Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Servei Català de Trànsit
Organisme dependent de la Generalitat de Catalunya encarregat d’elaborar i aplicar les polítiques de seguretat viària.
Anteriorment anomenat Institut Català de la Seguretat Viària, adoptà el seu nom actual al gener del 1998, quan començà el traspàs de competències en matèria viària del govern espanyol al de la Generalitat de Catalunya En un primer moment el traspàs afectà només les comarques gironines, però al maig del 1999 s’hi incorporaren les de Lleida, i des de l’1 de desembre de 2000 el traspàs quedà completat amb la resta de comarques catalanes Les tasques bàsiques del Servei són l’elaboració i aplicació del pla català de seguretat viària, el foment de l’educació…
Oficina de Treball de la Generalitat
Servei dependent del govern català que coordina la implementació de les polítiques actives d’ocupació a Catalunya des del gener del 1998, en substitució de les antigues oficines de l’INEM
.
Aquest traspàs de competències afectà 944 funcionaris i 74 oficines, que conservaren el nom d’INEM pel fet que les competències en polítiques passives pagaments dels subsidis d’atur continuen depenent d’aquest organisme
AENA Aeropuertos
Aeronàutica
Empresa creada el 2011 per gestionar els aeroports públics espanyols.
Forma part del grup Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea AENA Gestiona 47 aeroports i dos heliports a Espanya, i participa directa o indirectament en la gestió de 27 aeroports més arreu del món L’inici de la seva activitat es produí gràcies al traspàs d’actius d’AENA 2600 milions d’euros, el 60% del total i l’ampliació del capital social de la nova societat
Institut Català del Sòl
Economia
Organisme adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques creat el 1980 amb personalitat jurídica pròpia, autonomia administrativa i econòmica i plena capacitat d’obrar.
Constituït el 1980 en virtut del traspàs a la Generalitat del patrimoni i les actuacions urbanístiques del Instituto Nacional de Urbanismo, té com a objectius portar a terme les tasques tècniques i econòmiques requerides per al desenvolupament de la gestió urbanística i patrimonial i el foment de l’edificació A més, atén necessitats collectives i remodelatges urbans, gestió d’espais naturals i zones lliures i dotació d’equipaments
Hospital Universitari Joan XXIII
Medicina
Centre hospitalari de Tarragona.
Creat per la Seguretat Social, entrà en funcionament a l’octubre del 1967 i, després del traspàs de competències a la Generalitat, fou incorporat a l’Institut Català de la Salut Disposa de 383 llits i de 36 serveis, uns quants dels quals són de referència per a tota la demarcació La seva unitat docent és una de les dues unitats hospitalàries de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili URV, juntament amb l’Hospital Sant Joan de Reus
Banco Financiero y de Ahorros
Entitat resultant de la integració de set caixes mitjançant un Sistema Institucional de Protecció (SIP), constituïda al desembre del 2010 i operativa des del gener del 2011, que donà lloc a Bankia.
Liderada per Caja Madrid, amb el 52,06% de les participacions, les altres sis entitats eren Bancaixa 37,70%, La Caja de Canarias 2,45%, Caja de Ávila 2,33%, Caixa Laietana 2,11%, Caja Segovia 2,01% i Caja Rioja 1,34% A l’abril del 2011 el consell d’administració acordà el traspàs a Bankia del qual fou titular únic fins a la sortida a borsa al juliol del 2011, de tot el negoci bancari, les participacions associades al negoci financer i els actius i passius procedents de les caixes
Front d’Esquerres de Catalunya
Míting del Front d’Esquerres de Catalunya a l’Olympia per presentar els candidats a les eleccions de diputats a les Corts (11-II-1936)
© Fototeca.cat
Política
Coalició electoral que triomfà ampliament en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936.
Fonamentada en el Manifest signat a Barcelona el 4 de febrer anterior per l’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Republicà d’Esquerra, Unió de Rabassaires de Catalunya, Partit Obrer d’Unificació Marxista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya Solidari del programa de les esquerres espanyoles, proclamà com a objectius, entre d’altres, l’amnistia política i social, el restabliment de l’organització política de la Catalunya autònoma, la vigència de l’Estatut, l’acabament del traspàs de…
Banca Mas Sardà
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1844 per Antoni Vilalta sota el nom de Casa Vilalta i Mas i dedicada inicialment al bescanvi de monedes.
Heretada el 1854 pel seu nebot Francesc Mas Sardà, el 1876 era ja coneguda per FMas Sardà e hijos el 1950 prengué la denominació actual Des dels seus inicis participà en la promoció d’algunes importants empreses de Barcelona Aguas de Barcelona, Bancotrans, Motor Ibérica, Saba, etc, fet que la decantà a desenvolupar el mercat de valors i a especialitzar-se en el mercat de valors mobiliaris El 1969 abandonà el caràcter familiar i incorporà nous accionistes, estratègia que li reportà una progressió espectacular el 1982 disposava de 43 000 milions de pessetes de recursos propis El 1982 una sèrie…
Instituto Nacional de Previsión
Sociologia
Entitat autònoma de dret públic encarregada de la gestió de la seguretat social a l’Estat espanyol creada l’any 1908, amb caràcter de voluntarietat.
A partir del 1918 s’inicià el procés de regulació obligatòria de les assegurances laborals als diferents camps d’activitat El 1963 fou reorganitzat el règim de seguretat social i hom en donà l’exclusivitat d’actuació a l’INP, la qual cosa significà el traspàs de la gestió privada de les assegurances d’accidents laborals, malaltia, etc, a les mutualitats laborals, creades el 1941 Arribà a comprendre vuit modalitats d’assegurances obligatòries i sis de voluntàries El 1978, poc després de la creació del ministeri de sanitat i seguretat social, fou substituït per l' Instituto…
Cambio 16
Setmanari
Setmanari madrileny de difusió general a l’Estat espanyol, fundat l’any 1972.
Destacà per ser una de les publicacions amb una intencionalitat democràtica més clara del final del franquisme Assolí la seva màxima difusió, als primers anys de la transició democràtica, amb un tiratge de prop del mig milió d’exemplars i, especialment aleshores, es distingí per l’agilitat i l’inconformisme de les informacions Arran del seu èxit, l’empresa editora diversificà els seus productes i fundà, entre altres, el Diario 16 i la revista Historia 16 , i s’introduí també en la radiodifusió Al final dels anys vuitanta, però, la circulació de la revista s’havia reduït molt prop dels 50000…