Resultats de la cerca

Els signataris foren Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Xile Veneçuela s’hi adherí el 1973 i Xile se'n separà el 1976 Entre les seves resolucions destaquen el control de les inversions estrangeres i la unificació de les tarifes duaneres Les operacions del grup sovint han estat obstaculitzades per problemes polítics entre els estats membres La seu és a Lima, Perú

L’entrevista tingué lloc a Perpinyà i a Narbona a la tardor del mateix 1415 en presència de l’emperador, el rei català i els ambaixadors de Castella, Navarra, Foix, Armanyac i Escòcia Davant l’obstinació de Benet XIII tots decidiren d’abandonar la seva causa si no renunciava abans de setanta-dos dies Vicent Ferrer se separà aleshores d’ell

Dirigents Faustí Ballvé president i Edmon Narro vicepresident Un grup liderat per Federico Serra Crespo se’n separà a l’abril de 1935 i al juny fundà el Partit d’Esquerra Nacional a Catalunya Izquierda Republicana Independiente Esquerra Nacional, per la seva banda, al mateix juny de 1935 es fusionà amb el Partit Republicà Radical Socialista Català per constituir el Partit Republicà d’Esquerra

En 1959-91 formà part de l’índex borsari Dow Jones Tot i que l’any 1983 era la segona empresa nord-americana de productes metàllics, el 1987, després de vendre’s el negoci d’embalatge i orientar l’activitat als serveis financers, canvià la denominació per la de Primerica Corporation, una de les companyies que l’any 1998 creà el conglomerat financer Citigroup, del qual se separà, tanmateix, el 2009

Protector dels navegants, fou adorat primerament a Tir, però el seu culte s’estengué i penetrà també a Israel tingué un temple a Samària, la qual cosa provocà la reacció del profeta Elies Venerat a Cartago i a Tartessos, els romans l’identificaren amb Hèrcules Hercules Gaditanus i cregueren que, com a tal, havia posat les dues columnes als extrems que l’estret de Gibraltar separa i que constituïen el límit per als navegants

Feminista de Barcelona Aspirà auna transformació total de la societat El 1976, durant les discussions sobre la forma d’estat que calia defensar qüestió que quedà sense resoldre, es produí una escissió i el grup canvià el nom pel de Collectiu Feminista El 1977 un sector liderat per Lidia Falcón se’n separà i fundà l’ Organització Feminista Revolucionària Propugnà l’abstenció electoral, pel fet de considerar que cap partit no defensava els objectius feministes Desaparegué el 1979 Edità Vindicación Feminista

En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit

Format per Mick Jones guitarra i veu, Joe Strummer guitarra i veu, Paul Simonon baix i Nicky "Topper" Headon bateria, el 1977 edità el seu primer disc, The Clash , amb unes lletres que eren manifestos clars sobre la revolució, la classe treballadora, el racisme, etc El seguiren London Calling 1979, Sandinista 1980 i Combat Rock 1982 El seu punk era obert al rock i al reggae , i els seus concerts, amb preus molt baixos, eren accessibles a tot tipus de públic Donà pas al moviment anomenat de la New Wave , i el 1986 el grup se separà

Fundat oficialment l’any 2003, començà a jugar l’any 1975 amb el nom de Club Balonmano Sant Cugat El 1990 s’integrà com a secció de la Unió Esportiva Sant Cugat, de la qual se separà la temporada 2002-03 Aconseguí l’ascens a primera divisió estatal la temporada 1995-96, on jugà durant dues temporades Posteriorment retornà a la Lliga Catalana El 2006 entrà a formar part de l’Associació de Clubs Catalans d’Handbol Organitza el torneig Ciutat de Sant Cugat per a categoria sènior Disposa d’equips sènior masculí i femení, equips en categories inferiors i escola de base

Fundat per Manuel Simó i Marín, en foren directors Josep Lluís Martín i Mengod 1911-13 i 1914-18, Lluís Lúcia 1913-14 i 1919-36 i el mateix Simó 1918-19 Amb un tiratge d’uns 20 000 exemplars, cap al 1912 era el diari matutí de més circulació al País Valencià Lúcia mantingué durant la primera època la secció d’informació regional, sovint redactada en català El 1916 promogué una campanya favorable a l’autonomia regional El 1919, seguí Vázquez de Mella i se separà de Jaume IV de Borbó Durant la guerra civil 1936-39 el Front Popular s’emparà del periòdic Acabada la guerra, no en fou autoritzada…