Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Nautilus
Nom donat al primer submarí de propulsió nuclear construït pels EUA (1954).
Fou el primer submarí que arribà al pol nord per sota del casquet glacial agost del 1958 El nom probablement prové del submarí imaginari que apareix a l’obra Vingt mille lieues sous les mers 1870 de Jules Verne
Typhoon
Tipus de submarí soviètic, descobert pels serveis d’informació nord-americans l’any 1980, amb 25.000 tones de desplaçament, una velocitat de 45 nusos submergit i equipat amb 20 tubs per a míssils SS-N-18.
Es tracta del major submarí mai construït Tanmateix, la seva tecnologia deficient ha fet que algunes unitats hagin patit greus accidents Rússia disposa actualment de sis d’aquests vaixells
Trident
Família de míssils balístics, de fabricació nord-americana, que poden ésser llançats des d’un submarí submergit i que actualment formen part de l’armament dels submarins estratègics de les marines dels EUA i la Gran Bretanya.
Al principi foren installats en substitució dels míssils Polaris L’any 1983 entrà en servei el primer submarí de la sèrie Ohio especialment dissenyat per a utilitzar els Trident IC/4 , amb un abast de 7400 km i 8 càrregues de 100 kt Al mateix temps hom adaptà vuit submarins de la sèrie Lafayette per a utilitzar aquest nou míssil i retirà els Polaris encara operatius L’any 1988 hom inicià els vols de prova del Trident IID-5 , que substituïren els Trident IC/4 als submarins de la sèrie Ohio Els submarins estratègics de l’armada britànica estan equipats amb els Trident D-5
SACLANT Undersea Research Centre
Centre de recerca i desenvolupament submarí de l’OTAN.
Durant la dècada del 1950 el consell de l’OTAN decidí crear una institució de recerca i desenvolupament en el camp de la guerra antisubmarina per fer front a una possible amenaça dels submarins soviètics El 1958, el Comandament Aliat Suprem de l’Atlàntic n'aprovà la creació, que s’emplaçà a La Spezia, Itàlia, amb el nom de SACLANT Anti-submarine Warfare Research Centre El 1988 el primer vaixell oceanogràfic pertanyent a l’OTAN fou lliurat al centre, alhora que el nom d’aquest canvià a SACLANT Undersea Research Centre El 2004 adoptà el nom de NATO Undersea Research Centre NURC
Vida Submarina
Submarinisme
Publicacions periòdiques
Revista de submarinisme publicada per primera vegada a Barcelona el 1980.
Informava de les activitats del món submarí, en les vessants esportiva, científica i recreativa, com pesca submarina, immersió, fotografia subaquàtica, natació amb aletes i arqueologia Incloïa articles de tècnica, una secció de medicina del busseig i una de bibliografia Josep M Palau en fou director executiu i Antoni Camps Carol, director El consell de redacció estigué format per Antonio Beghetti, Manuel Melchor i Daniel Escrig Collaboraren en la redacció J Bargués, Josep M Calpena i Frederic Malagelada, entre d’altres De periodicitat bimestral, es distribuïa gratuïtament entre…
Societat d’Exploracions Submarines

Socis de la Societat d’Exploracions Submarines durant una immersió
ARXIU SES / MARC CUBELLS
Submarinisme
Club d’activitats subaquàtiques de Tarragona.
Fou constituïda el 1955, sota l’impuls de Lluís Ros Nasqué com una filial del Cine Club Cultural, però se n’independitzà a l’abril del 1956 És el tercer club més antic d’Espanya de l’especialitat i l’únic que gestiona, des del 1995, un parc subaqüàtic propi destinat a la pràctica del busseig Imparteix cursos de busseig reconeguts per la federació espanyola i des que es fundà ha format més de 1000 submarinistes, molts dels quals han participat en treballs arqueològics, en rescat de peces i en salvament El 2012 tenia uns 400 socis i disposa de seccions de vídeo submarí, hoquei…
Institut Français de Recherche pour l’Exploitation de la Mer
Institut francès orientat a la recerca marina, tant fonamental com aplicada, com també a l’explotació sostenible dels oceans.
Més conegut per Ifremer, es creà el 1984 a partir de la fusió de dos organismes ja existents l’Institut Scientifique et Technique des Pêches Maritimes ISTPM i el Centre National pour l’Exploitation des Océans CNEXO El primer, creat el 1918, estava orientat principalment a la recerca marina i a l’assesorament relacionats amb els recursos pesquers El CNEXO, fundat el 1967, s’orientà cap a la recerca i explotació dels oceans més en general Actualment l’Institut està repartit en cinc grans centres de recerca distribuïts entre la França metropolitana i els territoris d’ultramar Tahití i disposa de…
premi Pere Quart
Premi literari en llengua catalana convocat anualment del 1987 fins el 2010 per l’ajuntament de Sabadell i l’editorial La Campana a textos inèdits d’humor i sàtira, de qualsevol gènere.
Relació de guardonats 1987 Auques i espantalls de Miquel Descolt 1988 Un submarí a les estovalles de Joan Barril 1989 Bla, bla, bla d’Ignasi Riera 1990 La propina d’Enric Larreula 1991 Manual del perfecte escriptor mediocre de Ramon Folch i Camarasa 1992 Les tres Glorioses de Nèstor Luján 1993 Vacances al Zurich d’Anna Vila 1994 La casa a mida de Jan Baca 1995 desert 1996 No la saps, aquesta de Lluís Permanyer 1997 El nom del porc d’Albert Om 1998 L’home que no volia avorrir les dones de Paco López Diago 1999 Criatura i companyia de Carles Capdevila 2000 La dutxa d’…
Museu de la Ciència de Barcelona
Vista d’una sala del Museu de la Ciència de Barcelona
© Fototeca.cat
Museu
Museu de Barcelona, creat l’any 1980 per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis (actual Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona).
Dedicat principalment a les ciències físiques, és dividit en cinc àrees principals un planetari sales d’òptica, mecànica, percepció, informàtica, astronomia i astronàutica un espai dedicat a exposicions científiques itinerants un auditori i un observatori astronòmic i una estació meteorològica Hi ha també un submarí de butxaca La seva funció didàctica es complementa amb la possibilitat d’experimentar amb els aparells i dispositius exposats Hom hi celebra simposis, congressos i cursos relacionats amb cadascuna de les àrees El museu convoca anyalment concursos per a articles de…
Gas i Electricitat
Empresa dedicada a la producció i a la distribució d’energia elèctrica a les Illes Balears i de gas canalitzat a Palma.
Fou constituïda el 1927, amb majoria de capital nord-americà, per fusió de la Palma de Mallorca Companyia Elèctrica Mallorquina i la Societat d’Enllumenat per Gas El seu mercat, que en un principi comprenia només Palma i una part del pla de l’illa, fou ampliat per compra d’altres societats Per dificultats, el 1952 fou absorbida per l’ INI El 1957 estengué la seva actuació a Menorca i a Eivissa i el 1968 a Formentera Té centrals a Alcúdia, Son Molines, Sant Joan de Déu, Maó, Eivissa i Formentera L’enllaç submarí d’Eivissa-Formentera funciona des del 1972 i el de Mallorca-Menorca…