Resultats de la cerca

Organitzada per primera vegada a Torí Itàlia l’any 1934, la vintena edició tingué lloc a Barcelona, entre el 26 de juliol i l’1 d’agost de l’any 2010 Hi participaren 1368 atletes de 50 països diferents –les xifres més altes assolides en una competició d’aquestes característiques–, que prengueren part en 47 proves, 24 de masculines i 23 de femenines Les proves de pista es disputaren a l’Estadi Olímpic Lluís Companys i les de marxa atlètica i la marató pels carrers de Barcelona S’acreditaren 2072 periodistes i es realitzà una cobertura televisiva d’un miler d’hores La federació…

Organitzada pel COI cada quatre anys, agrupa els comitès olímpics de diversos països de la riba mediterrània La primera edició se celebrà a Alexandria 1951, i la següent tingué lloc a Barcelona entre el 16 i el 25 de juliol de 1955 En aquesta segona edició, hi participaren esportistes de dotze països, que s’allotjaren als sis Collegis Majors de Barcelona El programa de competició inclogué 19 modalitats esportives i es desenvolupà en diverses installacions l’Estadi Olímpic de Montjuïc, que també acollí la cerimònia d’inauguració, el Palau Municipal d’Esports, el port de Barcelona…

Organitzada pel Club Atlètic Granollers, juntament amb la Federació Catalana d’Atletisme FCA, aplegà alguns dels millors marxadors internacionals del moment Es disputava en un circuit urbà d’1 km Tingué guanyadors illustres, com Paquillo Fernández, María Vasco, María José Poves o el portuguès Joao Vieira

Partí de les bases que els cartaginesos havien establert al S de la península Ibèrica, especialment Cartago Nova Cartagena, per compensar les pèrdues a Sicília Anníbal projectà l’atac directe a Roma, en una expedició per terra El primer episodi fou la presa de Sagunt, aliada dels romans, que es defensà aferrissadament Un cop dominada, Anníbal, amb un gran exèrcit, travessà els Pirineus i els Alps, seguint una ruta molt discutida en els detalls, penetrà a Itàlia, on aconseguí grans victòries batalles de Trebia i Trasimè, però no s’atreví a assetjar Roma i no se li uniren els pobles itàlics…

Convocada i organitzada per l’ Assemblea Nacional Catalana  i Òmnium Cultural , reivindicava la independència de Catalunya per mitjans democràtics Els participants, procedents de tot el territori català, es disposaren al llarg de 5,2 km al llarg de l’avinguda Meridiana de Barcelona, des de Can Dragó Nou Barris fins a les proximitats del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella El moment culminant fou, com en les anteriors manifestacions, a les 1714, quan un punter gegant transportat per atletes començà el recorregut d’un extrem a l’altre per l’espai central de la manifestació Quarta…

El seu pare li concedí la baronia d’Híxar 1268, i aquest fou des de llavors el cognom familiar El seu únic fill, Pere II Ferrandis d’Híxar i de Navarra , renuncià a la baronia per entrar en religió i l’heretà el seu fill Alfons I Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola Aquest tingué un sol fill, Pere III Ferrandis d’Híxar i d’Alagó , el qual, en restar vidu per tercera vegada, entrà a l’orde de Sant Bernat El succeí el seu fill Alfons II Ferrandis d’Híxar i de Mesía o Mejía , els altres dos fills, Pere i Gonçal, foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família,…

Finí amb la victòria dels otomans Refermà el domini d’aquests als Balcans després de la batalla de Kosovo Polje, que tingué lloc seixanta anys abans 1389

El punt fonamental de discòrdia era l’esclavitud El Nord volia abolir-la o almenys que no es propagués als nous estats de la Unió El Sud, contràriament, volia mantenir-la i estendre-la Durant anys les tensions s’havien resolt a base de compromisos provisionals Però l’elecció d’A Lincoln —decidit abolicionista— com a president de la Unió 1859 provocà la separació d’onze estats del Sud, que constituïren la Confederació Sudista , i el desencadenament de la guerra, que tingué tres fronts El front de l’E, entre Washington i la capital confederada, Richmond, que no era gaire lluny, fou…

Antonio Tagliavia, baró de Castelvetrano, fou pare de Gian Vicenzo Tagliavia , primer comte de Castelvetrano, que es casà amb Beatriu d’Aragó, filla del baró d’Àvola Foren pares possiblement de Pietro Tagliavia d'Aragona i amb seguretat de Francesco Tagliavia d’Aragona i de Giovanni Tagliavia d’Aragona mort el 1548, que es casaren successivament amb la seva cosina germana Antònia-Contessa d’Aragó, segona marquesa d’Àvola i baronessa de Terranova Giovanni fou creat 1530, amb la seva muller, marquès de Terranova i, en enviduar, es tornà a casar amb Beatriu de Cardona i de Luna Amb la primera…

S'hi reuniren 38 delegats d’11 països Bé que hi hagué unanimitat en la condemna de la guerra i de la política d’Unió Sagrada, dues estratègies s’enfrontaren L’esquerra, agrupada entorn de Lenin, proposà de transformar la guerra imperialista en guerra civil revolucionària, però la majoria s’inclinà per la reconstrucció de la Internacional Socialista, desgavellada per la guerra, que permetés d’intentar una mediació que, de fet, fracassà Ambdues estratègies tornaren a enfrontar-se en la segona conferència, que tingué lloc a Kienthal, prop de Berna, per l’abril del 1916