Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Ordines Romani
Col·lecció dels cinquanta ordines litúrgics romans i romanofrancs més antics entre els fins ara identificats, editada críticament per Michel Andrieu (1886-1956).
El més antic sembla ésser l’ORVI, datable dels anys 650-700, que conté les cerimònies del baptisme, i el més modern, l’ORL, que explica totes les cerimònies de l’any litúrgic i que cal datar de mitjan segle X La majoria pertany a la segona meitat del segle VIII, quan els ritus litúrgics de Roma foren implantats al regne franc Amb molts d’aquests ordines , entre els anys 950-963, al monestir de Sankt Albanus de Magúncia, fou compilat el Pontifical Romanogermànic, del qual depenen tots els pontificals i rituals romans posteriors
Escrivà
Armes dels Escrivà
Llinatge d’oficials reials, després generosos, cavallers, homes de lletres i dignataris, establert al Regne de València en temps de la conquesta.
Devien provenir del Rosselló o de Lleida Apareix com a estirp documentada Guillem Escrivà mort en 1256-59, senyor de Patraix per donació del rei i notari reial 1227-51 Dels seus fills, Guillemó fundà la línia dels senyors de l’escrivania de València, i Arnau Escrivà mort el 1275 fou senyor de Patraix, i sembla identificable amb un jurat de València 1268 i batlle del regne 1270-75 Fou pare d’Andreu Guillem, fundador de la línia dels senyors d’Agres, i de l’hereu Guillem Escrivà , senyor de la baronia de Patraix mort després del 1269, que degué ésser el pare dels Escrivà, després Escrivà de…
marquesat de Llançol
Història
Títol concedit el 1690 a Pere Arnau Llançol de Romaní i Rabassa de Perellós, baró de Gilet.
El despatx reial, però, fou expedit el mateix any al seu fill Mateu Francesc Llançol de Romaní i Pastor, baró de Gilet Ha passat als Díez de Rivera
baronia de San Petrillo
Història
Jurisdicció senyorial, vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1677, per Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera
, baró de Campo Sobrarbe, cavaller de Sant Jaume.
El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell , cavaller de Montesa, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana En fou també titular Josep Caruana i Reig
comtat de Casal
Història
Títol concedit el 1658 a Cristòfor de Fenollet-Cabanyelles i Casanova
, per la seva participació en l’acció militar de Casale de Monferrato (Piemont).
Passà als Bellvís i als Escrivà de Romaní Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana fou desè comte de Casal
marquesat de Santdionís
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1709 al general de batalla Josep de Camprodon i de Santdionís.
Passà als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
comtat d’Alcubierre
Història
Títol concedit el 1909 amb la grandesa d’Espanya a Pilar de Sentmenat i de Patiño.
Ha passat als Escrivà de Romaní, comtes de Sástago
marquesat de Monistrol d’Anoia
Història
Nom que rebé el marquesat de Dusai (concedit el 1795) des que el 1796 li fou expedit el reial despatx al seu concessionari Francesc de Paula de Dusai i de Marí
.
Ha passat als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
marquesat de Centelles
Història
Títol concedit el 1666, al regne de Nàpols, a favor d’Antoni Joan i de Centelles
.
Ha passat als Escrivà de Romaní i als San Miguel
La fattucchiera
Música
Òpera en dos actes de Vicenç Cuyàs estrenada el 1838 al Teatre Principal de Barcelona.
El llibret és de Felice Romani, basat en una novella de Charles-Victor Prévot Malgrat el seu èxit sorollós, no ha estat representada després de 1839-40