Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Terracota. Museu de Ceràmica de la Bisbal

Ceràmica bisbalenca exposada a Terracota. Museu de Ceràmica de la Bisbal
© Terracotta Museu
Museu
Museu de titularitat municipal situat a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà) i instal·lat en una antiga fàbrica de ceràmica de revestiment, convertida en un notable conjunt de patrimoni industrial.
El museu custodia un important fons de ceràmica amb un interès orientat cap a la ciència i posant l’èmfasi en la ceràmica aplicada a l’arquitectura Al juliol del 1998, s’inauguraren les noves installacions museogràfiques
cultura de Zacatenco
Jaciment arqueològic
Cultura preclàssica de la vall de Mèxic (1500-800 aC) que pren el nom del seu jaciment principal: una petita localitat que hi havia a la vora del llac de Texcoco, actualment dessecat i sobre el qual s’aixeca la ciutat de Mèxic.
Ultra nombrosos instruments de tall i estris de terrissa, hom hi ha descobert unes figuretes de terracota que representen dones nues, d’amples malucs, que devien formar part d’una mena de culte a la fertilitat
Mediterrània
Mediterrània d’Aristides Maillol, avui conservada al jardí de les Tulleries de París
© Fototeca.cat
Escultura d’Aristides Maillol inicialment anomenada El pensament
.
Nasqué d’una terracota el 1900 i fou realitzada l’any següent Hom l’ha definida com a “dona asseguda, equilibrada, arcaica, d’un plenitud somàtica i d’una pau mental perfecta” N'hi ha diverses versions en marbre, al jardí de les Tulleries de París, de pedra, a Winterthur, i de bronze, a la casa de la vila de Perpinyà També hi ha la versió de bronze sobre la tomba de l’artista a la seva casa nadiua de Banyuls de la Marenda Encara s’hi nota una influència de Rodin, però ja indica el retorn de Maillol a les constants d’un art mediterrani
Royal Albert Hall
Música
Gran sala d’espectacles, situada al barri londinenc de South Kensington, al davant de Hyde Park, bastida a iniciativa del príncep Albert, consort de la reina Victòria, dins un ambiciós pla d’equipaments culturals a la zona.
Fou inaugurada el 1871 per la reina el príncep havia mort el 1861 Obra dels enginyers Francis Fowke i Henry Scott, està inspirada en el Colosseu de Roma i forma un amfiteatre de planta ellíptica, amb façana italianitzant de maó vist i terracota i un gran fris escultòric que l’envolta, coronada per una cúpula que a l’època fou la més ampla del món Té 5 500 places se n’havien previst 7 000 Des de l’origen, ha estat escenari de tota mena d’esdeveniments artístics, culturals i esportius concerts disposa d’un orgue extraordinari, òperes i festivals de música el 1877 Wagner hi dirigí…
tomba de Qin Shi Huangdi
Tomba de l’emperador Qin Shi Huangdi (221-206 aC) amb més de 6 000 figures de soldats de terracota simulant un exèrcit en formació de batalla
© B. Llebaria
Cambra sepulcral de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi’an, a la província de Shânxi.
Descoberta el 1974, constitueix una de les troballes més importants de la història de l’arqueologia Consisteix en una gran cambra subterrània en la qual hi ha disposades vora de 6 000 figures de soldats —alguns dalt de cavall, d’altres amb carruatges— de mida quasi natural, fetes amb fang que simulen un exèrcit en perfecte ordre de batalla Els cossos de les figures semblen treballats per sèries mentre que les faccions i els atributs de cadascuna cerquen la individualització Aquest conjunt, extraordinari tant per la seva qualitat com per la seva espectacularitat, és datable vers l’any 210 aC i…
Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP)
Historiografia catalana
Servei d’arqueologia creat el 1927 per la Diputació Provincial de València a instàncies d’Isidre Ballester, el seu primer director, amb l’objectiu de disposar dels mitjans necessaris per a l’estudi i recuperació del patrimoni arqueològic valencià.
Disposà de les seccions d’excavacions, laboratori, biblioteca especialitzada, publicacions i museu El SIP i el seu Museu de Prehistòria de València esdevingueren dues entitats inseparables L’integraren Lluís Pericot, aleshores catedràtic a la Universitat de València, com a sotsdirector, F Ponsell, M Jornet i G Viñes, a més de S Espí, com a capatàs reconstructor Inicialment, s’installà en uns locals del Palau del Temple, llavors seu de la Diputació Al final del 1927 es traslladà a les sales daurades del Palau de la Generalitat, fins el 1950 Les excavacions arqueològiques començaren en llocs…