Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
treva de Niça
Història
Conveni signat el 18 de juny de 1538 per l’emperador Carles V i per Francesc I de França, que acabà la tercera guerra entre ells i reconegué els territoris que ocupaven.
L’acord, impulsat pel papa Pau III, era per deu anys i preveia una lliga contra els turcs, l’aliança contra els protestants i la collaboració en un concili general Ambdós monarques es reuniren a Aigüesmortes pel juliol següent
parlament de Vinaròs
Història
Reunió de parlamentaris del Regne de València (1411) convocada per resoldre el problema successori de la corona catalanoaragonesa en extingir-se el Casal de Barcelona amb Martí I l’Humà.
Partidari de Jaume II d’Urgell, no aconseguí la participació dels antiurgellistes, que reuniren un parlament parallel a Traiguera Per posar fi a aquesta escissió i sota la pressió de les incursions militars castellanes dels partidaris de Ferran d’Antequera, en conjunció amb les dels Centelles al Regne de València Morvedre, els parlamentaris de Vinaròs sollicitaren, sense èxit, d’ésser admesos al parlament del Principat reunit a Tortosa Finalment, hagué de declinar les seves funcions en els compromissaris de Casp 1412 compromís de Casp
conferència de Zimmerwald
Història
Reunió socialista internacional que tingué lloc a la localitat suïssa de Zimmerwald, prop de Berna, del 5 al 8 de setembre de 1915.
S'hi reuniren 38 delegats d’11 països Bé que hi hagué unanimitat en la condemna de la guerra i de la política d’Unió Sagrada, dues estratègies s’enfrontaren L’esquerra, agrupada entorn de Lenin, proposà de transformar la guerra imperialista en guerra civil revolucionària, però la majoria s’inclinà per la reconstrucció de la Internacional Socialista, desgavellada per la guerra, que permetés d’intentar una mediació que, de fet, fracassà Ambdues estratègies tornaren a enfrontar-se en la segona conferència, que tingué lloc a Kienthal, prop de Berna, per l’abril del 1916
Junta Suprema Central Governativa del Regne
Política
Organisme polític constituït el 1808, amb funcions de govern, per a la unificació de les diferents juntes provincials que sorgiren en començar la guerra contra Napoleó.
Aquestes juntes provincials començaren a actuar espontàniament a causa del desprestigi de la Junta Suprema Central, constituïda a Madrid per l’abril del mateix any per Ferran VII La Junta de València proposà un pacte federatiu entre totes elles, i pel setembre del 1808 es reuniren a Aranjuez i formaren la nova entitat Pel desembre s’installà a Sevilla, on acordà la convocatòria de les antigues corts del regne, i pel gener del 1810 passà a Isla de León Cadis, on fou elegit un consell de Regència Subsistí fins a l’acabament de la guerra contra Napoleó
escola de París
Nom amb el qual hom designà a partir del 1925 una sèrie d’artistes francesos i estrangers que, atrets per aquesta ciutat, hi han viscut i hi han elaborat llur manera d’entendre i de fer l’art.
Emigrats de tot Europa, afluïren a París artistes com J Pascin, Ch Soutine, M Chagall, A Modigliani, L Fujita, C Brâncusi, P Picasso, J González, J Miró, F Borés, J Gris, O Domínguez, L Fernández, AFenosa, etc, els quals es reuniren en tallers i cafès de Montmartre i després de Montparnasse i hi visqueren una vida bohèmia i hi crearen un art expressionista, turmentat, sarcàstic i nostàlgic de llurs països, relacionable fins a un cert punt amb l’expressionisme alemany, i alguns d’ells hi crearen el cubisme, renovant la tradició artística occidental Sota el nom d’escola de París…
Gimnàs Gibert
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat l’any 1882, fou un dels primers gimnasos de la ciutat Practicà la cultura física de tradició higienista El 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola Inicialment, estava ubicat al casc antic de Barcelona però es traslladà al carrer de Llúria Al principi del segle XX fou seu del X Football Club, a les files del qual destacà Pere Gibert L’any 1906 rebé la placa de l’Associació de Clubs de Football de Barcelona El mateix any, representants de tots els clubs de futbol catalans s’hi reuniren per constituir la Federació Catalana de Clubs de Football Posteriorment, l’X FC…
ECP
Ciclisme
Estructura ciclista de competició.
Entre els anys 2005 i 2009 incorporà les modalitats de bicicleta tot terreny i carretera i donà origen a diferents equips de competició La secció de BTT fou gestionada per Francesc Zurita i tingué especialistes com Carlos Coloma i Marga Fullana, juntament amb diverses promeses catalanes El 2007 es creà l’equip de carretera sota la direcció de Domènec Carbonell i Melcior Mauri, que reuniren nou ciclistes menors de 23 anys El 2008 creà l’ECP Continental Pro, que arribà a ser el millor equip de la Copa d’Espanya de l’Avenir, en la qual Eduard Prades assolí el segon lloc El 2009…
Lake and Palmer Emerson
Música
Grup de rock format a Anglaterra el 1970.
Fou el primer grup de rock progressiu que dugué aquest estil al gran públic Keith Emerson teclista, Greg Lake baixista i Carl Palmer bateria tingueren el seu moment de màxim apogeu amb el disc Trilogy 1972, d’un rock elaborat, ampullós i dens, amb molta instrumentació i amb solos molt llargs a base d’escales interminables El 1977 aparegué el disc doble Works , en què cada membre de la banda n’ocupava una cara i en la quarta interpretaven junts dues cançons, Pirates i Fanfare for the Common Man El disc fou un fracàs, ja que els àlbums conceptuals i el seu tipus de música ja no agradaven a un…
Supertramp
Música
Grup de pop-rock anglès.
Fou fundat el 1969 pel teclista Rick Davies amb Roger Hodgson veu i guitarra i altres músics, els quals, però, aviat abandonaren la formació Després de dos discos de rock alternatiu, s’hi incorporaren Dougie Thomson, Bob Siebenberg i John Helliwell i el grup es decantà cap al pop El 1979 la fórmula els donà èxit i els dugué a la popularitat amb temes com Dreamer , It’s raining again , Goodbye Stranger i Logical song , els dos darrers pertanyents al disc Breakfast in America 1979 Exhibiren un so característic, marcat pel piano elèctric, el saxo, unes bones harmonies vocals i uns arranjaments…
Museu de Belles Arts de Castelló
Museu
Museu inaugurat l’any 1980 en un edifici del s XVIII adquirit per la diputació amb aquesta finalitat, en el qual hom ha reunit les col·leccions procedents dels antics Museu Provincial de Belles Arts i Museu de la Diputació de Castelló.
El primer d’aquests museus, de titularitat estatal, fou creat el 1845 amb obres d’art procedents dels béns eclesiàstics desamortitzats El Museu de la Diputació data del 1930, quan es reuniren les principals obres d’art que la diputació tenia disperses, a les quals hom agregà diversos dipòsits Durant la guerra civil de 1936-39 hom uní els dos museus, que, després de diversos trasllats, han arribat a l’actual installació La secció d’arqueologia té la interessant collecció de més de 800 monedes almohades De les colleccions de ceràmica destaca la d’Alcora Completa el museu un…