barcelona el 1956.
Regida per la junta de govern de l’Associació d’Artistes Actuals 1953-65 fins a la desaparició d’aquesta associació, fou després regida per un patronat En foren presidents Emili Bosch i Roger 1957, Ramon Rogent 1958, Antoni Cumella 1959 i Santi Surós 1960-70 Se celebrà normalment al recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu Hi hagué dotze edicions 1957-70, que pretenien, dins la tradició dels grans salons d’art, mostrar periòdicament l’obra dels artistes del moment, en absència a Barcelona aleshores de cap mostra d’aquest tipus El Saló, presidit per un ampli…
Institut Barraquer
Oftalmologia
Institució fundada l’any 1947 a Barcelona per l’oftalmòleg Ignasi Barraquer i la seva esposa, Josefa Moner, dedicada a la investigació i la difusió de terapèutiques mèdiques i quirúrgiques i a l’ensenyament de l’oftalmologia.
Nasqué com a associació independent i autofinançada, regida per una junta rectora i una direcció executiva Actualment, forma part del Centre d’Oftalmologia Barraquer El 1986 rebé la Creu de Sant Jordi
priorat de Calaf
Priorat
Monestir
Antic priorat canonical augustinià (Sant Jaume de Calaf) fundat el 1069 a Calaf (Anoia) com a filial de l’abadia de Sant Vicenç de Cardona.
El 1592 fou secularitzat, i ha restat des d’aleshores com a collegiata, regida per un prior Entre el 1629 i el 1639 la comunitat abandonà l’edifici gòtic i es traslladà a la nova església de Sant Jaume
Caixa de Crèdit Comunal
Institució creada per la Mancomunitat de Catalunya, el 28 de maig de 1914, per a facilitar el crèdit als municipis.
Era regida per un comitè administratiu de sis membres, encapçalat pel president de la Mancomunitat En formava el patrimoni el producte de l’emissió d’obligacions amortitzables amb interès Per a sollicitar-los, calia la majoria absoluta dels regidors Amb els emprèstits, fou l’instrument de finançament de la Mancomunitat
Societat Catalana d’Estudis Clàssics
Societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, constituïda el 1980 per fomentar el conreu regular i rigorós de la filologia, la literatura, l’art i el pensament clàssics dins l’àmbit del Principat de Catalunya.
La integren uns cent-vuitanta membres 1987 i és regida per una junta sota la presidència de Carles Miralles i Solà 1980, La seva activitat se centra preferentment en l’organització de conferències, cicles i altres actes culturals, així com en la publicació d’una revista d’investigació “Ítaca”, des del 1985
Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya el 1934 per a operacions de crèdit a sindicats agrícoles, caixes rurals, cooperatives de diverses classes, mutualitats, pòsits i entitats similars.
Els fons procedien d’una dotació de la Generalitat, d’aportacions d’entitats de caràcter cooperatiu, mutual o de sindicació agrària, de dipòsits a la vista i a termini i d’emissions de títols de crèdit Regida per les entitats participants i la Generalitat, el 1937 fou convertida en la Caixa Central del Crèdit Agrícola
Unió de les Repúbliques Àrabs
Història
Organisme federatiu d’Egipte (aleshores RAU), Síria i Líbia (setembre del 1971) d’acord amb les conclusions de la conferència que tingueren a Bengasi els caps d’estat Sadat, Assad i Gaddafi (abril del 1971).
Regida pel consell presidencial dels tres caps d’estat, pretenia la fusió de tots tres països, i per això la seva competència s’havia d’estendre a decisions de guerra i de pau, defensa, economia, instrucció i informació De fet no reeixí Egipte i Síria trencaren les relacions després que aquesta intervingué al Líban 1976 També les relacions de Líbia i Egipte es deterioraren pels atacs mutus de llurs caps d’estat 1975
Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local
Entitat creada l’any 2003 per la Universitat Jaume I de Castelló i la Universitat de València.
S'estructura en dues seus adscrites a cadascuna de les universitats promotores, amb entitat pròpia i regida segons el que estableixen els estatuts de cada universitat Es constitueix com un institut d’investigació i especialització teòrica i pràctica en el camp del desenvolupament local, amb quatre objectius estratègics organitzar un equip de treball interdisciplinari i interuniversitari, crear un centre de recerca sòlid i competitiu, establir una estratègia de treball en xarxa, i generar respostes eficaces a les demandes socials
Els ocells
Obra còmica d’Aristòfanes, representada per primera vegada a Atenes a les Grans Dionisíaques de l’any 414 aC.
L’autor hi propugna, segons Balasch, el seu traductor català 1973, la política més noble una ciutat imaginària —la dels ocells— és regida modèlicament, enèrgicament, pel seu fundador, que rebutja tota mena de farsants i d’impostors i els qui voldrien viure amb l’esquena dreta a costa de les suades d’altri No és possible la comparació d’aquesta ciutat amb qualsevol de les ciutats gregues, però la imatge que ofereix el govern de la utòpica ciutat és una lliçó d’honradesa i d’integritat que pot ésser apresa per qualsevol altra polis real